Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Daniel Recasens i Vives
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del laboratori de fonètica de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha especialitzat en fonètica i dialectologia Autor, entre altres, d' Estudi comparatiu de la fonètica segmental del català i de l’anglès 1984, Temes de lingüística del català 1990, Fonètica descriptiva del català 1991, Fonètica i fonologia 1993 i De la fonètica a la fonologia 2001, ha participat en els projectes d’investigació bàsica de la Unió Europea ACCOR i SPEECH MAPS
Pere Picó i Rius
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Escriptor.
Es doctorà en teologia 1789 a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles 1796-99 Traslladat a Xàtiva 1799, hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic 1806-12 Escriví l’idilli Los pescadores 1795, l’ègloga La tranquilidad 1798, Discurso sobre la educación 1804, alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos 1818 Traduí al castellà Introducción a la sabiduría 1791 de Joan Lluís Vives
,
Cristòfor Coret i Peris
Educació
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Prevere i professor de llatinitat i d’eloqüència al capítol catedralici de València 1709-60, la seva obra està vinculada a aquesta labor pedagògica Publicà a València Explicación de la Sintaxis de Torrella 1712, Centuria de frases reducidas a método fácil 1725, Noches y días feriados sobre la Sintaxis del maestro Juan Torrella 1750 i Diálogos del docto valenciano Luis Vives 1723, versió bilingüe llatí-castellà prologada per G Maians que tingué moltes reedicions Coret fou molt apreciat en l’entorn illustrat valencià Bibliografia Esteban, L 1996 Coret y Peris 1683-1760 o el…
,
Joan Martí i Castell
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 i en llengües i literatures estrangeres a la Universitat de Roma 1977, ha estat professor en diverses universitats italianes i a Berkeley Califòrnia Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona 1989-92 i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual fou el primer rector 1992-98, i posteriorment catedràtic emèrit Ha estat president del consell supervisor del TERMCAT 1999-2002 És membre fundador del Grup Català de Sociolingüística , membre de l' Associació Internacional de Llengua i Literatura…
Jeroni Amiguet i Breçó
Literatura llatina
Lingüística i sociolingüística
Medicina
Metge i llatinista.
Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco L’any…
,
Joan Martí Cordero i Oliver
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Humanista i traductor.
Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines…
,
Mavi Dolç i Gastaldo
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista, directiva universitària i activista cultural.
Llicenciada en Filologia Hispànica secció filologia catalana per la Universitat de València, es doctorà en aquesta matèria per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991 amb la tesi Premsa i llengua Ciutat de València 1836-1936 Professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB des del 1986 i titular d’universitat des del 1992 a la Facultat de Ciències de la Comunicació, ocupà càrrecs de gestió acadèmica delegada del rector per a estudiants de la UAB 2002-06, fou vicerectora adjunta maig - desembre del 2006 i vicerectora de Cultura i Multilingüisme gener - desembre del 2007 de la…
Lluís Salvador d’Àustria-Toscana

Lluís Salvador d’Austria-Toscana
© Fototeca.cat
Història
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Arxiduc d’Àustria, historiador, folklorista i filòleg.
Vida i obra Fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de les Dues Sicílies Estudià al Theresianeum de Viena i a la Universitat de Praga Després d’una breu estada a Bohèmia com a governador, es dedicà a viatjar i a escriure El 1867 anà a Eivissa i a Menorca i, per primera vegada, a Mallorca, on entrà en relació amb Francesc Manuel de los Herreros El 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi installà posteriorment adquirí una sèrie de propietats entre Valldemossa i Deià son Marroig A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a…
,
Pere Joan Oliver
Història
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Erasmista, llatinista i hel·lenista.
D’origen jueu i mallorquí Estudià grec a Alcalà amb excellents mestres i a París amb un nebot de Musurus Al collegi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa potser de les recomanacions de Lluís Vives Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i mantingué amb ell correspondència en llatí El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la Universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de…
Josep Ullastre
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, traductor, gramàtic i eclesiàstic.
Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una interessant…
,