Resultats de la cerca

Féu estudis eclesiàstics, i ocupà les càtedres de filosofia natural i de moral de la Universitat d’Edimburg Molt relacionat amb intellectuals, com Hume, A Smith i W Robertson, és difícil de determinar les seves aportacions originals Influït per Montesquieu, escriví Essay on the History of Civil Society 1767, on desenvolupà la idea de divisió del treball, recollida després per A Smith i K Marx

Considerat el precursor de l’escola històrica Destacà la configuració de la nació i la coherència amb la seva història com a base de l’organització de l’economia, des d’un punt de vista conservador Contrari a l’escola clàssica, negà l’existència de lleis econòmiques generals Obres principals Die Elemente der Staatskunst ‘Els elements de la política’, 1809 i Versuch einer neuen Theorie des Geldes ‘Assaig sobre una nova teoria del diner’, 1816

És autor d' An Historical and Chronological Deduction on Trade and Commerce 1762, que fou reeditada el 1764, ampliada per William Combe 1787-88 i continuada per Macpherson 1805 i que fou utilitzada pels economistes clàssics anglesos

Significa el punt de partida de l’ escola clàssica i un dels més importants de la història del pensament econòmic Entre els seus mestres, al Glasgow College, tingué el filòsof Hutcheson, que l’influí molt El 1751 ocupà la càtedra de lògica de la Universitat de Glasgow i, poc després, la de filosofia moral Durant tretze anys treballà com a professor en aquesta universitat, on començà a elaborar les idees que donaren forma a la seva obra més famosa Han estat editats els apunts de les seves explicacions del 1763 Lectures on Justice, Police, Revenue and Arms Contribuí a donar-lo a conèixer la…

Membre d’una família de magistrats, tingué una formació jurídica Per la seva collaboració amb els Stuard, visqué a l’exili 1745-63, fet que condicionà la divulgació de la seva obra Intentà la sistematització de l’economia formulant el que ell anomenà una “ciència regular” Predecessor d’Adam Smith, el superà en originalitat en nombrosos plantejaments, encara que no ho féu en contingut Publicà An Inquiry Into the Principles of Political Economy 1767

Director de la Companyia de les Índies Orientals i el més famós dels mercantilistes anglesos, la seva obra serví de base a la crítica d’Adam Smith contra els mercantilistes Oposat a les tesis dels bullionistes, afirmà que la importació de mercaderies en canvi de metalls preciosos acabaria beneficiant l’economia, i destacà la importància de la utilització de l’or com a factor de producció Són obres seves England’s Treasure by Foreign Trade 1644 i A Discourse of Trade from England into the East Indies 1621

Fou secretari 1784 de la Sociedad Económica de Amigos del País de Segovia, de la qual redactà les Actas 1785-93 Escriví una sèrie de memòries econòmiques Sobre la industria 1785 Sobre la economía política 1785 Perjuicios del antiguo sistema de rentas provinciales 1787, amb Vicente Matecón de Arce Sobre la necesidad y justicia de los tributos 1793 El seu pensament, inicialment neomercantilista, acabà essent el millor exponent de l’elaboració del liberalisme econòmic d’Adam Smith al s XVIII a Espanya Parallelament, seguí una carrera administrativa a la secretaria de finances, fins…

S’interessà per les idees dels economistes i dels enciclopedistes francesos En el tractat Dei delitti e delle pene 1764 atacà el dret penal de la seva època i els procediments juridicopolicíacs que hom hi emprava L’obra fou inclosa el 1766 a l’índex de llibres prohibits i la inquisició espanyola la prohibí el 1777 Beccaria considerava que el dany causat a la societat era el criteri definitiu per a determinar la responsabilitat penal del criminal, i que la pena té una finalitat simplement preventiva i no pas repressiva Combaté la pena de mort i contribuí decisivament a la progressiva…

Fou pastor anglicà És conegut primordialment per la seva teoria de la població, que exposà per primera vegada, anònimament, a An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future Improvement of Society 1798 Hom ha interpretat aquesta teoria fonamentada en la seva tesi, fatalista, que, mentre la població augmenta en progressió geomètrica, els recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica com una reacció davant el liberalisme del seu pare —amic de David Hume i deixeble de Rousseau—, les doctrines de la Revolució Francesa i els escrits del pensador llibertari…

Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part inèdita fins a…