Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
canvi semàntic
Lingüística i sociolingüística
Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses (històriques, lingüístiques, socials, psicològiques), que pot consistir, d’una banda, en una mutació del referent o cosa anomenada; d’una altra, en una transferència del significant o bé del significat, i, en cada cas, es pot produir tant per semblança com per contigüitat dels significants o dels significats.
Rep el nom de contracció quan hi ha una transició d’un significat general a un d’específic Així, el mot pondre ous deriva del mot llatí ponere ‘posar’, ‘collocar’ en general Quan hi ha un trànsit d’un significat específic a un de general rep el nom d' expansió Així, el mot guanyar prové del d’origen germànic waidanjan ‘cercar els aliments, el menjar’ Rep el nom de translació quan els dos significats es veuen implicats per una relació de veïnatge entre els designats Així, pota , que té per referent la base sustentadora dels animals, passà a significar…
fixació
Lingüística i sociolingüística
Incorporació d’un mot en una locució amb la pèrdua corresponent de la seva significació primitiva.
El fenomen rep també el nom de fossilització
temàtic | temàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del morfema determinatiu d’una derivació que apareix entre un lexema o arrel i un morfema derivatiu o desinència.
De vegades és absent i s’anomena zero d’altres, fins i tot sovint, és una vocal, que rep el nom de vocal temàtica am-a-ble, tem-i-ble
contrafinal
Lingüística i sociolingüística
Dit de la vocal pretònica no inicial.
Per exemple, la primera a de botavara o, en llatí, la i de sanctitatem En el pas del llatí a les llengües romàniques aquesta vocal actua com si fos final llei de Darmesteter Rep també el nom de contratònica
constel·lació
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, fenomen pel qual dues unitats compatibles no presenten cap mena de dependència recíproca.
En el decurs, la constellació rep el nom de combinació per exemple, entre l’ús de per i de a , que poden anar, o no, juntes, i en la llengua, el d' autonomia en català, les categories de gènere i nombre
classe
Lingüística i sociolingüística
Categoria que un mot pren segons la natura dels éssers o dels objectes que representa.
Fenomen propi d’algunes llengües africanes, sobretot del bantú, les classes s’associen, bé que no sempre, per parells en oposició mu-ntu 'home'/ ba-ntu 'homes’ La partícula definidora —sufix, infix o prefix— rep el nom de classificador o índex de classe
manlleu
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic, gairebé sempre lèxic, que passa d’una llengua a una altra.
S'integra en la que el rep càmping de l’anglès, ‘forma de turisme que consisteix a sojornar en tendes de campanya o en cotxes proveïts de caravana’ o bé que, procedent d’un llenguatge comú vesícula biliar , per ‘bufeta del fel’
cromògraf
Lingüística i sociolingüística
Aparell d’experimentació fonètica.
Inventat pel portuguès A de Lacerda, és inspirat en el quimògraf, del qual és una millora l’estilet gravador és substituït per un tub capillar d’on brolla un rajolí d’anilina que es diposita sobre un paper mòbil, mentre rep unes alteracions modulades de corrent recollides per un registre de boca
llengua pròpia
Lingüística i sociolingüística
Concepte legal amb el qual es denomina la llengua catalana en diferents estatuts i en la legislació lingüística.
Amb el precedent del 1933, a Catalunya es restablí el català com a llengua pròpia a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, i també a l’Estatut de les Illes Balears del 1983 També el català rep aquest reconeixement en l’Estatut del País Valencià del 2006, amb la denominació de valencià, en la Llei d’ordenació de la llengua oficial d’Andorra 1999 i en la Llei de llengües d’Aragó 2009