Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
punt vocàlic
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat a vegades per a designar el nucli vocàlic d’una síl·laba.
transcripció
Lingüística i sociolingüística
Correspondència d’unes unitats gràfiques a les diferents unitats discretes o formes d’una llengua parlada, sovint mitjançant l’alfabet fonètic internacional o qualsevol altre alfabet fonètic convencional, que, a diferència de l’alfabet ordinari de cada llengua, intenta de representar en forma gràfica tots els sons, sense afegir-hi ni suprimir-ne res.
A vegades els signes gràfics de l’alfabet d’una llengua són prou vàlids ocasionalment per a una transcripció concreta La transcripció es diferencia de la transliteració, tot i que a vegades pot coincidir-hi
doblet
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les dues solucions, generalment diferenciades, que coexisteixen en una llengua a partir d’un sol origen etimològic.
A les llengües romàniques es tracta normalment d’un mot hereditari i d’un posterior manlleu savi al llatí o al grec cathedra > càtedra i cadira De vegades pot haver-hi més de dues solucions hospitale > hospital, hostal i hotel També es pot tractar de dues evolucions dialectals distintes cana/canya De vegades els dos membres d’un doblet són homòfons i només s’ha produït una bifurcació semàntica el test psicològic, per exemple, manllevat a l’anglès, té el mateix origen del test català El doblet pot ésser sintàctic o fonètic, segons si l’alternança de les dues…
terme
Lingüística i sociolingüística
Unitat lexical usada amb significat unívoc en una ciència o una disciplina determinada per tal d’evitar una correspondència equívoca entre els conceptes i llur expressió.
A vegades terme és usat, impròpiament, com a sinònim de mot en general
reiteratiu
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un mot format per repetició d’un element, a vegades modificant-lo lleugerament: xiu-xiu, poti-poti, tic-tac, nyigui-nyogui
.
redundància
Lingüística i sociolingüística
Excés de caracterització a qualsevol nivell de la llengua: la frase la meva germana és petita té quatre vegades el signe de femení.
La redundància ajuda a cobrir la pèrdua d’informació que hi ha en la transmissió del missatge lingüístic
bable
Lingüística i sociolingüística
És una forma popular, dit a vegades despectivament, usada principalment per sectors socials asturians cultes i castellanitzats Aquesta denominació és coneguda des del segle XVIII
temàtic | temàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del morfema determinatiu d’una derivació que apareix entre un lexema o arrel i un morfema derivatiu o desinència.
De vegades és absent i s’anomena zero d’altres, fins i tot sovint, és una vocal, que rep el nom de vocal temàtica am-a-ble, tem-i-ble
bearnès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gascó parlat sobretot al territori de Bearn.
Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba per lawa =…
boiximà | boiximana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat per a designar el poble san i llur llengua.
Tradicionalment utilitzat en oposició a hotentot khoikhoi en parlar de les llengües khoisan, aquest ús és incorrecte ja que les diferències entre els mateixos grups san són algunes vegades més grans que entre aquests i els khoikhoi