Resultats de la cerca

Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes reials, donatius,…

Difongué les idees de Smith al continent europeu Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d’économie politique 1803, que tingué cinc edicions Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial El 1816 explicà un curs d’economia política a l’Ateneu i l’any 1819 li crearen un curs d’economia industrial al Conservatori d’Arts i Oficis Publicà el seu Cours d’économie politique , en 6 volums, entre el 1828 i el 1829 L’any següent fou nomenat professor d’economia…

Pel càrrec que tenia, viatjà per tota la península Ibèrica, i a Lisboa embarcà cap a les Índies La seva obra, de la qual hom féu un recull pòstum, Lettere edite e inedite 1855, palesa l’excellent cultura humanística de l’autor amb dots molt aguts d’observació, hi són analitzats els contactes entre llengües indoeuropees i el sànscrit

Es formà a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola i Sánchez Sarto Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i política internacional el 1929 a L’Opinió Més tard formà part, juntament amb alguns dels seus mestres, de l’equip de redacció d’ Economia i Finances Entre el 1934 i el 1939 fou professor ajudant de ciències econòmiques de la Universitat Autònoma Resultat dels seus treballs a l’Institut d…

Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres 1846 i llicenciat en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostella 1854, poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i collaborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, que el nomenà sotssecretari i intervingué en la seva reforma aranzelària Intervingué en la reforma…

Es llicencià en dret per la Universitat de València i es doctorà en ciències econòmiques per la de Madrid Catedràtic de política econòmica a Bilbao 1970, dos anys després es traslladà a València, on fou degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Autor de diversos llibres sobre política econòmica Por un socialismo de izquierdas , 1976  Socialismo y crisis Reflexiones para una alternativa , 1980, el 1970 ingressà al Partido Socialista del Interior PSI, antecedent immediat del Partido Socialista Popular i fou després president de la Federació del PSP del País Valencià Elegit…

Graduat 1935 a la Universitat de Chicago i doctorat 1941 a la de Harvard, tingué com a mestres JA Schumpeter i A Hansen , entre altres Desenvolupà la seva carrera acadèmica al Massachusetts Institute of Technology des del 1940 i fou membre de l’Econometric Society, l’American Economic Association i la International Economic Association i fou president de les dues primeres organitzacions 1951 i 1961, respectivament La seva obra més important és Foundations of Economic Analysis 1947, una de les més fonamentals de la moderna ciència econòmica i que desenrotllà en termes matemàtics a partir d’…

El 1918, quan tenia un any, anà amb la seva família a viure a Tànger i el 1924, a Madrid Mobilitzat per l’exèrcit de la Segona República, passà al bàndol franquista Després de la guerra, l’any 1944 s’establí a Madrid i hi estudià econòmiques Llicenciat 1947 i doctorat el 1950, fou catedràtic d’Estructura Econòmica 1955-69 i, en protesta per les depuracions a la universitat, fou professor a les universitats britàniques de Salford 1969-70 i Liverpool 1970-71  Exercí diversos càrrecs en l’administració pública assessor del Ministeri de Comerç  l’any 1951 i, en 1971-75, fou assesor econòmic de la…

Catedràtic d’economia política a les universitats de Santiago de Compostella i de Madrid, fou membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas de Madrid, participà en el congrés jurídic espanyol del 1886, i collaborà a La Administración Contribuí a introduir a l’Estat espanyol l’escola històrica d’economia, tant la vella escola Wilhelm Roscher com la nova Gustav Schmoller Fou influït pel positivisme Preconitzà l’intervencionisme d’estat, d’acord amb el socialisme de càtedra El seu Tratado elemental de estadística Madrid, 1882 és un intent seriós, dins la línia historicista, d’impulsar…