Resultats de la cerca

També la relació recíproca i reversible entre tots dos elements del signe Alguns lingüistes usen indistintament els termes significació, significat i sentit

El grau positiu no és marcat per graus de comparació ni d’intensitat El comparatiu indica la qualitat de l’adjectiu per comparació amb d’altres substantius que tenen la mateixa qualitat Pot ésser de superioritat més que , d' inferioritat menys que , d' igualtat tant com El català conserva algunes formes de comparatiu sintètic, per sufixació, heretades del llatí millor, pitjor, major, menor , tot i que la parla corrent prefereix les formes analítiques integrades per adverbi + adjectiu El superlatiu que suposa també sempre una idea implícita de comparació atribueix al substantiu…

Per exemple, en el nen estudia la lliçó , la disposició gramatical forma tàctica dels sintagmes subjecte E verb E complement directe és un tagmema que té l’episemema o significació agent del verb i objecte del verb En la frase Corre , l’entonació imperativa és també un tagmema

Per a d’altres, sentit és el valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic És a dir, un signe que, fora de qualsevol context o qualsevol situació, té el significat de la seva diferència amb tots els altres significats exclosos pel seu, pot adquirir connotativament un sentit particular, afavorit per un context o una situació concrets, segons els individus que l’usen Així, solem parlar també de sentits figurats dels mots virtuema

En la gramàtica generativotransformacional hom distingeix el component sintàctic o bàsic, el fonològic i el semàntic, que donen, respectivament, les regles per a formar les oracions, per a expressar-les fonèticament i per a interpretar-les en llur significació

El valor s’oposa a la significació, definida per referència al món material a la substància Les unitats lingüístiques resten les mateixes, siguin quines siguin llurs realitzacions fòniques o gràfiques, d’on es dedueix que la llengua és una forma, no una substància

En aquest sentit s’oposa a proposició , que implica una significació estructurada a partir de la unió subjecte + predicat la significació de la frase, en canvi, no cal que s’articuli amb aquestes dues unitats precises frase i proposició poden coincidir —tota proposició és ensems frase—, però no coincideixen necessàriament —tota frase no és obligatòriament proposició— Segons Bello, la frase és un grup unitari de formes, el nucli de la qual pot ésser un substantiu frase substantiva , un adjectiu frase adjectiva , un verb no copulatiu frase verbal o un adverbi…

En un sentit més estricte, afecta determinades modalitats en les diferents classes de mots, com el gènere en els noms, etc