Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
llatí vulgar
Lingüística i sociolingüística
Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
Entre els romanistes, llatí col*loquial del Baix Imperi Romà i dels segles subsegüents, que donà origen a les llengües neollatines o romàniques llatí
llengua vulgar
Lingüística i sociolingüística
Llengua usada per la massa en les seves relacions ordinàries.
S'oposa a llengua culta És denominada també, preferentment, llengua colloquial o conversacional
Serafim da Silva Neto
Lingüística i sociolingüística
Romanista brasiler.
Fou professor de la Universitat del Brasil i de la Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Treballà sobre el llatí vulgar História do latim vulgar , 1957 i el portuguès Manual de filologia portuguêsa , 1952 História da língua portuguêsa , 1952-1957, i Textos medievais portuguêses e seus problemas , 1956 i especialment el portuguès del Brasil Introdução ao estudo da língua portuguêsa no Brasil , 1952 i els seus dialectes, amb una considerable labor sobre el terreny Per mitjà de la “Revista Brasileira de Filologia”, que fundà i dirigí, influí molt directament sobre…
recomposició
Lingüística i sociolingüística
Restitució a un element d’un mot compost de la forma que tenia com a simple.
Per exemple, el llatí recludere fou recompost en llatí vulgar en reclaudere , d’acord amb el mot simple claudere retinere en retenere , d’acord amb tenere
Antoni Portella i Enric
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Eclesiàstic i doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Ciutadella Publicà Rudiments de la llengua llatina Maó 1761, diverses reedicions al segle XVIII, un mètode per a ensenyar gramàtica llatina en llengua vulgar
,
Charles Hall Grandgent
Lingüística i sociolingüística
Filòleg romanista.
Professor a la Universitat de Harvard 1896-1932 És autor d’interessants estudis sobre Dante Alighieri 1917 i 1924 Entre altres obres de lingüística històrica és especialment famosa la Introduction to Vulgar Latin 1907, traduïda al castellà per F de B Moll 1928
etimologia popular
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a relacionar dues formes que, sense tenir identitat d’origen, posseeixen una certa similitud formal.
És emmarcat dins la tendència dels parlants a donar transparència als mots, a donar-los una motivació, conscientment o inconscientment El llatí PORTULACA degué donar *portolaga o *bordolaga passà, però, a verdolaga pel fet d’haver-se relacionat amb verd Al nivell lingüístic més vulgar prolifera aquest fenomen graciosa per gasosa
feix d’isoglosses
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’isoglosses, més o menys acostades, que separen dos dialectes.
El límit que, en català, separa el tractament de la e del llatí vulgar cadẹna a l’oest i cadęna a l’est, el que separa el manteniment de la o àtona de la seva confusió en u , etc, forma un feix d’isoglosses que separa el català occidental de l’oriental