Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1950, treballà durant molts anys a la pelleteria La Sibèria de Barcelona, fundada pel seu avi l’any 1891 Adherit a l’entitat Crist Catalunya 1954, que impulsava un incipient catalanisme emparat en l’Església, participà en les campanyes contra Galinsoga  i “Volem bisbes catalans” 1966, i també en els fets del Palau , entre d’altres Cofundador del segell discogràfic Edigsa , de la revista Cavall Fort , de la distribuïdora de llibres Arc de Berà i del diari Avui , fou gerent del Congrés de Cultura Catalana  i secretari…

Format a la Universitat de Barcelona i a l’IESE, entre el 1970 i el 1984 fou directiu del grup empresarial familiar Valls, del sector metallúrgic Entre el 1985 i el 2000 dirigí la Comercial DVP i és directiu de Fichet SA des del 1970, i del Grup Fichet España des del 1996, i manté vincles amb Saba, Gas Natural, Mutual Cyclops i altres empreses L’any 2002 fou escollit president de la Cambra de Comerç de Barcelona , en substitució d’Antoni Negre, i president del Consell de Cambres de Catalunya per unanimitat de les 13 cambres catalanes de comerç, càrrecs en els quals…

Titulat enginyer el 1868, treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima, que dirigí des del 1880 fins a la seva mort Projectà, amb Nicolau Tous, els ponts metàllics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses 1871-72 Les seves obres més importants foren els mercats del Born 1874-76, en collaboració amb l’arquitecte Josep Fontserè, i de Sant Antoni 1879-82, amb l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, ambdues a Barcelona Inventà una màquina per al marcatge de les dents de les rodes còniques d’engranatge 1876 El 1808 esdevingué gerent de la nova societat La…

El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia

Treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec Fundà la seva pròpia fàbrica alhora que establí a Barcelona el museu de física experimental La Mentora Fou un dels membres del Centre Català que el 1887 formaren la Lliga de Catalunya Tingué un paper important a l’assemblea de la Unió Catalanista de Manresa 1892, on, com a delegat per Barcelona, féu un discurs eminentment proteccionista, tot demanant la reforma del sistema tributari A l’assemblea de Reus 1893 presentà la ponència sobre tributació i reclamà la descentralització administrativa i…

Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d’adroguer a Barcelona i fou l’arrendatari dels tabacs 1702-05 i proveïdor del pastim municipal, com també de bescuit per a l’exèrcit des de la darreria del s XVII Durant la guerra de Successió fou partidari del rei arxiduc Carles III fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar 1709-10 Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge de les tropes filipistes 1713-14 El 1717 tornava a…

Estudià amb JRodoreda i JLamote de Grignon a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Després d’haver muntat nombroses obres escèniques en els teatres Gran Via i Tívoli, regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 hi renovà el repertori amb òperes russes, franceses i d’autors catalans i l’estrena de les principals òperes de Mozart féu actuar repetidament els ballets russos de Diaghilev i establí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet Compongué música per a El caballero Wolframo i escriví El Gran Teatro del Liceo…

Fill segon de Joan de Llobera El 1466 formà una companyia mercantil amb el seu parent Ramon de Llobera Formà part de la Biga i fou membre del Consell de Cent per l’estament mercantil 1437-53 cònsol de mar 1437 i administrador de la taula de canvi 1447 Feu hereva la seva muller Nicolaua de Ferrera, i foren pares de Joan de Llobera i de Ferrera , conseller tercer de Barcelona en 1462-63 mort el 1464, del mercader Bartomeu de Llobera i de Ferrera mort el 1462, cònsol a Nàpols, i d’ Elionor de Llobera i de Ferrera , muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més…

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…

Fou president i un dels principals animadors de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Dirigí durant una època El Matí Arran de la Guerra Civil, veient-se amenaçat fugí de Barcelona Salvat per la Generalitat, s’establí a la zona nacional, a Sevilla Des del 1939 es dedicà a les assegurances i fou un dels primers a ajudar com a mecenes la represa de la cultura catalana, a través de la Benèfica Minerva El 1947 fou secretari general de la Comissió Abat Oliba Després residí a Madrid i s’incorporà al món de les finances En retornar a Barcelona fou president de l’…