Resultats de la cerca
Es mostren 543 resultats
lliura
Economia
Antiga unitat monetària principal d’Irlanda (£) des de la seva proclamació com a estat independent (1921) fins el 2002..
Mantingué una equivalència igual a la de la lliura esterlina
fisiocràcia
Economia
Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores.
François Quesnay i els seus seguidors, que s’autodenominaren economistes , constituïren la primera escola econòmica coherent L’obra de Quesnay Tableau économique 1758 fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials agricultors, propietaris i l’anomenada classe estèril donant-los una comprensió global i dinàmica posà en relleu que l’agricultura era l’únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa produit net , mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril Com que aquest…
consignatari | consignatària
Economia
Dret mercantil
Dit del creditor que administra, per conveni amb el deutor, l’immoble que aquest li té consignat fins a extingir el deute.
canal de distribució
Economia
Conjunt dels processos intermedis propis de la conducció dels béns econòmics des del lloc de producció fins a la unitat de consum.
L’esquema bàsic del canal de distribució típic dels béns de consum especialment dels aliments s’ajusta aproximadament a la cadena productor-comissionista-abastador-mercat central-detallista-consumidor per als canals interns, i productor-majorista-exportador-detallista-consumidor per als canals externs exportació Algun sector, com el de béns de producció equip, installacions, màquina eina, maquinària elèctrica, transport pesant, etc, s’ha distingit, tanmateix, per una progressiva simplificació dels canals, posada de manifest amb l’aparició de departaments comercials o associacions de…
racional
Economia
Història
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca.
Era elegit periòdicament —tendia a ésser triennalment— pel Consell de Cent, a Barcelona, o pel consell general, entre l’estament mercader Tenia per missió revisar i liquidar els comptes i cloure'ls perquè la ciutat pogués cobrar dels seus deutors les quantitats oportunes A Barcelona, era ajudat per un caixer del compte ordinari i un escrivà del racional D’ell i del clavari —cap de les finances— depenien tots els oficials relacionats amb la vigilància i el cobrament dels drets municipals
terme
Economia
En una venda a termes, cadascun dels pagaments parcials que hom fa a temps fixats fins a completar una suma a pagar.
És anomenat també termini
treball temporal
Economia
Relació contractual de prestació laboral sense caràcter indefinit, sinó per un període concret de temps, que pot ésser fins i tot d’hores.
Permet flexibilitzar la relació de treball i abaratir-ne els costs per als empresaris
prevenció d’incendis
Economia
Conjunt de mesures que es prenen a fi d’evitar, fins allà on és possible, l’esclat d’incendis i la seva propagació.
nacionalització
Economia
Procés pel qual l’estat passa a gestionar directament una activitat econòmica, social, etc., fins aleshores a les mans de la iniciativa privada.
Aquesta, però, als estats occidentals, sol donar-se només parcialment, en el sentit que sol afectar només branques aïllades de la producció És feta per expropiació i amb la indemnització corresponent D’altra banda, és un principi, acceptat internacionalment, que el fet que una empresa o una propietat esdevingui estatal per via de “nacionalització” apareix a tots els efectes amb personalitat jurídica pròpia no identificada amb l’estat mateix, si doncs aquesta identificació no és reconeguda expressament i prèviament per les parts en un afer determinat
arbitrisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic, sorgit a Castella a la darreria del s XV i que tingué vigència fins al començament del s XVIII.
Proposava uns mitjans únics i senzills per a superar l’etapa de decadència econòmica Els projectes foren molt nombrosos durant la gran crisi castellana del 1598 al 1620, que havia d’esdevenir europea, i mantingueren un cert realisme quant a la demografia, a la producció i al treball Des del 1626, prengueren més aviat un caire místic i utòpic Les idees arbitristes foren el resultat de la desillusió que comportà aquesta crisi en una societat que havia viscut de les riqueses de les Índies i de la inflació Entre els arbitristes destaquen els noms de González de Cellorigo, Valle y de la Cerda,…