Resultats de la cerca

Excellí per les aportacions metodològiques a la crítica textual i tingué cura de diverses edicions d’autors, en les quals mostrà un gran sentit crític Betrachtungen über Homers Ilias , 1837 i 1841

Caracteritzades per un sistema d’afixació prefixos, infixos i sufixos molt similar, per una estructura oracional, a base de frases curtes, anàloga i per un ric vocabulari, compost per nombroses aportacions del sànscrit i l’àrab i per alguns manlleus de les llengües europees, especialment del portuguès i de l’holandès

Professor de llengua i literatures italianes a Cluj Romania i de lingüística romànica a Càller Sardenya i Nàpols Féu notables aportacions al camp de l’onomàstica romana i de la dialectologia, particularment sarda Un profund coneixement dels documents d’arxiu li permeté de reconstruir molts aspectes de la vida cultural i social de la Itàlia medieval Cal remarcar, entre les seves obres, Contributo toponomastico alla teoria della continuità nel Medioevo delle comunità rurali romane e preromane dell’Italia superiore 1931, Lineamenti di una storia linguistica dell’Italia medievale…

Des d’aquesta teoria, la terminologia es concep com un camp interdisciplinari que rep aportacions de la teoria del coneixement, la teoria de la comunicació i la teoria lingüística L’objecte d’estudi són les unitats terminològiques, enteses com a part del llenguatge natural i de la gramàtica de cada llengua, és a dir, els termes són unitats lèxiques amb valor especialitzat quan s’utilitzen en textos també especialitzats Els conceptes que vehiculen aquestes unitats lèxiques mantenen diferents relacions entre si i la finalitat aplicada n'és la recopilació i anàlisi de les unitats de valor…

Fou professor a la Universitat d’Uppsala i, successivament, catedràtic de llengua i literatura llatines 1948, degà 1960 i rector 1966 a la d’Estocolm Publicà llibres sobre llatí tardà Syntaktische Forschungen ‘Estudis sintàctics’, 1943 i Beiträge zur spätlateinischen Syntax ‘Aportacions a la sintaxi del llatí tardà’, 1944, que donaren pas al seu camp més important d’estudi La poésie latine rythmique du haut moyen âge 1954 i Introduction à l’étude de la versification médiévale 1958 El 1968 publicà el seu Manuel pratique du latin médiéval , fonamental per a la formació de les noves…

Estudià a Leiden i es doctorà a Orleans 1598 Després d’una estada a París, exercí l’advocacia a la Haia 1607 Ben aviat, però, intervingué en les disputes religioses entre les esglésies protestants holandeses i es manifestà en defensa dels arminians La victòria dels seus contraris al sínode de Dordrecht 1618 determinà la seva condemna a presó perpètua Aconseguí d’evadir-se i passà a París, on donà a conèixer De iure belli ac pacis , la seva obra més famosa Ambaixador de Suècia a París 1634-45, morí a conseqüència d’un naufragi en un dels seus viatges La seva figura és important per les…

Les primeres inscripcions daten del segle VII, i es troben a Sumatra Llengua comercial i d’un ús general en les comunicacions de la regió del Pacífic i en algunes zones de l’Índia, manté una gran coherència, gràcies a la seva simplicitat, motiu pel qual no té diversificació dialectal Se serveix de dues escriptures la javanesa o escriptura malaia, la més difosa, que és una adaptació de l’alfabet àrab introduïda al segle XIII, amb l’Islam i l’escriptura llatina, introduïda pels colonitzadors europeus, autoritzada a la península de Malaca D’una estructura morfològica aglutinant i amb mots…

Catedràtica de romanística i lingüística general de la Universitat de Frankfurt del Main, es formà a les universitats de Munic, Ais de Provença i Tübingen, on fou deixebla d’E Coseriu En el camp de la romanística es dedicà especialment a l’occità i al català Okzitanische und katalanische Verbprobleme ‘Problemes del verb català i occità’, 1971, Okzitanisch und Katalanisch Ein Beitrag zur Soziolinguistik zweier romanischer Sprachen ‘Occità i català Una contribució a la sociolingüística de dues llengües romàniques’, 1971 Fou coeditora de la revista Zeitschrift für Katalanistik ‘Revista de…

Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà,…

Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica  1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica  fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de…