Resultats de la cerca

La variació diacrònica de la llengua dóna lloc als estudis de la gramàtica històrica La variació en l’espai és objecte de la geografia lingüística i de la dialectologia La variació social és observada per la sociolingüística

Aquests aspectes es poden identificar, analitzar i solucionar aplicant teories, mètodes i resultats de la lingüística o desenvolupant nous marcs teòrics i metodològics La lingüística aplicada se centra sobretot en l’orientació explícita cap a la pràctica Algunes de les aplicacions concretes d’aquesta disciplina són l’adquisició de segones llengües, la variació lingüística, el multilingüisme, la planificació lingüística, la terminologia, la lexicografia i l’enginyeria lingüística, entre d’altres

Dins d’aquest subdialecte es caracteritza pel tancament sistemàtic de o àtona en u /plurá/ ‘plorar’, /kulóm/ ‘colom’, com en el català central i a les altres illes, l’absència de les palatals k i g, la desaparició de la iod intervocàlica /sées/ ‘celles’, /burbáes/ ‘burballes’, la profusió de la r uvular en un bon nombre de sollerics deguda a les freqüents relacions comercials amb França, la variació fonètica de certs vocables /bẹlánses/ ‘balances’, /puvíl/ ‘pubill’, així com certs mots peculiars aubaïna 'roïna’, babaiana 'papallona’, beta 'pastera’, tipus d’embarcació

Des d’aquesta teoria, la terminologia es concep com un camp interdisciplinari que rep aportacions de la teoria del coneixement, la teoria de la comunicació i la teoria lingüística L’objecte d’estudi són les unitats terminològiques, enteses com a part del llenguatge natural i de la gramàtica de cada llengua, és a dir, els termes són unitats lèxiques amb valor especialitzat quan s’utilitzen en textos també especialitzats Els conceptes que vehiculen aquestes unitats lèxiques mantenen diferents relacions entre si i la finalitat aplicada n'és la recopilació i anàlisi de les unitats de valor…

El mot del qual hom parteix rep el nom de primitiu , i el nou mot obtingut, el de derivat El procediment més usual del qual hom se serveix per a la formació de mots derivats és el d’afegir alguna unitat de la llengua a alguna part del mot primitiu, cosa que pot significar, alhora, alguna modificació en el mot sobre el qual és aplicada la derivació ferro > ferrer Les unitats emprades per a formar els mots derivats són anomenades afixos , i segons que siguin a l’inici, a l’interior o al final del mot primitiu, hom les anomena prefixos im mortal, infixos , ferr e ter, que també presenta…

És parlada per prop d’un milió i mig d’individus Comprèn els següents dialectes el sasserès el gallurès amb afinitats corses al N, el logudorès el nuorès el més arcaic al centre, i el campidanès amb connexions amb el sicilià al S Amb relació als dialectes italians, presenta dificultats en la comprensió a causa de les assimilacions consonàntiques, la morfologia, la sintaxi arcaica i la manca d’una norma rectora Posseeix una base lingüística llatina, on s’havien incrustat alguns elements del substrat púnic i grec aquella base fou acrescuda amb altres aportacions germàniques, aràbigues,…

Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…

La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles…

Els mots que s’uneixen originàriament són distints, però contitueixen sovint una unitat significativa una vegada s’ha format la paraula nova pels elements que s’han fos, aquests es tornen ja difícilment analitzables individualment Pel procés de l’aglutinació, les llengües obtenen nous mots Aquest procés, d’altra banda, es desenrotlla mecànicament, sense la intervenció de la voluntat dels parlants