Resultats de la cerca
Es mostren 3790 resultats
ALCAN
Economia
Sigla d’ Aluminium Company of Canada
, empresa fundada el 1928 per ALCOA
com a secció autònoma d’activitats a l’estranger, la qual cosa fou denunciada el 1944 com a activitat monopolística.
Des del 1951 és independent i la principal competidora d’ALCOA És la segona empresa mundial de producció i comerç de l’alumini El 1983 la seva facturació fou de 4225 milions de dòlars i tenia 70000 empleats Participa minoritàriament a l’Empresa Nacional del Aluminio, juntament amb l’INI
Société de l’Air Liquide
Economia
Societat anònima francesa, fundada el 1902, amb el fi d’explotar industrialment el procediment de liquidació de l’aire (degut a Georges Claude).
Des del 1906 amplià la seva activitat a tot el sector químic, alhora que la seva influència s’estenia a d’altres països El 1923, amb la collaboració d’un banc espanyol, fundà la Sociedad Ibérica del Nitrógeno, i estengué les seves inversions a nombroses empreses financeres europees Actualment és la divuitena empresa francesa amb 2 250 milions de dòlars de vendes 1983 i 15 354 empleats A l’Estat espanyol és el principal productor de gasos industrials a través de la Sociedad Española del Oxígeno
Acción Valenciana
Economia
Organisme creat el 1923, ja iniciada la Dictadura, per iniciativa de la Unió Gremial de València amb la finalitat de defensar els interessos econòmics de València.
La Unió Gremial convocà una assemblea a la qual acudiren una sèrie d’entitats, entre altres, la Cambra de Comerç, la Federació Patronal i Lo Rat Penat A partir d’aquesta assemblea fou creada Acción Valenciana Aquesta entitat lliurà un document al general Primo de Rivera on era demanada la creació d’un organisme supraprovincial Aquesta iniciativa es materialitzà en l’avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana, aprovat per la diputació provincial de València el febrer de 1924 El canvi d’orientació de la política de la Dictadura supressió de la Mancomunitat de Catalunya i el manifest…
Acciaiuoli
Economia
Família de comerciants i banquers italians de Bèrgam, establerta a Florència des del segle XII.
La seva companyia mercantil, fundada el 1282, arribà a posseir filials als centres més importants del comerç europeu Es ressentí de la crisi econòmica del 1345, en perdre Florència la guerra contra Lucca, que els Acciaiuoli finançaven, i hagué d’ésser liquidada deu anys després Lligats als Anjou de Nàpols, els Acciaiuoli foren també banquers dels santjoanistes, d’Eduard III d’Anglaterra i de la Seu Apostòlica La família donà homes de cultura, com Donato Acciaiuoli Florència 1429 — Milà 1478, humanista, autor, en llatí, d’una Vida de Carlemagny Filippo Acciaiuoli Roma 1637 — 1700, poeta,…
Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Economia
Institució fundada a Barcelona el 1940, amb el propòsit de fomentar la investigació, l’estudi i la divulgació de les ciències econòmiques i financeres i llurs afins, així com la col·laboració i assessorament als organismes oficials i entitats públiques en les matèries pròpies de la seva especialitat.
El 1958 foren aprovats els estatuts actuals Consta de 40 acadèmics numeraris, 7 supernumeraris, 1 d’honor i 44 corresponents És dividida en quatre seccions A més d’altres publicacions, edita els Anales , que recullen les aportacions acadèmiques en cada curs
William Cleland Lowe
Economia
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà
.
Graduat en física al Lafayette College d’Easton, el 1962 s’incorporà a IBM Cap del departament de desenvolupament de projectes 1975, per a fer front a la creixent demanda de miniordinadors el 1980 organitzà la fabricació d’un prototip a partir de l’assemblatge de components provinents d’altres empreses, especialment el sistema operatiu MS-DOS, que proporcionà Microsoft , aleshores en els inicis, i el microprocessador, que proveí Intel La màquina, presentada a l’agost del 1981 fou, de fet, el primer ordinador personal, i pel cost i la rapidesa amb què fou construït tingué un gran impacte…
Jeff Bezos
Economia
Electrònica i informàtica
Nom amb el qual és conegut l’informàtic i emprenedor nord-americà Jeffrey Preston Bezos.
De nom de naixement Jeffrey Jorgensen, adoptà el cognom del seu padrastre Graduat en informàtica a la Universitat de Princeton 1986, treballà en el sector de les telecomunicacions i en el dels fons d’inversió lliure hedge funds El 1994 creà Amazon , empresa de comerç electrònic inicialment concebuda com a llibreria però que en poc temps es diversificà i ha esdevingut la primera empresa de comerç per internet a escala mundial L’any 2000 fundà Blue Origin, un projecte aeroespacial per a impulsar i comercialitzar viatges a l’espai exterior El 2013 adquirí el diari The Washington Post i les…
Robert James Shiller

Robert James Shiller
© President of the Republic of Lituania / E. Dačkus
Economia
Economista nord-americà.
Graduat a la Universitat de Michigan 1967, es doctorà el 1972 al Massachusetts Institute of Technology Des del 1982 ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Yale És membre del National Bureau of Economic Research 1980, organització privada d’economistes de gran influència als Estats Units Ha centrat les seves recerques en la volatilitat dels mercats i la gestió del risc, i ha qüestionat la hipòtesi d’eficiència dels mercats financers postulada per Eugene F Fama subratllant-ne els elements d’irracionalitat És autor d’alguns llibres de gran difusió sobre les crisis…
Lars Peter Hansen
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de l'Estat de Utah en matemàtiques i ciència política 1974 i doctorat en economia per la Universitat de Minnesota 1978, des del 1981 és professor a la Universitat de Chicago La seva aportació més destacada és la tècnica economètrica del mètode de generalització de moments generalized method of moments , GMM, per a l’estimació de paràmetres en els contextos en què el mètode estadístic de la màxima versemblança és d’aplicació problemàtica Ha estudiat també les relacions entre l’economia real i els mercats financers Membre de l’Econometric Society 1985, l’Acadèmia…
Eugene Francis Fama
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en romàniques per la Universitat de Tufts 1960, posteriorment estudià economia a la de Chicago, on es doctorà l’any 1964 amb una tesi sobre el comportament de les accions en borsa, punt de partida de les seves recerques posteriors Ha desenvolupat la seva carrera acadèmica en aquesta universitat, llevat d’estades com a professor invitat a les universitats de Lovaina 1974 i la del Sud de Califòrnia 1982-95 És autor de la hipòtesi d’eficiència dels mercats financers, segons la qual el preu de les accions incorpora instantàniament la informació dels mercats financers a través de les…