Resultats de la cerca

Llicenciada en Educació Física i Filologia Catalana, inicià la seva relació amb la lexicologia i la terminologia esportiva l’any 1986, arran de la designació olímpica de Barcelona Ha participat en la redacció del Diccionari de l’esport 1989 i ha coordinat la publicació dels vint-i-nou diccionaris d’esports olímpics del TERMCAT Coneixedora de primera mà de la neologia que es produeix dia a dia en l’àmbit esportiu, assessora el TERMCAT des de la fundació d’aquest centre terminològic i dirigeix el Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya des del 1990 També…

Fundà a París, amb Augustin Boyer, l’editorial Larousse Publicà llibres de text Traité complet d’analyse grammaticale 1850, Grammaire complète syntaxique et littéraire 1868, etc, i emprengué la redacció del Grand Dictionnaire universel du XIX siècle , els primers fascicles del qual aparegueren l’any 1863

Format al seminari de Vic i al monestir de  Montserrat , on ingressà l’any 1960 per començar l’any següent el noviciat Llicenciat en teologia pel Pontifici Ateneu Anselmià de Roma, formà part 1972-76 del grup de monjos de Montserrat que collaboraven amb l’Ecumenical Institute for Theological Studies de Deir et-Tantur, a Jerusalem, on aprofundí en les llengües semítiques especialment l’àrab i l’hebreu Retornat a Catalunya 1976 i, secularitzat, des d’aquest any formà part de l’equip de redacció de la  Gran Enciclopèdia Catalana i posteriorment en fou assessor lingüístic, corrector…

De jove es traslladà a Còrdova, i hi residí, sota el mecenatge d’Iṣḥaq ibn Šaprut —al qual dedicà la producció poètica i elegies, en la seva mort— i del seu fill Hasday, el famós metge i polític jueu, del qual fou secretari Per això li és atribuïda la redacció de la carta d’aquest al rei dels Kuzarim Havent tornat d’un sojorn a Tortosa es dedicà als estudis gramaticals, i redactà el Mahberet, el primer lèxic bíblic complet en hebreu Per les seves simpaties envers els caraïtes o bé per intrigues de Dunaš ben Labrat caigué en desgràcia i fou tancat a la presó, des d’on escriví una…

S'especialitzà en l’estudi de la història dels estats cristians peninsulars en llurs períodes més reculats Publicà un gran nombre de treballs, documents, estudis i cròniques sobre els regnes de Navarra 1900-06 i de Lleó 1903-07, i del d’Astúries del 718 al 910 1919-21 En collaboració amb Raymond Foulché-Delbosc, el 1920 i el 1925 publicà dos volums del Manuel de l’hispanisant, inacabat Fou secretari de redacció i director de la “Revue des Bibliothèques” i, des del 1925, bibliotecari de la Sorbona Amb relació temes catalans estudià a fons els Gesta comitum Barcinonensium El 1925…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or  i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la redacció d’un extens diccionari llatí-català 1994, del qual fou també coautor…

Fill de l’advocat i polític Albert Bastardas i Sampere Catedràtic de filologia llatina medieval de la Universitat de Barcelona, centrà els seus treballs en l’estudi del llatí medieval hispànic Fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae 1960-85, collaborador de l’ Enciclopedia Lingüística Hispánica i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval 1953 Edità els Usatges de Barcelona 1984 Membre de l’IEC 1972, del qual fou vicepresident en 1983-86, i de l’Acadèmia de Bones Lletres 1977, fou també autor de La llengua catalana mil anys enrere 1995,…

Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler…

Fou professor a les universitats Autònoma de Barcelona, de Lleida, de Manchester i de Tolosa, i és catedràtic de lingüística romànica a la Universitat de Girona La seva activitat acadèmica se centra en l’estudi de l’evolució fonètica de les llengües romàniques, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra 1984, juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà llengües subordinades i planificació lingüística 1987 i Estandardització i establiment de les llengües 1994 D’altra banda, collaborà en la …