Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
tontina
Economia
Història
Operació financera, ideada per l’italià Lorenzo Tonti, antecessora de l’assegurança de vida i de vellesa, en la qual, mitjançant el pagament d’una quota determinada durant un nombre d’anys per part de diverses persones que s’associen per a aquest fi, es constitueix un capital que, acumulat amb els seus interessos, es reparteix entre els supervivents al final dels contractes respectius.
La primera experiència tontine royale francesa, autoritzada pel cardenal Mazzarino el 1653, de cara a obtenir préstecs, fracassà Posteriorment, amb retocs, fou àmpliament difosa a França i a la Gran Bretanya tant per procurar fons a l’estat com per socórrer empreses privades en perill
Sancho de Moncada
Economia
Economista castellà.
Defensor de la doctrina mercantilista, explicità en els seus Discursos 1619 les mesures a prendre per evitar la sortida de productes i metalls preciosos del país i alhora per afavorir l’activitat econòmica interior augment dels regadius, reforma de la hisenda, protecció a la indústria, importància del factor demogràfic, etc Aquesta obra, àmpliament difosa, fou reeditada amb el nom de La restauración política en España 1746
empresa mixta
Economia
Empresa que combina atribucions i objectius de l’empresa privada i l’empresa pública
.
Hi ha dues concepcions d’empresa mixta, segons que hom la consideri —des d’una perspectiva tradicional i també més estreta— com a associació entre el poder públic i els interessos privats en el si d’una mateixa entitat o bé —a partir d’una concepció que desborda àmpliament aquest marc essencialment societari— com un tipus d’acció concertada entre el poder públic i els interessos privats Molt sovint les empreses mixtes han estat constituïdes deliberadament amb el fi d’assegurar un servei públic o d’explotar determinades riqueses naturals
Plan de desarrollo económico y social
Economia
Instrument de planificació, de caràcter indicatiu, vigent a l’Estat espanyol des del 1964 al 1976.
Els diversos plans de periodicitat quadriennal fixaren objectius de tipus global per a l’assoliment dels quals hom dictà actuacions vinculants per al sector públic i normes orientatives per a la iniciativa privada Els objectius del primer pla 1964-67 foren àmpliament superats, més per l’empenta interna de la pròpia activitat econòmica que per una superació dels incentius que oferia el pla El segon pla 1968-71 introduí una sèrie de límits entre els quals podrien variar les magnituds econòmiques sense posar en perill els objectius del pla El tercer pla 1972-75 fixà d’una manera…
estat del benestar
Economia
Tipus d’actuació estatal destinada a produir béns i serveis no rendibles per al sector privat.
A partir de la teoria general del benestar economia del benestar són extretes una sèrie d’implicacions operatives que remarquen sobretot la possibilitat —sigui objectiva o valorativa— que l’estat garanteixi a tots els ciutadans uns nivells mínims de percepcions directes de llur treball, i especialment de serveis públics, assistencials i de previsió social A la Gran Bretanya, pels volts de la Segona Guerra Mundial, s’estengué àmpliament aquesta filosofia econòmica, que restà plasmada, per exemple, amb el moviment portat per William Henry Beveridge al si del laborisme els països escandinaus…
administració de recursos d’informació
Economia
Enfocament administratiu que parteix del concepte que la informació és un recurs de l’organització, de manera que la feina de l’executiu del sistema d’informació és administrar aquest recurs, definit molt àmpliament.
Aquest concepte tendeix a destacar l’efectivitat del sistema d’informació en l’organització, en lloc de l’artifici tècnic o de l’eficiència de l’equip i del software
pensament únic
Economia
Sociologia
Corrent de pensament sorgit arran de la desaparició del bloc soviètic que adopta el neoliberalisme i el conservadorisme polític com a base d’un nou ordre global, que es presenta com a hegemònic.
El desmantellament del bloc comunista permeté presentar el neoliberalisme com a única via econòmica vàlida, fins i tot natural El pensament únic s’erigí aleshores com a única alternativa possible d’organització política, econòmica i social El terme, sorgit a França els anys noranta a partir de la seva utilització en la revista Le Monde Diplomatique , i àmpliament acceptada pels crítics del neoliberalisme, no expressa només una forma d’organització econòmica, sinó que va més enllà per a definir un ordre global en el qual l’economia, i sobretot els mercats, pauten i determinen tots…
política monetària
Economia
Part de la política econòmica que estableix les normes que regulen la quantitat de diner o liquiditat de l’economia amb la finalitat d’aconseguir algun objectiu determinat (control de la inflació, millores en la balança de pagaments, etc).
Es refereix també a la utilització de controls monetaris per part del govern per a regular l’economia En aquest sentit, inclou mesures com ara restricció o increment de l’oferta monetària, actuació sobre el tipus d’interès, etc La política monetària suposa la intervenció del govern per regular qualsevol desviació del sistema monetari Cadascun d’aquests objectius suposa la utilització de mètodes diferents, i el conjunt de mètodes es coneix amb el nom d’instruments de la política econòmica Abans de Keynes la política monetària era l’únic instrument de la política econòmica global admès i tenia…
keynesianisme
Economia
Nom atorgat al corrent fonamentat en les idees de J.M. Keynes sobre control del nivell d’activitat econòmica, contingudes a The General Theory on Employment, Interest and Money (1936).
L’impacte d’aquesta obra fou molt acusat als ambients acadèmics anglès i nord-americà després de la Segona Guerra Mundial Entre els primers keynesians es destaquen AHHansen, Paul Samuelson i James Tobin als EUA i JRobinson, sir Roy Harrod i NKaldor a Anglaterra El keynesianisme, tanmateix, ha caricaturat el pensament del seu inspirador en concentrar-se en la defensa de la política fiscal com l’instrument més vàlid de la política econòmica, per oposició a la política monetària defensada per quantitativistes i neoquantitativistes Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, l’acceptació dels…
cicle econòmic
Economia
Canvi poc o molt regular del nivell de l’activitat econòmica que, d’una manera persistent, ha anat alterant —sovint greument— la marxa general de l’economia en els països capitalistes desenvolupats des de la darreria del s. XVIII.
El cicle comprèn normalment quatre etapes l' expansió o prosperitat, la crisi o recessió, la contracció i la recuperació Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre Els estudis sobre els cicles o les fluctuacions econòmiques han forçat a recollir i depurar nombroses sèries de dades estadístiques sobre preus, desocupació, producció, importacions, vendes de determinades mercaderies, cotitzacions de títols a borsa, xifres de compensacions bancàries, etc En estudiar cadascuna d’aquestes sèries, hom ha…