Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Amartya Kumar Sen
Economia
Economista indi.
Estudià a les universitats de Calcuta i de Cambridge, on exercí la docència entre 1956-63, i també a les de Delhi 1963-77 i Oxford 1977-80 Posteriorment passà als EUA, on es nacionalitzà Des del 1987 és professor de la Universitat de Harvard Estudiós de la problemàtica del subdesenvolupament, sosté un liberalisme econòmic atenuat per la prioritat donada a les llibertats individuals, l’erradicació de la pobresa i els valors de l’ètica i la democràcia La seva obra és nombrosa On Economic Inequality 1973, Poverty and Famines an Essay on Entitlement and Depravation 1981, The Standard…
agent econòmic
Economia
Persona física o jurídica que té una activitat rellevant i autònoma en un sistema econòmic.
L’agent econòmic determina el seu comportament d’acord amb normes, regles i valors, i també d’acord amb les relacions que manté amb altres agents Per exemple, l’ètica del treball, els principis de confiança i reciprocitat, de cooperació i competència, de solidaritat i ajuda En teoria econòmica es parla de dos agents econòmics bàsics l’individu consumidor i la unitat de producció ambdós pertanyents al sector privat, als quals alguns autors afegeixen l’estat sector públic
Francis Hutcheson
Economia
Filosofia
Filòsof i economista britànic, professor a Glasgow.
Màxim representant de la teoria del sentit moral, l’aplicà principalment a l’ètica, en les obres Inquiry into the Original of Our Ideas of Beauty and Virtue 1725 i An Essay on the Nature and Conduct on the Passions and Affections 1728, que el situen com a precursor de l’utilitarisme L’obra pòstuma System of Moral Phylosophy 1755 conté els principals conceptes de teoria econòmica recollits per ASmith divisió del treball, valor, preu, etc, i també l’ideari del seu liberalisme polític
Tomás de Mercado
Economia
Filosofia
Pensador i economista andalús.
Dominic, residí a Mèxic, a Salamanca, a Sevilla i altre cop a Mèxic La seva obra principal fou Tratos y contratos de mercaderes y tratantes 1569, publicada el 1571 amb el títol de Suma de tratos y contratos , en què estudià des d’un punt de vista de l’ètica escolàstica el sistema mercantil castellà de l’època amb interessants referències als mercats de Sevilla i Medina del Campo i a les relacions econòmiques entre les Índies i Castella Situat dins l’escola mercantil, fou un dels primers autors que assenyalà la dependència entre la importació de metalls preciosos i la inflació
Lujo Brentano
Economia
Economista alemany.
Fou professor de ciències socials a Breslau 1874, Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus , una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme destaquen Die klassische Nationalökonomie ‘L’economia política clàssica’, 1888, Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte ‘Ètica i economia política en la…
Rafael Termes i Carreró

Rafael Termes i Carreró
© IESE
Economia
Empresari.
Doctorat en enginyeria industrial, des del 1964 fou conseller del Banc Popular i president de l’Associació Espanyola de la Banca 1977-90 El 1958 participà en la creació a Barcelona de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE de la Universitat de Navarra Del 1991 al 2000 fou director del campus de l’IESE de Madrid, i des del 2000 n'era president d’honor Fou també un dels primers membres de l’Opus Dei a Barcelona, i membre fundador de l’ONG SECOT Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica El 1987 creà el Foment de Fundacions per contribuir al desenvolupament humà i professional d’…
John C. Harsanyi
Economia
Economista nord-americà d’origen hongarès.
Doctorat en filosofia a la Universitat de Budapest 1947, d’on fou professor, el 1950 s’exilià a Europa Occidental pels seus desacords amb les autoritats comunistes El 1953 es graduà en economia a la Universitat de Sydney i es traslladà als EUA el 1956 Obtingué el doctorat a la Universitat de Stanford el 1959 i fou professor de la Universitat de Califòrnia a Berkeley des del 1964 Rebé el premi Nobel d’economia el 1994, que compartí amb John F Nash i Reinhard Selten per les seves pioneres anàlisis sobre l’equilibri en la teoria de jocs no cooperatius Fou també un estudiós en el camp de l’…
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de recaptació…
Josep Maria Pujol i Artigas
Economia
Empresari.
Diplomat per IESE, el 1949 fundà amb Josep Maria Tarragó i Fabo l’empresa Pujol i Tarragó, S L, embrió de Ficosa Internacional , multinacional del sector de components per a l’automòbil, una de les empreses de capital català amb més presència a Europa, els EUA i Àsia, que a mitjan anys 2000 disposava de més de 700 patents actives, i de la qual és president El desembre del 1995 fou elegit president de SERNAUTO Associació espanyola de fabricants d’equips i components d’automoció President de la Fundació Familiar Catalana i del Patronat de la Universitat Internacional de Catalunya UIC, ha…
revolució industrial
Economia
Canvi radical en l’estructura i el mode de producció d’un país, una regió, etc., que té com a model típic la Revolució Industrial anglesa.
Des del començament del segle XXI hom ha emprat també aquest terme per a construir una periodització dels avenços tecnològics com a impulsors determinants de models successius de l’economia i la societat Així, la primera revolució industrial fou iniciada al final del segle XVIII i s'identifica amb la Revolució Industrial anglesa, considerada prototípica Impulsada per la màquina de vapor, donà lloc a la primera producció mecanitzada i en sèrie La segona revolució industrial , iniciada vers el 1870, comportà l’ús de l’electricitat com a font d’energia predominant La tercera revolució…