Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
consell obrer
Economia
Dret del treball
Organisme de caràcter, composició, finalitat i atribucions molt diverses, que van des de la simple representació sindical a la cogestió més avançada, segons els països i llur règim polític.
El consell obrer té noms diferents segons l’estat i les circumstàncies comitè d’empresa França, Luxemburg, Espanya, comitè mixt de producció Noruega, comitè sindical URSS, consell de gestió Itàlia, consell obrer Hongria, Polònia, Iugoslàvia A Catalunya, en 1936-39, rebé el nom de consell d’empresa
concentració parcel·lària
Economia
Agronomia
Assignació, feta als propietaris de parcel·les de dimensions reduïdes, d’una superfície equivalent (en classe de terra i conreu) a la que posseïen anteriorment.
Amb la política de concentració hom intenta de posar remei als mals d’una parcellació excessiva, en racionalitzar l’explotació agrícola i l’augment dels rendiments i en augmentar el rendiment de la terra El 1952 fou promulgada a Espanya, amb caràcter experimental, la primera llei de concentració parcellària, establerta definitivament el 1955
concentració industrial
Economia
Reunió en un mateix establiment dels diferents processos de fabricació.
Nascut amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, el fenomen de concentració és condició indispensable i el tret més destacat de l’actual organització industrial, puix que amb la revolució tecnològica s’encareix el cos d’adquisició de l’equip industrial, hom utilitza maquinària de grans dimensions i la indústria requereix una gran massa de capital en actiu, un augment de mà d’obra i una producció a gran escala Amb la concentració industrial s’alteren els trets més destacats del sistema capitalista és incomplerta la llei de la lliure competència, desapareix la indústria de tipus familiar,…
comptabilitat
Economia
Branca particular de l’economia formada per un conjunt de postulats, proposicions i lleis que tenen per objecte la captació, la representació i la mesura del patrimoni.
El concepte de patrimoni fou tret del dret i reelaborat en sentit comptable per Giuseppe Cerboni i la seva escola, que establí les responsabilitats jurídiques de l’administració d’un patrimoni, el qual fou definit per Fabio Besta i l’escola materialista com el conjunt de béns materials i immaterials afectes a una titularitat jurídica i susceptibles d’expressió quantitativa Els béns més els drets constitueixen l'actiu patrimonial el passiu patrimonial és constituït per les obligacions La diferència entre ells és el net patrimonial, concepte semblant al de capital comptable La…
companyia privilegiada
Economia
Associació mercantil, generalment en forma de societat per accions, sorgida des de la fi del s XVI als països europeus de comerç més actiu, especialment de productes colonials americans o asiàtics.
Els comerciants d’Anglaterra, Holanda i França, especialment, exclosos en teoria d’aquest comerç que monopolitzaven els imperis castellà i portuguès, crearen companyies que obtingueren privilegis de llurs governs per tal de controlar el comerç dels productes colonials a llurs respectius països i d’establir factories i colònies a les zones de proveïment pertanguessin o no a Castella o a Portugal Aquest sistema reportava l’avantatge d’evitar la creació de dominis territorials extensos a terres llunyanes —contràriament a la pràctica de la colonització extensiva castellana i portuguesa— El…
comercialització
Economia
Procés d’acostament d’un bé des de la unitat de producció al consumidor final ( comerç
).
És caracteritzat per l’absència d’accions transformadores i per l’adequació de l’oferta bruta a les condicions especificades per les preferències de la unitat de consum, especialment pel que fa a la quantitat i al lloc de servei Més modernament, l’impacte de la publicitat ha tendit a disminuir l’autonomia del consumidor respecte a les seves preferències i ha atorgat a les empreses finals o a les comercials la possibilitat d’incidir directament damunt les motivacions de consum
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves…
col·lectivisme
Economia
Política
Doctrina social que proposa la propietat comuna dels mitjans de producció com a forma més avançada d’organització social de la unitat, més o menys global, a què es refereixi.
Hom no pot dir que el cos teòric del collectivisme formi un conjunt unitari Les relacions econòmiques i socials es desenvolupen històricament, i, per tant, també evolucionen les qüestions a què es refereixen les diverses teories collectivistes tant pel que fa a llur fonamentació religiosa, ideològica, filosòfica o científica, com a llurs implicacions polítiques que es derivarien del procés necessari per a establir pràcticament el model collectivista Algunes formes d’agrupacions tribals primitives podrien ajustar-se de fet a aquest model —tot i que la tribu, per la seva situació de perill…