Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
sentit
Lingüística i sociolingüística
Per a molts lingüistes, terme sinònim de significat o significació
.
Per a d’altres, sentit és el valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic És a dir, un signe que, fora de qualsevol context o qualsevol situació, té el significat de la seva diferència amb tots els altres significats exclosos pel seu, pot adquirir connotativament un sentit particular, afavorit per un context o una situació concrets, segons els individus que l’usen Així, solem parlar també de sentits figurats dels mots virtuema
sentit recte
Lingüística i sociolingüística
Significat primitiu d’un mot, no figurat o translatici.
teoria sentit-text
Lingüística i sociolingüística
Teoria de la comunicació lingüística promoguda per Igor A.Mel’cuk.
Té com a idea de base que qualsevol acte de comunicació lingüística pressuposa tres components principals un contingut comunicat per senyals lingüístics anomenat sentit determinades formes físiques usades per a comunicar el contingut, anomenades text i un conjunt de correspondències entre sentits i textos que constitueixen la llengua La teoria sentit-text apunta a la descripció de la correspondència entre el sentit i el text per mitjà de la construcció de models formals
onomàsticon
Lingüística i sociolingüística
Compilació de mots amb la determinació de llur ús i sentit.
La denominació, usada en diversos reculls antics de mots l' Onomasticon de Juli Pòllux, del 180, sobre terminologia d’institucions i costums grecs, ha arribat fins avui amb el sentit de recopilació de topònims, mots tècnics, etc
asemàntic | asemàntica
Lingüística i sociolingüística
D’entre els elements d’una llengua que poden tenir sentit (morfemes, mots, construccions sintàctiques, etc), dit d’aquell que no en té.
Així, la majoria dels catalans entenen segurament capsigrany com un compost format sobre el mot cap, però no saben atribuir cap sentit a l’element sigrany
alemany
Lingüística i sociolingüística
En el sentit que és emprat ordinàriament en català, el terme alemany designa la llengua de cultura que és oficial a Alemanya, a Àustria i a Suïssa.
Però, en lingüística, alemany deutsch designa la gran varietat de parles que componen el grup de les llengües germàniques occidentals, un cop se n’ha restat l’anglofrisó Aquestes parles se subdivideixen en dos grans grups el baix alemany niederdeutsch , amb una gran llengua de cultura, el neerlandès, i l’alt alemany hochdeutsch , amb la corresponent llengua de cultura, que és l’alemany en el sentit ordinari o restringit Hom acostuma a considerar que el tret diferencial bàsic dels parlars alt-alemanys és un cert complex de fets fonètics l’anomenada “segona mutació consonàntica”, que…
argot
Lingüística i sociolingüística
Terme que designava originàriament la parla dels lladres professionals francesos, i que ha vingut a significar tota mena de parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua: és un argot, per exemple, tot vocabulari tècnic.
Entès així, el terme és forçosament vague, car de fet no hi ha maneres de parlar comunes a tots tothom parla de maneres diferents segons l’edat, el sexe, les formes de vida, etc En un tercer sentit, és usual de reservar el terme per a designar les formacions lèxiques o fraseològiques que es posen de moda, generalment en certs sectors de les poblacions urbanes Així, pertanyia a l’argot del 1930 el mot vampiressa en el sentit de “dona atractiva”, al del 1940 la locució quantitats industrials en el sentit de “molt”, i al del 1950 positiu en el sentit…
hindú
Nenes hindús
© X. Pintanel
Lingüística i sociolingüística
Adepte de l’hinduisme.
El mot hindú , terme persa medieval, derivat del sànscrit saindhava , passà del seu sentit geogràfic original habitant del territori del riu Sindhu al sentit restrictiu religiós i cultural
cadència
Lingüística i sociolingüística
Distribució i combinació d’accents i de mots que donen el ritme característic de cada idioma.
En l’entonació és la manera de cloure els fragments melòdics de la frase La cadència d’enunciació té la terminació greu, baixant per sota la línia general de la frase El fenomen de cadència expressa la terminació absoluta d’una frase enunciativa Quan la terminació no és absoluta, apareixen quatre formes, cadascuna amb una determinada funció expressiva l' anticadència és el final agut d’un fragment, constitueix la fi de la branca tensiva i pren especial relleu en el predicatiu i en l’oposició de conceptes la semicadència , terminació descendent, menys greu que la cadència, expressa l’…
especialització
Lingüística i sociolingüística
Fenomen semàntic que consisteix a restringir o especialitzar el sentit general, ampli, d’un mot.
Per exemple, el català civada , avui gramínia del gènere avena , és una especialització semàntica del llatí CIBATA, que significa ‘menjar per al bestiar’
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina