Resultats de la cerca

Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en posició…

Comprèn l’alt engiadinès puter , amb el centre cultural de Samaden, el baix engiadinès vallader , amb els nuclis aglutinadors de Zernetz i Schultz, i el parlar de la Vall de Munster Val Munstair Posseeix tradició literària

Doctor en filosofia i lletres 1976 per la Universitat de València, on el 1983 fou nomenat catedràtic de filologia catalana, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica Director de l’ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana  1983-86 i 1992-2001, des del 1982 està al capdavant de la collecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i els anys 1986-2002 dirigí Caplletra Revista internacional de filologia És membre numerari de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985 i de la junta de govern de l’ Associació Internacional de…

Vida i obra Fou inclòs en l’antologia Carn Fresca Poesia valenciana jove 1974 d’Amadeu Fabregat, on es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries Es dedicà primer a la docència i treballà d’assessor lingüista a la televisió valenciana Gran admirador de la literatura àrab Ha publicat L’esmorteïda estela de la platja 1974, Lívius diamant 1975, Tres illuminacions 1981, Els caçadors salvatges 1984, Navegant obscur 1987,  Produccions ansietat 1970-1988 1988, El desert 2002 i l’antologia Orquídia 1974-2018 2020 Amb el poema Oda estranya a València guanyà l’Englantina d’Or…

Són exemples de tautotopònims vall d’Aran Aran , d’origen basc, vol dir ‘vall’, desert del Sàhara Sàhara , d'origen àrab, vol dir 'desert', salt de Sallent Sallent  és un derivat de  sallir , del llatí  salire , que significa 'saltar', etc

Era originari de la regió d’Hermòpolis, però ja a la meitat del s VI arribà, sota la influència del monaquisme de sant Pacomi, a imposar-se com a llengua literària i parlada en tota la part de la vall del Nil compresa entre el Caire i Tebes Tingué la màxima expansió al començament del s XV, que ocupà tota la vall des del Caire fins a ‘Aswân Són escrits en aquest dialecte la major part dels manuscrits gnòstics trobats a Nag-Hammadi el 1945

Així, l’alguerès és un enclavament català dins el sard, i els parlars de Casp i Monfort Vall de Novelda, un enclavament castellà dins el català meridional

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…

Els mohawk habitaven al segle XVII a la vall del Mohawk, i després s’estengueren fins al riu Sant Llorenç, pel N, i fins al Mississipí, per l’W Dividits en dues fratries la del clan de les tortugues i els llops i la del clan de l’os, eren uns 3000 individus quan foren sotmesos, al segle XVIII, pels anglesos Cap al 1930 en restaven uns 800

Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d’altra banda…