Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
llengües australianes
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües parlades pels aborígens australians.
Es tracta de 260 llengües repartides en una trentena de grups i parlades per uns 138 000 individus, la majoria al nord i al nord-oest del continent Cap llengua no ultrapassa el nombre de 2 000 parlants Les diferències entre elles són molt grans, fins al punt d’ésser difícil de trobar-hi veritables connexions D’una manera molt general hom pot dir que en les llengües australianes són freqüents el grups de consonants dues, tres i fins quatre, de les quals aleshores algunes prenen un valor vocàlic En general hi ha tres nombres singular, dual i plural El gènere no és marcat…
japonès
Lingüística i sociolingüística
Llengua de difícil filiació, relacionada per molts amb el coreà i el manxú i amb les llengües altaiques.
És parlat al Japó per uns 120 milions de persones, a les illes Hawaii més de 250 000, el 30% de la població, a Califòrnia EUA uns 300 000 i al Brasil 150 000 Té una gran varietat dialectal, i el dialecte de Tòquio és considerat l’idioma oficial La documentació més antiga en japonès són unes inscripcions fetes en caràcters xinesos al segle V És una llengua d’estructura aglutinant que combina diversos elements lingüístics en mots simples, cadascun d’aquests elements tenint una significació fixa i apta a existir separadament Té poques vocals i consonants, i la major part de les síllabes són…
mixteca
Mosaics mixteques amb relleus geomètrics trobats a l’antiga ciutat de Mitla, a Mèxic. Els mixteques foren grans constructors d’edificis, i els decoraven amb relleus molt treballats
© Corel Professional Photos
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indígena d’Amèrica que a l’època precolombina creà una interessant cultura (700-1350).
Els mixteques apareixen a Mesoamèrica cap al segle VIII, com a habitants de les terres altes de les valls d’Oaxaca Al segle X iniciaren l’ocupació de les valls que abans habitaven els zapoteques, i així conqueriren les ciutats de Monte Albán i Yágul Al segle XIV s’estenien ja per totes les valls i havien conquerit la ciutat de Mitla, que esdevingué llur capital Els mixteques es caracteritzen per llurs dots artístics Eren grans constructors, com demostren els edificis de Mitla, decorats amb magnífics i complicats mosaics de pedra Llurs ceràmiques policromes, de pasta finíssima, són les millors…
amhàric
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua semítica del grup de llengües etiòpiques, oficial d’Etiòpia, parlada per uns 5 milions de persones a les zones centrals.
Sense veritables dialectes, conserva algunes particularitats regionals a Gonder, al N de la regió d’Amhara i capital d’Etiòpia des del s XVII fins al XIX a la província de Gojam i a la de Shewa, on hi ha la capital moderna, Addis-Abeba L’amhàric, amb profunda influència del substrat cuixític, s’ha desenvolupat a partir del gueez o etiòpic antic arran de la constitució, al s XIII, del nou imperi aleshores era usat en la correspondència oficial, en l’ensenyament del gueez llengua sàvia i litúrgica i d’altres matèries religioses Essencialment llengua parlada, se'n coneixen poques…
lingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristal·litzat en les llengües concretes.
Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…
, ,