Resultats de la cerca
Es mostren 3790 resultats
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…
col·lectivisme
Economia
Política
Doctrina social que proposa la propietat comuna dels mitjans de producció com a forma més avançada d’organització social de la unitat, més o menys global, a què es refereixi.
Hom no pot dir que el cos teòric del collectivisme formi un conjunt unitari Les relacions econòmiques i socials es desenvolupen històricament, i, per tant, també evolucionen les qüestions a què es refereixen les diverses teories collectivistes tant pel que fa a llur fonamentació religiosa, ideològica, filosòfica o científica, com a llurs implicacions polítiques que es derivarien del procés necessari per a establir pràcticament el model collectivista Algunes formes d’agrupacions tribals primitives podrien ajustar-se de fet a aquest model —tot i que la tribu, per la seva situació de perill…
colbertisme
Economia
Doctrina mercantilista que tendeix a protegir la indústria nacional a base de mantenir un just equilibri entre els diversos sectors de l’activitat nacional.
El proteccionisme n'és un tret característic mercantilisme
cogestió
Economia
Sociologia
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l’empresa a través d’organismes propis.
Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de collaboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nulla i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la producció i les innovacions…
coassegurança
Economia
Assegurança d’un mateix risc per més d’un assegurador.
Cadascun d’aquests respon davant l’assegurat per la seva participació, però no per la dels altres coasseguradors, entre els quals no hi ha obligació solidària La coassegurança és utilitzada normalment per a la cobertura dels riscs de valor considerable o de greu perill
clearing
Economia
Sistema de pagament internacional, basat en un procediment de compensació que elimina la necessitat de l’ús de divises estrangeres..
Hom estableix una taxa de canvi fixa entre les dues monedes i crea una caixa de compensació a cada estat, on les quantitats dipositades pels importadors serveixen per a pagar els exportadors sense necessitat de disposar de divises A la fi del període establert hom pot liquidar el saldo existent amb or o divises, o bé acumular-lo en forma de crèdit per al període següent El sistema és utilitzat en situacions de recessió mundial, quan un estat sofreix penúria en reserves o quan no existeix la convertibilitat externa
càrtel
Economia
Acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar llur independència tècnica, econòmica i financera (aquesta és la principal diferència entre el càrtel i el trust), decideixen de pactar a fi d’evitar o de disminuir la competència mútua.
De fet, el seu objecte principal és d’aconseguir una posició monopolística en el mercat si hom no assoleix aquesta finalitat l’acord sol restar sense efecte ràpidament Segons la natura de l’acord, els càrtels es poden classificar en diversos grups de preus de compra i venda , en els quals les empreses es comprometen a seguir una determinada política de preus de condicions de compra i venda , en els quals les empreses fixen també altres condicions, com les de pagament, formes de contracte, etc de producció , en els quals hom assigna a cada empresa un programa de producció que pot comprendre…
capitalisme popular
Economia
Conjunt de mesures, típiques d’un estadi avançat del desenvolupament capitalista, que tenen com a finalitat l’eliminació de la lluita de classes i la integració del proletariat en el sistema.
Les més freqüents són l’accionariat obrer, la cogestió, la generalització de les assegurances socials, els convenis collectius, etc, les quals mesures sovint van acompanyades per un control del dret de vaga El concepte, d’escassa coherència interna, ha estat forjat en la darrera postguerra, de manera especial als països desenvolupats de l’Europa occidental i de l’Amèrica del Nord, per a designar les mesures preses pels grups de pressió per a modificar la relació de forces dins el capitalisme sense alterar de manera essencial ni la propietat privada dels mitjans de producció i, per tant, l’…
capital social
Economia
Conjunt de béns de capital bàsics i condicionants del desenvolupament de l’activitat productiva per a qualsevol economia.
Es compon fonamentalment de l’equipament infraestructural transports, comunicacions i installacions energètiques L’avaluació de la seva contribució al procés productiu, a partir de la informació del mercat preus, és considerablement imprecisa, atesa la dificultat d’aïllar els seus efectes sobre l’activitat econòmica en conjunt La natura dels serveis que se'n deriven, el volum de recursos necessaris per a la seva entrada en rendiment, la seva importància per al control econòmic i polític, juntament amb el fet que la seva producció és difícilment diversificable, han constituït les raons…