Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
homosemització
Lingüística i sociolingüística
Modalitat d’etimologia popular consistent en una aproximació del contingut d’un significant al d’un altre amb el qual es troba en situació de paronímia o d’homonínia.
Per exemple, el verb amarar “mullar impregnant”, “aigualir un líquid”, provinent molt probablement del llatí emerare , derivat de merus “pur” i usat en el sentit de “fer que el vi deixi de ser pur mesclant-hi aigua” ha pogut ser interpretat com a procedent de mar , d’in “xopar” el mot bridge “joc de cartes”, prové, sembla, d’un nom turc, biritch , però, per semblança amb l’anglès bridge “pont” i per la mena de “pont” que s’estableix entre els jugadors, se li ha pogut atribuir una etimologia anglesa
Projecció exterior de la cultura catalana 2011
Lingüística i sociolingüística
Folklore
Art
Cinematografia
Gastronomia
Literatura catalana
Música
Teatre
La pellícula Pa negre va ser preseleccionada per als Oscar © Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastián Si de totes les expressions artístiques existents, la coneguda com a setè art és la que ara per ara té més impacte mundial, el 2011 es podria considerar l’any en què la cultura catalana es va projectar a l’exterior amb més força de la mà de la pellícula Pa negre La pellícula d’Agustí Villaronga, sobre una novella d’Emili Teixidor, va ser l’escollida, el 28 de setembre, per a representar l’Estat espanyol a l’edició 2011 dels Oscar de Hollywood en la…
Projecció exterior de la cultura catalana 2010
Lingüística i sociolingüística
Cinematografia
Art
Literatura catalana
Música
La cultura catalana es va projectar amb força a l’exterior de les seves fronteres, sobretot durant els primers compassos del 2010 Entre el 3 i el 6 de febrer, la llengua catalana va ser la convidada d’honor de la fira de llengües i ensenyament Expolangues 2010, durant la inauguració de la qual el ministre francès de Cultura, Frédéric Mitterrand, va afirmar que “el català és una llengua de veïns i amics, una llengua de França, una llengua que no ens és estranya”, i va assegurar que “aquell que no coneix una llengua…
bielorús
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava oriental parlada a Bielorússia per uns set milions de persones, i a les regions adjacents dels estats veïns, especialment a Rússia (prop de mig milió), Ucraïna (uns 150.000) i Polònia (uns 200.000).
Amb característiques de transició entre l’ucraïnès i el polonès, els primers escrits daten del segle XI del segle XIV al 1696 s’afermà com a llengua oficial del gran ducat de Lituània La llengua literària moderna fou constituïda a la segona meitat del segle XIX sobre la base del parlar de Minsk, i es consolidà especialment quan esdevingué llengua oficial de la RSS de Bielorússia, el 1919 El 1991 passà a ser idioma oficial de l’estat independent de Bielorússia
David Romano i Ventura
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Hebraista i historiador.
El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i fou catedràtic de llengua i…
,
Américo Castro Quesada
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Historiador, filòleg i crític literari.
Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona 1905-07 Collaborà amb Giner de los Ríos i dirigí 1910 la secció de lexicografia del Centro de Estudios Históricos Fou catedràtic d’història de la llengua espanyola de la Universitat de Madrid 1915-39 En temps de la segona República fou ambaixador a Berlín El 1939 s’exilià fou catedràtic a Princeton Tractà especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constellació hispànica” Entre les seves nombroses publicacions a part les collaboracions a la Revista de Filología Española , de la qual fou cofundador es…
August Vidal i Roget
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Mestre durant la República, estudià pedagogia i filosofia a Madrid, Berlín i Múnic Fou comissari del partit comunista espanyol durant la guerra civil, i s’exilià a l’URSS el 1939 Exercí de mestre en una colònia de nens espanyols refugiats Tancada la colònia, es dedicà a l’ensenyament del castellà, es llicencià en folologia romànica a la Universitat de Moscou i hi treballà com a professor i cap de departament El 1957 tornà, amb la seva filla, a Espanya El 1958 s’installà a Barcelona Aquesta etapa de la seva vida la dedicà a la traducció de literatura russa i a la seva difusió, havent de…
registre
Lingüística i sociolingüística
Varietat funcional d’una llengua, fruit de l’associació habitual entre uns determinats trets lingüístics —fonètics, gràfics, gramaticals, lèxics, etc.— i uns factors correlatius propis de la situació d’ús —com el tema, el canal, la formalitat o el propòsit de la comunicació—.
La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…
amazic
Lingüística i sociolingüística
Llengua afroasiàtica parlada en una àmplia àrea geogràfica de l’Àfrica septentrional que comprèn des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic.
És la llengua dels amazics o berbers, que és com anomenaren aquest poble els grecs i els romans i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica, tot i el retrocés territorial a conseqüència de la islamització i l’arabització dels seus parlants a partir del segle VII L’amazic és essencialment una llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels…
Lingüística 2010
Lingüística i sociolingüística
L’any 2010 va ser un període de final de legislatures, amb poques novetats polítiques i legislatives pel que fa a la lingüística El canvi més important en la legislació de primer nivell en política lingüística va ocórrer a la Franja Es va estrenar la Llei de llengües, que recentment havien sancionat les Corts d’Aragó L’aprovació d’aquesta llei s’havia endarrerit més de tretze anys des que la reforma de l’Estatut del 1996 n’exigia la redacció El Partit Aragonès PAR, soci regio-nalista del Govern, va concentrar tot l’argumentari anticatalanista, que va convertir aquesta llei en la primera que…