Resultats de la cerca

El seu racionalisme li ocasionà conflictes amb les autoritats eclesiàstiques Influït per ChWolff i GWLeibniz, defensà les tesis d’aquest en contra de les de Kant Entre les seves obres cal esmentar Neue Apologie des Sokrates ‘Nova apologia de Sòcrates’, 1772, i Allgemeine Theorie des Denkens und Empfindens ‘Teoria general del pensar i del sentir’, 1776 És autor també d’un Synonymisches Wörterbuch der deutschen Sprache ‘Diccionari de sinònims de la llengua alemanya’, 1802

Catedràtic de llatí a la Universitat de Salamanca, d’on fou rector 1951-56, professor de la Universitat de Tübingen 1967, professor invitat a diverses universitats americanes i membre de l’Academia Española 1967, és autor d’estudis i traduccions sobre autors grecollatins Gramática histórica latina Sintaxis , 1946 Vida de Sócrates , 1947 Aristóteles Retórica , 1953, sobre temes diversos de lingüística indoeuropea Sprachen und Inschriften, Studien zum Mykenischen, Lateinischen und Hispanokeltischen, 1973, preromana Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas , 1949 The Ancient Languages…

Combatent durant la Guerra Civil de 1936-39 al front de Castelló, durant aquests anys començà a redactar fitxes lexicogràfiques dels parlars de les comarques valencianes Acabada la guerra, des del 1941 treballà en diverses publicacions del País Valencià Jornada , Levante , Las Provincias , i al mateix temps es dedicà intensament a l’ensenyament del valencià, que inicià als cursos de Lo Rat-Penat Collaborà molt activament en l’editorial Sicània 1954-71, una de les primeres que publicà en valencià a la postguerra Publicà  Diccionari de la rima 1956, en collaboració amb Josep Giner, Vocabulari…

Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació universitària cal…