Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Caixa d’Estalvis de Manlleu
Economia
Entitat financera domiciliada a Manlleu i fundada el 19 de juliol de 1896 amb l’ajuda d’homes de negocis de la ciutat i amb la col·laboració del bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili.
La seva estructura, tant d’actiu com de passiu, mostra un fort creixement del crèdit i una gran productivitat en la seva cartera d’actiu El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 2642 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Sabadell i la Caixa d’Estalvis de Sabadell , operació que donava lloc a una nova entitat, Unnim
Joan Baptista Güell i Soler
Economia
Literatura catalana
Empresari i poeta.
Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies 1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la Renaixença a Manlleu…
,
Eduard Rifà i Anglada

Eduard Rifà i Anglada
© Fototeca.cat
Economia
Empresari industrial.
Membre fundador de l’Associació Nacional de Radiodifusió 1924, intervingué directament en la fundació de Ràdio Barcelona EAJ-1 1924 Amb motiu de la confiscació d’aquesta emissora per Unión Radio de Madrid, fou un dels creadors de Ràdio Associació de Catalunya 1929 L’any 1925 fundà i dirigí la revista Ràdio Lot de Barcelona 1925-29, primera revista catalana dedicada a la radiodifusió i portaveu de la seva mateixa empresa, Ràdio-Lot, que fabricava les populars llanternes “Lot” Fou director coordinador de la secció radiofònica del diari L’Instant 1935-36
Unnim Banc
Economia
Nom de l’entitat bancària sorgida de la fusió de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, la Caixa d’Estalvis de Terrassa i la Caixa d’Estalvis de Manlleu.
Fou precedida per Unnim, caixa creada a instàncies del procés de concentració de les caixes impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària FROB, i pel qual les tres entitats originals decidiren unir-se Inscrita al registre el mes de juny del 2010, inicià l’activitat al juliol Pel volum dels actius sumats de les tres entitats 28849 milions d’euros era la tercera caixa d’estalvis de Catalunya Salvador Soley i Enric Mata en foren designats primer president i director general, respectivament No obstant això, com a resultat de la prova de solvència a què fou sotmesa pel Comitè de…
Caixa d’Estalvis de Terrassa
Economia
Entitat financera domiciliada a Terrassa i fundada per iniciativa ciutadana, el 1877.
L’estructura del seu passiu, totalment en línia amb la de la mitjana de les caixes catalanes, és parallela a un actiu en el qual destaquen la forta inversió creditícia i de descompte comercial i l’alta productivitat de la seva cartera d’actiu La millora de la tecnologia i l’expansió era uns dels objectius d’aquesta entitat, que disposava, a mitjan de la primera dècada del segle XXI, d’una xarxa de 130 oficines, la meitat de les quals fora del seu sector territorial històric El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 12490 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de…
Grup Bon Preu
Economia
Cadena de supermercats.
Fou fundada el setembre del 1974 pels empresaris torellonencs Josep i Joan Font i Fabregó, amb un primer establiment d’autoservei a Manlleu El 1988 l’empresa obrí el primer hipermercat Esclat a Vilafranca del Penedès El 1995, a Malla Osona, entrà en funcionament la primera gasolinera vinculada als establiments del grup Esclatoil Els anys 1998-2011 mantingué una cadena de supermercats de superfície mitjana Orangutan, posteriorment reintegrada a la xarxa de supermercats Bonpreu El 2004 obrí un magatzem i un obrador de carn a Balenyà Osona, on installà plaques fotovoltaiques, i el…
Companyia Roca Radiadors
Economia
Empresa de radiadors i material sanitari fundada a Gavà el 1917 pels germans Roca, que el 1914 fabricaren, als tallers de Manlleu, els primers radiadors de ferro fos.
El 1925 començaren la fabricació de banyeres de ferro fos, el 1936 la de material sanitari, el 1963 la d’aparells de climatització i el 1980 la de ceràmica per a revestiments i paviments, sectors en els quals s’ha unit als líders mundials De capital totalment familiar, la seu és a Barcelona i, de les 15 fàbriques 1999, 6 són als Països Catalans A la resta de l’Estat espanyol té fàbriques a Alcalá de Henares, Alcalá de Guadaira Andalusia i Cortes Navarra Les restants es reparteixen entre Portugal, Itàlia, Polònia, l’Argentina i la Xina El Grup Roca és format per 13 societats presents en…
emprèstit
Economia
Manlleu que un govern, una institució pública o una empresa privada obté per subscripció, tot obligant-se a pagar-ne els interessos i a tornar-ne l’import en un període determinat.
Els emprèstits concedits a les empreses tenen com a contrapartida l’emissió d’obligacions, que poden ésser amortizables o no i són sotmeses a les normes estatutàries de cada firma L’emissió de títols de deute públic a llarg termini, o emprèstits consolidats , té com a característica principal d’anivellar els pressuposts de l’estat
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…