Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
tibetà
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al grup tibetà (o bòdic), de la família sinotibetana, parlada pels tibetans, amb nombroses variacions dialectals.
D’estructura monosillàbica, hi predominen els grups etimològics formats per dues o tres síllabes, amb abundor de sons palatals Són característics els diversos nivells de tonalitat arriben a 6 en el dialecte central i la varietat de formes honorífiques segons la posició de l’interlocutor Abunden els mots abstractes expressats per combinacions de dos mots L’escriptura i la gramàtica foren elaborades per T'on-mi Sam-bho-ṭa s VII a partir de l’escriptura índia del període gupta posterior Escriptura alfabètica horitzontal, d’esquerra a dreta i de puntuació intersillàbica, consta de 30 consonants i…
llengües sinotibetanes
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües del sud-est d’Àsia, postulada per similituds fonològiques (més que per relacions historicogenètiques comprovades): tendència al monosil·labisme, a l’ensordiment de consonants sonores, presència de tonalitats musicals amb valor significatiu, i tendència a la reducció de la morfologia.
Comprèn cinc grups de llengües el xinès, el tibetà, el birmà, el bàric i el karènic alguns autors també hi inclouen les llengües miao i yao , parlades en diversos llocs del sud- oest de la Xina
llengües aïllants
Lingüística i sociolingüística
Llengües els mots de les quals no poden ésser analitzats morfològicament en elements diversos —ni disposats linealment, en forma de prefixos i sufixos, ni per modificacions internes dels morfemes, per exemple les alternances vocàliques— destinats a expressar les relacions gramaticals, talment.
Els exemples típics són el xinès i moltes llengües de l’Àsia del sud-est El concepte de llengua aïllant és la confluència de dos criteris de classificació El primer és el grau de complexitat morfològica dels mots, i des d’aquest criteri el concepte s’oposa als de llengua sintètica i llengua polisintètica El segon és el grau de fusió dels components morfològics, i des d’aquest s’oposa als conceptes de llengua aglutinant i llengua flexional La noció genètica que les llengües aïllants representen un tipus primitiu del llenguatge és falsa l’anàlisi interna permet d’inferir amb seguretat per al…
mongol
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües d’una determinada —i relativament exigua— família lingüística (parlades per uns tres milions de mongols) pertanyent a la branca altaica de les llengües uraloaltaiques.
El mongol és constituït per llengües de la branca occidental i llengües de la branca oriental Entre les primeres, cal assenyalar els dialectes calmuc, l’oirat i el dialecte mogul de l’Afganistan, que conserva unes característiques arcaiques considerables A la branca oriental, hom troba cinc subdivisions principals Es destaquen, però, els dialectes buriats, que també se subdivideixen, atenent a criteris geogràfics, en dues branques, septentrional i meridional Un altre grup important és format pels dialectes khalkha, parlats a la Regió Autònoma de la Mongòlia Interior a la Xina Occidental es…
llengües tibetanes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües, de la família sino-tibetana, que comprèn els següents subgrups: bòdico-himalaià (branca bòdica: tibetà, dergue, gorung, gyarung; branca himalaiana: thebor, bonan rangkas), kiranti o bahingvayu (bahing, sunwari, vayu, chepang), miri (miri, abor, dafla) i un conjunt de llengües independents (newari, hruso, digari, miju).