Resultats de la cerca
Es mostren 3791 resultats
incapacitat
Economia
Impossibilitat total o parcial d’efectuar un treball a causa d’un accident o d’una malaltia.
teoria de la imputació
Economia
Teoria econòmica marginalista de l’assignació del valor del producte entre els diferents factors que intervenen en la seva producció.
El fet que el valor del producte sigui el resultat d’una determinada combinació de factors fa molt difícil de definir l’aportació concreta de cadascun d’ells considerat aïlladament per això els marginalistes han elaborat diferents conceptes per arribar a una concreció d’aquella Així, Böhm Bawerk establí la diferenciació entre béns substituïbles i no substituïbles, i atribuí la formació de valors als no substituïbles Wieser intentà de remeiar les insuficiències d’aquesta teoria partint de la necessitat de cooperació d’ambdós tipus de factors i John BWark introduí el concepte de productivitat…
imputació
Economia
Determinació de la participació relativa dels diferents factors de producció en el cost final del producte.
caixa general de dipòsits
Economia
Servei del ministeri de finances de l’Estat espanyol que té com a funció principal d’ésser l’únic dipositari de les consignacions obligatòries administratives i judicials que hom exigeix en determinats casos.
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…
economia de bescanvi
Economia
Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervé el diner com a mesura de valor.
Com a sistema econòmic, constitueix la forma més simple de tràfic mercantil, per la qual cosa ha estat identificat amb l’economia natural, bé que aquesta implica la inexistència de la divisió del treball L’economia de bescanvi és vigent en moltes zones del món d’una manera més o menys encoberta, i també a l’interior de comunitats tancades de caràcter agrícola i ramader Com a fenomen marginal també apareix en les societats desenvolupades quan són sotmeses a situacions anormals guerres que comporten l’alteració o la paralització dels mecanismes econòmics i del circuit monetari
bescanvi
Economia
Compravenda de mercaderies en la qual no intervé el diner.
En el comerç internacional el concepte presideix certs acords bilaterals i de contingent
bo
Economia
Títol de crèdit, emès per l’estat o per una entitat bancària i lliurat com a contrapartida d’un préstec, que és adquirit pel públic o pels bancs.
Poden ésser a terme curt, llarg o mitjà, segons els tipus i segons els països Els bons de caixa són els emesos pels bancs, generalment a terme mitjà Particularment, els bancs industrials obtenen d’aquesta forma una part de llurs fons de finançament L’estat emet els bons del tresor a llarg terme o bé a curt terme per tal de finançar el deute públic De fet, constitueixen una forma de diner creada pel govern, bé que menys líquida que els xecs i que les lletres de canvi per aquest motiu formen part de l’anomenada segona línia de liquiditat Els bons del tresor experimenten cotitzacions fluctuants…
bloc monetari
Economia
Acord establert entre diversos països, membres d’un imperi colonial, o amb estretes relacions polítiques o econòmiques, de lligar llurs monedes a una de comuna no convertible en or.
La moneda comuna del bloc monetari és considerada dominant perquè els canvis a la seva paritat comporten necessàriament modificacions iguals en les monedes que hi van lligades La moneda dominant és també una mesura de valor i un mitjà de pagament per a les transaccions entre els països membres del bloc El primer bloc monetari fou creat l’any 1931, després de la devaluació de la lliura anglesa, en ésser seguida pels països amb grans fons de lliures com a reserva monetària Així nasqué el bloc de l’esterlina , constituït pels països del Commonwealth llevat del Canadà, Portugal, Iraq, els Països…
bitllet de banc
bitllet de banc de 25 pesos forts, del Banc de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Tipus de diner signe, en forma de document de paper, emès per un banc emissor —actualment l’emissió és monopolitzada pels bancs centrals— i amb la característica de diner de curs legal donada per l’estat, que n’imposa l’acceptació com a mitjà general de pagament.
El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren les transaccions i la quantitat de diner…