Resultats de la cerca

Cursà estudis d’art amb el seu oncle, el mestre Jaume Pahissa Molt jove, el 1910 emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Radicat a San Rafael província de Mendoza, s’hi establí per compte propi en el ram del comerç i destacà en activitats esportives Tanmateix, alhora s’interessà molt per les manifestacions culturals, sobretot les musicals, a més de la poesia, la prosa i el teatre Treballà també en la docència fou professor de dibuix i de pintura Prolífic pintor, féu nombroses exposicions individuals i collectives, amb molt d’èxit Els seus dos germans,…

Format de manera autodidacta Treballà en el camp tèxtil, ram en el qual arribà a ser contramestre en una empresa Dedicat al sindicalisme, fou un actiu militant de la CNT Arran de la Dictadura de Primo de Rivera i la situació de precarietat produïda, ofegat, el 1928 s’embarcà, sense recursos, cap a América S'establí a l’Argentina, a Buenos Aires, on ja el 1931 havia obert una petita fàbrica de tovalloles Amb una millor situació econòmica, va fer-hi anar la família Ben integrat a la vida i activitat dels catalans residents en aquest país, s’incorporà al Casal de Catalunya, on fou…

Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona 1875, i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí S'establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a la instrucció d’infants L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila 1920 i una biblioteca popular del mateix nom

Teòricament coexistien el peso ore , fora de circulació i reservat per a les transaccions internacionals, amb una definició d’1,6129 grams d’or fi, i el peso moneda nacional , moneda de paper establerta el 1897, per a les transaccions interiors L’any 1934 fou inclòs en el bloc de la lliura esterlina amb una equivalència de 15 pesos per lliura La inflació constant que ha sofert des del 1955, que l’any 1976 arribà al 600%, motivà el deteriorament constant del seu tipus de canvi i, el 1985, la substitució per l’austral El 1992, hom introduí de nou el peso en paritat amb el dòlar EUA amb l’…

A principis del segle XX s’establí a l’Argentina, a Rosario El 1914, fundà la societat La Famosa, dedicada al cafè i altres poductes, i posteriorment constituí Pujol Canut y Cía 1950-55 Home emprenedor i d’influència en la societat argentina, tingué càrrecs directius en la Federación de Industria y Comercio, Cámara del Café, Cámara del Dulce, Argentina de Seguros i Agricultura Argentina Fou president del Centre Català de Rosario Dedicat també a la diplomàcia, fou vicecònsol d’Espanya i, en acabar la Guerra Civil Espanyola 1936-39, s’…

Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909 Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923 Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio 1919-23 Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia, secretari general del Comitè…

El 1890 emigrà a l’Argentina Hi obrí a un petit establiment de venda de tabac, que amb el temps esdevingué una important indústria de fabricació de cigarros Amb la finalitat de promoure els seus productes, el 1900 i 1901 organitzà concursos de cartells per als “Cigarrillos París” Enriquit amb els seus negocis, tornà a Catalunya el 1913 i s’establí a la seva ciutat natal Entre 1916 i 1925 promogué i urbanitzà, dins la modalitat de ciutat jardí, l’eixample d’Olot cap al sud-oest de la ciutat, a banda i banda del riu Fluvià, el que és actualment l’Eixample Malagrida, obra de l’arquitecte Joan…

De jove residí a l’Argentina, on establí relacions comercials que continuà en tornar a Barcelona Fundà la revista comercial hispanoamericana El Mercurio 1901 i publicà opuscles de tema sud-americà Escriví l’obra en prosa Por los Pirineos 1903 i fou coautor amb Artur Masriera del llibret de l’òpera Bruniselda 1906, d’Enric Morera

Popularitzà el pseudònim de Dionysios Des de vers el 1915 visqué a Barcelona Afiliat a la FAI —però no a la CNT—, fou conseller de sanitat pública i d’assistència social de la Generalitat setembre-desembre del 1936 Ocupà la vocalia de la FAI dins el Consell d’Economia 1936 i 1938 A la postguerra, s’establí a l’Argentina, i posteriorment tornà a Barcelona

Hom n'esmenta a l’Àsia, a l’Índia, a l’Amèrica llatina Mèxic, el Brasil, Xile, l’Equador, Jamaica i l’Argentina i a l’Àfrica Tunísia Llur desenvolupament es basa en una estratègia de foment de la inversió estrangera, en un ajustament estructural i en la promoció de les exportacions Aquest fenomen, iniciat als anys seixanta, ha incidit amb força sobre el comerç mundial dels vuitanta