Resultats de la cerca

El pallarès, per exemple, és un subdialecte del català nord-occidental l’eivissenc ho és del balear el capcinès, del català septentrional

Hom en té documentació dispersa des del principi del s XIII, i el primer text escrit totalment en estonià és del 1535 Té dos dialectes força diferenciats el septentrional i el meridional L’estonià estàndard, cristallitzat al primer terç del s XX, es basa en la variant del nord

Es divideix en tres subdialectes el frisó occidental, parlat al nord dels Països Baixos, l’oriental, a certs reductes de l’antic Oldenburg, i el septentrional, a l’illa d’Helgoland, a la costa del Slesvig al nord d’Husum i a les illes de la mateuxa costa fins a Sylt

Té tres dialectes septentrional, central i meridional Fins al s XIX, fou inclosa dins l’àrea lingüística búlgara, però a partir del 1878 la divisió política de Macedònia n'afavorí la diferenciació i la consolidació com a llengua literària després de la Segona Guerra Mundial Des del 1991 és llengua oficial de l’estat de Macedònia

És anomenat també mansi Posseeix tres dialectes força diferents el septentrional, el central i el meridional, el primer dels quals constitueix la base de la llengua literària L’any 1868 aparegué la traducció dels Evangelis, primera obra en vogul escrita en alfabet llatí Actualment disposa d’una forta base cultural, amb abundants creacions literàries, que n'asseguren la subsistència

Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita

El maia septentrional, o clàssic, és la llengua literària, i el maia meridional, menys culte, és més diversificat Actualment encara el parlen unes 30 000 persones a l’estat del Yucatán i al nord de l’estat de Campeche Té escriptura ideogràfica amb elements sillàbics una plaqueta del segle IV n'és la mostra més antiga, i se'n conserven també tres manuscrits, el més antic dels quals data del segle X literatura maia

El dialecte cismuntà comprèn les parles de les zones de cap Corso, Bastia, Aleria, Corte i Balanga, i l' ultramuntà , les d’Ajaccio, Vico, Sartena i Bonifacio El cismuntà, a causa de la toscanització intensa a què fou sotmès, pot ésser considerat part integrant dels sistema toscà l’ultramuntà és fortament lligat al sard septentrional, a causa de la probable afinitat lingüística de les poblacions preromanes i de la precoç separació de les dues illes de la resta del món romà

L’empremta lleonesa es fa palesa a la part septentrional inserció de i en síllaba àtona palicia , ‘pallissa’, substitució de -i per -e i de -u per -o pobri, 'pobre’, abaju , ‘davall’ i mots com zorondo ‘tardà’ Els trets andalusos, en canvi, dominen a l’Extremadura baixa ž vibrillant < y, ll cabažo , ‘cavall’, -s aspirada, confusió de l, r implosives, variant -ajo del sufix -azgo Són característiques més generals elevació tonal i allargament de les síllabes tòniques, aspiració de la f- jumo , ‘fum’, illots esparsos de les sonores z i ẓ káza ‘casa’, beđíno ‘veí’, ús de l’article…