Resultats de la cerca

Doctorat a Yale 1938, ha estat professor a diverses universitats dels EUA i de la Gran Bretanya Fou collaborador de Kennedy i de Johnson en afers de seguretat nacional 1961, al departament d’Estat 1961-66 i com a representant al Comitè Interamericà de l’Aliança per al Progrés 1964-66 Formulà un model de desenvolupament econòmic de pretensions universals, on establí cinc etapes la tradicional, la prèvia a l’envol preconditions , l’envol take off , l’economia madura, o etapa en què un país utilitza plenament la tecnologia existent, i l’era del consum en massa, tot estudiant les causes i les…

Ha estat professor de la facultat de ciències empresarials de Harvard i ha format part de la comissió presidencial nord-americana sobre competitivitat industrial El seu camp d’investigació s’ha centrat en l’anàlisi de la competència i els avantatges competitius, establint un criteri per a analitzar la competitivitat de les empreses i dels països Entre les seves obres més destacades es troben The Competitive Strategy 1980, The Competitive Advantage 1985 i The Competitive Advantage of the Nations 1991

Professor a la Universitat Washington Saint Louis des del 1950, orientà la seva recerca envers l’estudi de l’evolució històrica, disciplina que renovà amb la utilització de la teoria econòmica i els mètodes quantitatius El 1993 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb RW Fogel Entre altres obres, publicà The Economic Growth of the US 1790-1860 1961 The Rise of the Western World A New Economic History 1973, amb RThomas i Structure and Change in Economic History 1981

Realitzà els seus estudis a la Universitat de Chicago, d’on també ha estat professor, així com de Carnegie Mellon L’any 1995 li fou concedit el premi Nobel d’economia per haver desenvolupat i aplicat la hipòtesi de les expectatives racionals El seu camp d’anàlisi ha estat la macroeconomia, i és el principal representant de l’anomenada Nova Macroeconomia Clàssica

L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale 1990-99 i Princeton des del 1999 Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb Thomas John…

L’any 1964 es llicencià a la Universitat de Berkeley Califòrnia i es doctorà a la de Harvard 1968 Ha estat successivament professor a les universitats de Pennsilvània 1970-71, Minnesota 1971-87, Chicago 1991-98, Stanford 1998-2002 i Princeton 2009, i és també és professor a la Universitat de Nova York des del 2002 Ha fet aportacions cabdals en macroeconomia, especialment a la teoria de les expectatives racionals L’any 2011 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb Christopher Albert Sims És membre de l’Econometric Society 1976 i de l’American Academy of Arts and Sciences 1983

De gran precocitat i aptitud per als negocis, cursà estudis d’econòmiques a la Universitat de Pennsilvània i es graduà el 1952 a la Universitat de Nebraska L’any següent obtingué un màster per la Universitat de Columbia Després de treballar en la companyia d’inversions familiar Buffett Partnership 1956-69, de la qual multiplicà per mil el capital, creà l’empresa inversora pròpia a partir de l’adquisició el 1965 de l’empresa tèxtil Berkshire Hathaway sector aleshores en declivi, a través de la qual adquirí empreses d’assegurances Gràcies a la seva capacitat per a identificar les…

Després de graduar-se a la Hofstra University, creà 1960 la seva empresa d’inversions, Madoff Securities, i posteriorment fou president del mercat National Association of Securities Dealers Automated Quotation NASDAQ Durant el 1980 la seva empresa fou una de les principals inversores L’11 de desembre de 2008, fou detingut acusat d’un frau monumental, el més gran de la història fins aleshores, per un import de més de 50000 milions de dòlars al llarg d’una vintena d’anys El cas afectà nombroses personalitats i entitats financeres, que li havien confiat diners perquè els gestionés, atesa la seva…

Constructor de vaixells de vapor, creà les línies marítimes de Nova York a San Francisco i de Nova York a Le Havre, entre d’altres Després es dedicà a la construcció de vies fèrries, fins al punt que fou anomenat el rei dels ferrocarrils Fundà la Universitat de Nashville Tennessee, que duu el seu nom

Graduat en economia per la Universitat de Harvard 1947, fou professor a la Universitat de Yale des del 1955 Fou un dels autors que contribuïren, en la línia de Paul Samuelson , a la síntesi entre l’ economia keynesiana i l’ anàlisi neoclàssica La seva aportació fonamental es produí en el camp de l’anàlisi de la inversió financera Fou membre del consell assessor del president John Kennedy 1961-62 i, més tard, de la Reserva Federal i la Fundació Ford L’any 1971 fou elegit president de l' American Economic Association , i un any després suggerí l’impost a les transaccions financeres…