Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
Thomas Crombie Schelling

Thomas Crombie Schelling
(CC BY 2.0) New America
Economia
Economista nord-americà.
El 1951 es doctorà a la Universitat de Harvard En 1948-53 treballà en el pla Marshall Fou professor de les universitats de Yale 1953-58 i a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard 1958-1990 Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències i el 1991 fou president de l’American Economic Association El 2005 rebé el premi Nobel d’economia, compartit amb Robert Aumann, per la seva contribució a la teoria dels jocs, especialment a partir de la publicació de The Strategy of Conflict 1960, en la qual mostra com, en un conflicte, la capacitat de represàlia i la incertesa d’…
Rafael Termes i Carreró

Rafael Termes i Carreró
© IESE
Economia
Empresari.
Doctorat en enginyeria industrial, des del 1964 fou conseller del Banc Popular i president de l’Associació Espanyola de la Banca 1977-90 El 1958 participà en la creació a Barcelona de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE de la Universitat de Navarra Del 1991 al 2000 fou director del campus de l’IESE de Madrid, i des del 2000 n'era president d’honor Fou també un dels primers membres de l’Opus Dei a Barcelona, i membre fundador de l’ONG SECOT Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica El 1987 creà el Foment de Fundacions per contribuir al desenvolupament humà i…
Edward Prescott
Economia
Economista nord-americà.
Es doctorà a la Carnegie Mellon University 1967 Fou professor de la Universitat de Pennsilvània 1966-71, del Carnegie Mellon 1971-80, de la Universitat de Minnesota 1980-2003 i de l’Arizona State University des del 2003, i investigador del Bank of Minneapolis, del sistema de la Reserva Federal, des del 1981 La seva aportació se centrà, d’una banda, en els efectes de les expectatives sobre les polítiques econòmiques futures i la necessitat que els governants es comprometin a unes regles abans de prendre decisions per tal que aquestes siguin creïbles Aquestes tesis influïren les reformes dels…
Finn Eric Kydland
Economia
Economista noruec.
El 1968 es graduà a la Norwegian School of Economics and Business Administration i es doctorà a la Carnegie Mellon University, a Pittsburgh EUA, el 1973 És professor de la Universitat de Califòrnia, a Santa Bàrbara EUA Destacà per les seves contribucions a l’anàlisi de les variables que regeixen els cicles econòmics, aplicades en la reforma de bancs centrals i en el disseny de polítiques econòmiques El 1977 demostrà la importància de la credibilitat en la política econòmica Quant als cicles econòmics, provà que l’explicació de les pujades i baixades econòmiques no s’havien de buscar només al…
Xavier Sala i Martín

Xavier Sala i Martín
Economia
Economista.
Es llicencià en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1985 i es doctorà a la de Harvard 1990 Professor a la Universitat de Yale 1990-96 i professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra 1994-2005, des del 1996 és catedràtic d’economia a la Universitat de Columbia i consultor del Fons Monetari Internacional , del Banc Mundial i dels governs de diversos estats en via de desenvolupament Autoritat mundial en temes de creixement econòmic, ha escrit nombrosos estudis des d’un enfocament liberal És especialment remarcable Economic Growth , publicat l’any 1995 en collaboració…
Estée Lauder
Economia
Empresària nord-americana.
Sota la influència del seu oncle John Sotz, un químic que havia elaborat diverses cremes per a les mans, a partir de la dècada del 1920 començà a elaborar cremes facials de manera artesanal L’any 1946, gràcies al suport de l’empresari holandès Arnold Lvan Ameringen, creà l’empresa que porta el seu nom Pionera de les promocions personals dels seus productes a les consumidores i de l’elaboració de cosmètics per a homes, amb els anys, l’imperi Estée Lauder, que comprèn cinc companyies independents Estée Lauder, Clinique, Prescriptives, Aramis i Lauder for Men, es convertí en un gegant del sector…
Clive W.J. Granger
Economia
Economista gal·lès.
Estudià a la Universitat de Nottingham, on es doctorà en economia el 1959 Des del 1974 fou professor a la Universitat de Califòrnia EUA Desenvolupà una prova estadística per a detectar la causalitat, principi inicialment més filosòfic que estadístic, en qüestions com ara el vincle entre publicitat i augment de vendes De les seves aportacions destaquen els estudis sobre les sèries anomenades no estacionals i les estacionals, que fluctuen al voltant d’un valor donat Descobrí que combinacions específiques de sèries temporals sense influències estacionals poden comportar-se de manera estacional i…
Robert F. Engle
Economia
Economista i físic nord-americà.
Es graduà en física al Williams College i a la Universitat de Cornell, on el 1969 obtingué el doctorat en econòmiques Exercí com a professor al Massachusetts Institute of Technology MIT del 1969 al 1977, i des d’aquest any, a la Universitat de Califòrnia Desenvolupà un model estadístic que anomenà d’heterocedasticitat autoregressiva condicional ARCH per a descriure les propietats de les sèries temporals amb volatilitat variable Aquest model ha esdevingut una eina indispensable tant per als investigadors com per als analistes dels mercats financers El 2003 rebé el premi Nobel d’economia, que…
Ricard Fornesa i Ribó

Ricard Fornesa
Universitat de Barcelona
Economia
Empresari i financer.
Intendent mercantil i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1955, durant sis anys treballà com a advocat de l’estat a Tarragona i Lleida, fins que s’incorporà a l’empresa privada com a secretari de La Maquinista Terrestre i Marítima En 1976-77 fou delegat d’hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, i des d’aquest any, secretari general i responsable jurídic de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona El 1979 fou elegit president d’ Aigües de Barcelona, Societat General d’ –posteriorment Agbar–, entitat que dirigí fins el 2006 El 1990 i després de la fusió de la Caixa de Pensions…
Rosa Cullell i Muniesa

Rosa Cullell i Muniesa
© Corp. Catalana de Mitjans Audiovisuals
Economia
Periodista i dirigent empresarial.
Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, és diplomada en Alta Direcció per l’IESE Ha treballat en el “Mundo Diario”, la BBC de Londres, TVE-Catalunya i el diari “El País” L’any 1988 fou nomenada directora de Comunicació de la Caixa de Pensions, entitat de la qual també fou directora general adjunta i membre del comitè de direcció, i representà l’entitat en els consells d’administració d’algunes de les empreses participades Panrico, Telesp, Port Aventura En 2002-2005 fou nomenada consellera delegada del Grup 62 de la qual aleshores la Caixa era…