Resultats de la cerca

Amb seu a Brusselles, entrà en vigor el 1959 El 1960 creà l’agència de subministrament de l’EURATOM, destinada a crear un mercat regular i equitatiu del combustible i l’energia nuclears per als estats membres Creada simultàniament a la CECA i la CEE, organitzacions a les quals restà vinculada orgànicament el 1967 i amb els mateixos membres, fins el 1965, disposava d’òrgans propis de govern Consell de Ministres i Comissió Per compte de la Unió Europea, des dels anys vuitanta l’EURATOM és la principal impulsora del projecte internacional ITER , l’intent més ambiciós de desenvolupar una…

En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l’ EURATOM Per la creació d’un mercat únic entre els estats membres es fixaren una sèrie d’objectius tarifes externes comunes unió duanera, elaboració d’una política conjunta per a l’agricultura i per al moviment de mà d’obra i els transports, fundació d’institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d’una unitat de compte europea ECU el 1979 Com la CECA i l’EURATOM, la CEE disposava d’òrgans propis de govern Consell i Comissió fins el 1965, unificats en el Tractat de Brusselles, pel qual es creà les…

Amb seu a Luxemburg, tenia per objectiu aconseguir la integració econòmica en el sector del carbó i de l’acer Vigent des del 1952, els òrgans de govern eren un Consell de Ministres, que representava els estats membres, i una Alta Autoritat Proposava la supressió d’obstacles duaners, la regularització de la producció, l’increment productiu de les explotacions i l’ajut a les regions i als treballadors afectats per les reestructuracions El 1955 la Gran Bretanya hi signà un acord d’associació Posteriorment formaren part tots els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea, integrats des del…

És constituït per nou estats francòfons Burkina Faso, Benín, la Costa d’Ivori, Guinea, Mali, Mauritània, el Níger, el Senegal i el Togo, dos de parla portuguesa Guinea-Bissau i el Cap Verd i cinc de parla anglesa Gàmbia, Ghana, Libèria, Nigèria i Sierra Leone La CEDEAO es proposa de promoure la cooperació i el desenvolupament dels estats membres per mitjà de la creació d’una unió duanera, d’una xarxa de transports entre els membres i d’uns projectes comuns agrícoles, industrials, energètics i minerals La seu del secretari executiu és a Nigèria El 1993 els estats membres acordaren la creació d…

La seva finalitat és la creació d’un mercat comú i la integració econòmica i regional entre els estats illencs del Carib A l’origen era format per algunes de les antigues colònies britàniques Barbados, Guyana, Jamaica, Trinitat i Tobago, Belize, Dominica, Grenada, Montserrat, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Antigua i Barbuda i Saint Christopher i Nevis El 1995 s’hi adherí Surinam i el 1999, Haití El seu secretariat té la seu a Georgetown, capital de la República de Guyana Des del 1991 en són membres associats les illes Verges britàniques i nord-americanes i les illes Turks i…

Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d’11200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys La companyia noliejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar —ocupat de poc 1704 pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió— i per trencar, així, el monopoli de Cadis secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània Exportà principalment vins i aiguardents i productes…

La concessió fou cedida a l’ajuntament de Barcelona 1871 i es constituí l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat El 1881 feu la captació d’aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles 1882 Feu fallida el 1883, però fou rehabilitada 1896 Actualment és la Corporació Financera Agbar, filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona

Tenia el monopoli del comerç amb l’Oceà Índic i collaborà en la guerra d’independència contra Castella amalgamava diverses companyies privades anteriors Pagà dividends elevadíssims als seus capitalistes passada la prosperitat del s XVII, això en consumí les reserves La invasió francesa del 1795 tallà la comunicació de la companyia amb els seus establiments colonials i en causà la fi 1798

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars

Assolí grans beneficis, bé que la rivalitat holandesa provocà seriosos conflictes El 1691 aparegué una companyia rival, protegida pels whigs , però el 1709 es fusionaren totes dues en la Companyia Unida de Comerciants, de caire similar El 1813 perdé el monopoli del comerç amb l’Índia, i des del 1833 s’introduí a la Xina El 1858 els seus béns passaren a la corona anglesa