Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
variant
Lingüística i sociolingüística
Expressió diferent d’una altra per la forma.
Hom l’anomena variant lliure si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que poden aparèixer en un mateix context, sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula vi , pronunciada amb labiodental o amb bilabial b segons els dialectes dormia, dormiva Hom l’anomena variant combinatòria si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que no poden aparèixer en un mateix…
americà
Lingüística i sociolingüística
Variant de l’anglès parlada als Estats Units d’Amèrica.
al·lomorf
Lingüística i sociolingüística
Variant combinatòria d’un morfema en funció del seu context.
Les marques possibles de plural en català, -s, -os, -es i marca zero pal-s, home-s, reflex-os, ros-es, els llapis són diversos morfs, per tant, allomorfs , del morfema de plural -ar, -er, -re, -ir són allomorfs del morfema del mode d’infinitiu
estonià
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica (grup baltofinès), parlada per un milió de persones, principalment a Estònia i a diverses colònies establertes a l’est del llac Peipus, a Crimea, a la regió de Samara (Rússia), al Caucas, a Sibèria, a Letònia i als EUA.
Hom en té documentació dispersa des del principi del s XIII, i el primer text escrit totalment en estonià és del 1535 Té dos dialectes força diferenciats el septentrional i el meridional L’estonià estàndard, cristallitzat al primer terç del s XX, es basa en la variant del nord
palmirè
Lingüística i sociolingüística
Llengua coneguda a través de les inscripcions de Palmira (s. I-III).
Variant de l'arameu occidental, està lligat a l’antic imperial i marca la transició cap al dialectal A causa del comerç dels palmirens amb Mesopotàmia, presenta una notable influència de l’arameu oriental A més de diverses innovacions gramaticals, posseeix un alfabet propi molt pròxim a l’hebraic quadrat
gaèlic escocès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica insular del grup goidèlic.
És una variant de gaèlic irlandès que els irlandesos introduïren al segle V a Escòcia i que s’estengué fins al Clyde al segle XVI Actualment es parla a les regions escoceses dels Higlands i les Hèbrides i també hi ha nuclis de parlants a la resta d'Escòcia, fora de l'àrea lingüística gaèlica
dòric
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grec antic, pertanyent al grup occidental.
Comprenia els subdialectes de Mègara, Corint, Lacònia, Messènia, Heraclea, els de les illes de Creta, Rodes, Kos, Thḗra i Egina, i els de les colònies gregues a Itàlia Siracusa i Tàrent En no tenir una variant culta unificada, el dòric no tenia una literatura pròpia, sinó que es presenta en certes produccions literàries combinat amb altres variants dialectals
bosnià
Lingüística i sociolingüística
Variant del serbocroat
parlada a Bòsnia i escrita en caràcters llatins.
croat
Lingüística i sociolingüística
Variant del serbocroat parlada a Croàcia i escrita en caràcters llatins.
serbi
Lingüística i sociolingüística
Variant del serbocroat parlada a Sèrbia i escrita en caràcters ciríl·lics.