Resultats de la cerca
Es mostren 3790 resultats
Julio Muñoz Ramonet
Economia
Magnat.
De família humil, la seva mare era neboda del propietari dels populars magatzems El Barato del barri de Sant Antoni de Barcelona Amb el seu germà Álvaro forjà estretes vinculacions amb les autoritats franquistes com a delator després de la Guerra Civil Espanyola, gràcies a les quals acumulà una enorme fortuna amb l’estraperlo del cotó i l’adquisició d’importants empreses tèxtils a preus molt baixos, entre d’altres, la colònia Batlló i la Central Cotonera Casat amb Carme Villalonga, filla del financer Ignasi Villalonga , adquirí també els magatzems El Águila i El Siglo i la Companyia…
Jordi Clos i Llombart
Esport
Economia
Empresari hoteler, mecenes i egiptòleg.
D’orígens molt humils, des de molt jove s’inicià en activitats empresarials Es dedicà a l’interiorisme i fundà el negoci de venda de mobles Roberts, que arribà a tenir una dotzena d’establiments, abans de passar al sector de l’hoteleria i fundar Derby Hotels Collection 1968, que esdevingué un dels primers grups del sector a Catalunya, amb presència a Barcelona, Madrid, Londres i París L’any 2015 traslladà la seu de l’empresa a Madrid Entre el 1999 i el 2019 fou president del Gremi d’Hotelers de Barcelona Posseïdor de la primera collecció privada d’art egipci d’Europa, el 1992 creà la Fundació…
Pere Balsells i Jofre

Pere Balsells i Jofre
© Generalitat de Catalunya
Economia
Empresari.
Orfe de pare a tretze anys, el 1947 emigrà a la ciutat nord-americana de Boulder Colorado, on compaginà feines diverses amb estudis d’enginyeria aeronàutica a la Universitat Graduat el 1952, amb la seva esposa Joan Charlotte Bartheld també graduada en enginyeria s’establí a Ohio, on es dedicà a la docència a la Universitat de Dayton fins el 1958, any que fundaren la Bal Seal Engineering Company, dedicada al disseny i la fabricació de vàlvules per a extintors Gradualment l’empresa diversificà els seus productes electrònics i electromecànics L’any 1971 començà a exportar a Europa i el 1994…
Arcadi Oliveres i Boadella

Arcadi Oliveres i Boadella
Economia
Cristianisme
Economista i activista en favor de la justícia social i la pau.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi 1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana de…
Víctor Grífols i Roura
Economia
Empresari.
Fill de Víctor Grífols i Lucas Llicenciat en ciències empresarials per la Universitat de Barcelona, el 1973 s’incorporà a l’empresa familiar d’hemoderivats, Grífols , de la qual fou director d’exportacions i de vendes Succeí el seu pare com a conseller delegat el 1987 i continuà l’expansió començada pel seu pare, que convertí la companyia, gràcies a la implantació internacional i a l’adquisició o a la participació en empreses del sector, sobretot als Estats Units, en una de les primeres a escala mundial Des del gener del 2017, que el seu fill Víctor Grífols i Deu Barcelona 1976 i el seu…
Ariana Benedé i Jover
Economia
Activista contra la leucèmia.
Diagnosticada de leucèmia als tretze anys, per tal de lluitar contra la malaltia impulsà, juntament amb la seva família, el projecte ARI, que a més de les tres primeres lletres del seu nom correspon a la sigla d’Assistència i Recerca Intensiva El projecte, desenvolupat a l’ Hospital Clínic de Barcelona, té com a objectiu el desenvolupament del tractament pioner CART chimeric antigen receptor CAR T-cell therapy, només accessible als Estats Units, i aplicat en casos de resistència als tractaments convencionals El CART consisteix en l’alteració genètica de limfòcits del mateix pacient per tal…
Josep Rovira i Bruguera

Josep Rovira i Bruguera
© Família Rovira de Saralegui
Economia
Política
Agronomia
Industrial i polític.
Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic districte II de…
Pere Llorens i Lorente

Pere Llorens i Lorente
© Confederació de Comerç de Catalunya
Economia
Comerciant i dirigent del moviment associatiu comercial.
Dedicat al negoci familiar de venda de fruita al mercat del Ninot de Barcelona, aviat destacà pel tarannà dialogant i negociador, que el portà a ocupar càrrecs institucionals i en entitats professionals, tant durant el franquisme com en la democràcia El 1964 fou nomenat president del Gremi de Fruites i Verdures i fou també regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel districte de Sants-Montjuïc 1973-79 Presidí la Comissió de Mutualitat d’Autònoms de Consum, fou vicepresident de la Junta Rectora Nacional 1962-77, president fundador del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de…
Enric Vila i Casas
Economia
Advocat i escriptor
Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas , fou vicepresident de la Fundació Vila Casas Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família 1984, les novelles i narracions Príncep de Roma 1989, Talgo Simfonia 1988, El gos del cantant 1986, Elisenda 1985, El brunzir del temps 1994, premi Fiter i Rossell, Gent de l’illa 1995, Bernat el Coix 2008 i el llibre de viatges Diari d'un turista Viatge a Síria i Jordània 2001 També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia 2008 i Ara és l'hora, catalans 2009, a més d’un Memorial de agravios…
Manuel Girona i Agrafel

Manuel Girona
© Fototeca.cat
Economia
Banquer.
Fill d’ Ignasi Girona i Targa El 1839 amplià la casa de banca del seu pare, i el 1842 gestionà l’aprovació d’un nou banc de descompte, que fou aprovat el 1844 amb el nom de Banc de Barcelona Participà en el finançament de la xarxa ferroviària especialment de les línies Barcelona-Saragossa i Barcelona-Portbou, del nou port de Barcelona i de la Universitat, del Teatre del Liceu i de l’Exposició Universal 1888, de la qual fou comissari reial Facilità crèdits importants al govern, que ajudaren en una gran manera a la Restauració Alcalde de Barcelona 1876, reduí notablement el dèficit crònic de…