Resultats de la cerca
Es mostren 3790 resultats
Paul R. Milgrom
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en estadística 1978 i doctorat en administració d’empreses 1979 per la Universitat de Stanford, el 1982 obtingué un màster amb honors per la Universitat de Yale Professor assistent a la Northwestern University 1973-79, en 1983-87 fou docent a Yale Des del 1987 exerceix a la Universitat de Stanford, on fins el 1993 fou professor d’economia, i des d’aquest any ocupa la càtedra Shirley R and Leonard W Ely Jr d’humanitats i ciències Especialitzat en sistemes de subhastes complexos, com els que s’apliquen a la concessió de llicències de freqüències per a ràdio i televisió, ha publicat un…
Robert B. Wilson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory of the…
Francesc Abellà i Raldirs
Economia
Comerciant.
Fou un dels principals traficants d’esclaus negres a Cuba També traficà amb culis xinesos a Cuba Durant la dècada del 1850 al 1860 treballà amb el colombià Nicolás Tanco Armero, que es dedicava al comerç de xinesos a Cuba i al Perú Del 1864 al 1868 exercí com a sotsagent a Macau, i del 1870 al 1872 com a agent principal d’aquest enclavament i del conegut negrer cubà Conde de Ibáñez Al Boletín de Colonización , aportà dades i descripcions sobre Macau, on s’assenyala la quantificació dels culis sortits de la Xina i dels supervivents Publicà el fulletó Proyecto de inmigración libre de China…
Edward Hugh
Economia
Economista anglès
Estudià a la London School of Economics i posteriorment cursà màsters i estudis doctorals a la Universitat de Manchester Especialitzat inicialment en les repercussions del canvi demogràfic i els processos migratoris en el creixement econòmic, a les dècades dels anys setanta i vuitanta treballà en ocupacions diverses, sobretot en l’ensenyament Resident a Catalunya des dels primers anys noranta, elaborà anàlisis econòmics que publicà en la premsa internacional i també a la catalana i l’espanyola, i més tard també en el seu blog Els seus escrits meresqueren una atenció creixent,…
Joan Josep Bruguera i Clavero
Economia
Enginyer i dirigent empresarial.
Enginyer tècnic electrònic industrial per l’Escola Universitària d’Enginyers de Terrassa, cursà posteriorment un màster en administració d’empreses per ESADE i es diplomà per l’IESE Adjunt de la càtedra d’electrònica de l’Escola Industrial de Terrassa 1967-68, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig 1968-70 En 1971-75 treballà als serveis centrals del Banc Atlàntic, d’on passà a exercir càrrecs de direcció al Banc Sabadell 1975-87 Conseller delegat de Sindibank 1987-94, aquest any esdevingué conseller delegat i administrador de Société Foncière Lyonnaise, de la qual…
Kristalina Georgieva
Economia
Economista búlgara.
Doctorada en ciències econòmiques i màster en economia política i sociologia per l’Institut d’Economia Karl Marx de Sofia actualment Universitat d’Economia Nacional i Mundial de Sofia, en 1977-91 fou professora adjunta en aquesta institució Els anys vuitanta i noranta amplià estudis a la London School of Economics i al Massachusetts Institute of Technology El 1993 s’incorporà al Banc Mundial , institució de la qual fou directora de medi ambient i desenvolupament de l’Oficina Regional de l’Àsia Oriental i el Pacífic, directora de l’àrea de medi ambient i directora de la representació del BM…
Daniel Kahneman
Economia
Economista nord-americà d’origen israelià.
Estudià psicologia i matemàtiques a la Universitat Hebraica de Jerusalem i l’any 1961 es doctorà en psicologia a la Universitat de Berkeley Docent a les universitats de Berkeley, Cambridge, Harvard i Princeton, on fou professor de psicologia des del 1993, rebé el premi Nobel d’economia l’any 2002 per l’aplicació dels mètodes de la psicologia a la ciència econòmica Demostrà que, en situacions d’inseguretat, les decisions adoptades se separen sistemàticament de les que prediu la teoria econòmica clàssica Juntament amb Amos Tversky 1937-1996, fou el creador de l’anomenada teoria de la…
Steven Paul Jobs

Steven Paul Jobs
© Apple
Economia
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà, conegut com Steve Jobs.
Seguí de manera discontínua estudis universitaris mentre treballava en empreses informàtiques i s’interessava per la contracultura i la mística oriental El 1976 s’associà amb l’informàtic Steve Wozniak, amb el qual creà l’empresa Apple Inc Ambdós construïren els ordinadors personals Apple I, Apple II 1977 i Macintosh 1984, amb els quals obtingueren un gran èxit pels recursos gràfics, el disseny i l’agilitat El 1980 Apple començà a cotitzar en borsa El 1985 Jobs abandonà l’empresa per diferències amb altres membres de la direcció L’any següent creà l’empresa NeXT, que construí ordinadors i,…
Catalunya Caixa
Economia
Caixa d’estalvis resultat de la fusió de la Caixa d’Estalvis de Catalunya, la Caixa d’Estalvis de Terrassa i la Caixa d’Estalvis de Manresa.
La nova entitat fou creada el 2010 a instàncies del procés de concentració de les caixes impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , i començà a operar al juliol d’aquest any Després d’un període en què adoptà el nom provisional de Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa , al setembre adoptà el nom actual Pel volum dels actius sumats de les tres entitats 81020 milions d’euros era la quarta caixa d’estalvis de Catalunya Hom procedí a un pla de reestructuració amb l’objectiu de deixar la nova entitat amb una xarxa de 1215 oficines i uns 8000 empleats Adolf Todó fou…
vitalici
Economia
Dret civil
Pensió vitalícia, anomenada també cens per a la vida, en canvi d’uns immobles lliurats a un tercer.