Resultats de la cerca

Professor a les universitats de Viena 1913, Bonn 1918, Marburg 1925 i Colònia 1930, el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais 1910,…

Príncep Trubeckoj Professor de lingüística general a Moscou 1915-18 i, des del 1922, a Viena, després de curts períodes d’ensenyament a Rostov i Sofia Des de Viena participà activament en les tasques del Cercle Lingüístic de Praga , on esdevingué una de les figures capdavanteres de la fonologia En collaboració amb Jakobson i Karcevski, redactà les tesis, bàsiques per a la fonologia, presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia, el 1928 És fonamental el seu llibre Grundzüge der Phonologie ‘Principis de la fonologia’, publicat pòstumament el 1939 Treballà, especialment,…

Deixeble de WMeyer-Lübke, fou professor a les universitats d’Estrasburg 1915-18, 1941-45, Friburg de Brisgòvia 1919-36, 1948-49, Marburg-Lahn 1936-40 i Ratisbona des del 1950 Especialista en dialectologia italiana, particularment del romanyès, sobre el qual publicà estudis fonamentals 1917-19, eixamplà el seu interès a diversos àmbits de la lingüística romànica, sobretot els problemes de la diftongació a les diverses llengües de la Romània, sense oblidar el català Publicà també obres importants sobre filosofia del llenguatge i història crítica de les literatures romàniques, en particular,…

Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck 1916-25, de Berlín 1925-45, de Bucarest 1940-44 i de Tübingen 1946-56 Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric 1958-59 i de Saarbrücken 1961-62 Deixeble de WMeyer-Lübke i de JGilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les…

Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Viena, publicà nombrosos treballs sobre història literària medieval i sobre diversos aspectes de l’evolució de les llengües romàniques Edità una versió catalana del Llibre dels Set Savis 1876

Catedràtic de filologia romànica a les universitats de Viena 1959-67 i Basilea 1967-81 És autor d’estudis importants de dialectologia diacrònica francesa, entre els que sobresurt la Petite grammaire de l’ancien picard 1951 També ha treballat sobre la grafia en els texts francesos medievals Französische Skriptastudien , 1967 i sobre aspectes de sintaxi i lèxic del francès i l’italià Durant el seu rectorat se celebrà a Basilea el IV Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

Sacerdot i professor a l’escola missionera de Sankt Gabriel a Mödling 1895-1938, a la Universitat de Viena 1921 i a la de Friburg 1939-50, estudià l’evolució de la família Influït per FBoas i per EWestermark, sostenia la teoria sobre la ‘difusió cultural’ de FGraebner El 1906 fundà la revista Anthropos És autor de Der Ursprung der Gottesidee ‘L’origen de la idea de Déu’, 1912 i Die Sprachfamilien und Sprachenkreise der Erde ‘Famílies i cercles lingüístics de la Terra’, 1926

És autor de diverses publicacions d’abast romànic, especialment en el camp del portuguès, de l’occità i del retoromànic És també autor d’una Katalanische Grammatik 1929, utilitzada durant molt de temps a les universitats alemanyes

Fundador de la terminologia concebuda com a disciplina autònoma des de la presentació i publicació de la seva tesi doctoral, l’any 1931, titulada Internationale Sprachnormung in der Technik ‘La normalització internacional de la terminologia tècnica’ Publicà quatre llibres i més de 500 articles i creà l’anomenada Escola de Viena, des d’on concebia la disciplina terminològica centrada en el concepte i orientada a la normalització internacional dels termes cientificotècnics Destaca la publicació pòstuma, a Alemanya, del seu manuscrit compilat per Helmut Felber i titulat Introducción…

Nasqué amb la reflexió que l’autor feu durant el procés d’elaboració de la seva tesi doctoral 1931, la publicació del seu diccionari The Machine Tool 1968 i la seva obra pòstuma de l’any 1979 Fou l’iniciador i director de l’Escola de Viena, des d’on es desenvolupà aquesta teoria, ampliada més tard pels seus seguidors Wüster defineix la terminologia com a punt de trobada entre la lingüística, la ciència cognitiva, la ciència de la informació, la comunicació i …