llengües nòrdiques

f
pl
Lingüística i sociolingüística

Grup de llengües germàniques que comprèn totes les llengües escandinaves actuals i les llengües matrius.

Són llengües matrius el vell nòrdic, que cap al segle VIII s’escindí en dos grups, l’oriental, amb el danès i el suec, i l’occidental, amb l’islandès, el feroès i el noruec, ja ben diferenciats a partir del segle XVI; el tronc originari, o protonòrdic, que és conegut gràcies a les runes (escriptura rúnica). Una esplèndida literatura marcà l’estadi arcaic d’aquest grup, a base dels cants de l’Edda (èpica), els dels escalds (lírica passional) i les sagues (història mítica) (literatura islandesa).