Resultats de la cerca

Promoguda per la junta de comerç de Bilbao, amb la finalitat de donar suport a les empreses basques siderometallúrgia, transport marítim i ferroviari, la primera sucursal fou la de París 1902 El 1963 creà el Banco Industrial de Bilbao, el 1970 absorbí quatre bancs vinculats el Castellano, l’Asturiano de Industria y Comercio, el de la Coruña i el d’Irún, i el 1979 absorbí el Banco de Huesca, amb seu a Barcelona La crisi bancària li donà l’oportunitat d’adquirir alguns bancs afectats, entre els quals tres del grup RUMASA, un del País Valencià —Banc de Promoció de…

El 1994 absorbí el Banco Meridional i el Banco de Crédito Canario El 1997 el seu grup comprenia 178 societats consolidades, que incloïen 32 entitats bancàries onze de les quals a l’Amèrica Llatina, societats de cartera, d’inversió mobiliària, institucions financeres, gestores de fons d’inversió i de pensions i immobiliàries Participava en set bancs estrangers més i mantenia la primera cartera de participacions industrials de la banca espanyola El 2000 es fusionà amb Argentaria i donà lloc al grup bancari Banco Bilbao Vizcaya Argentaria BBVA

L’entitat començà a operar al principi de l’any 2000 amb aquest nom Juntament amb el Banco Santander Central Hispano, ocupa el primer lloc a l’estat espanyol per valor de capitalització uns 57000 milions d’euros i per resultats, més de 4600 milions d’euros de beneficis nets el 2010 Aquest any el nombre d’accionistes superava el milió, tenia uns 47 milions de clients repartits en 37 països El nombre d’empleats era d’uns 107000 i la xarxa d’oficines superava les 7000 Des de la fundació el grup han estat presidents Francisco González 2000-18 i Carlos Torres Vila des del 2019 Els serveis centrals…

Ocupà nombrosos càrrecs públics, entre els quals, el d’alcalde de Bilbao, president de la diputació, diputat a corts, senador i director general d’obres públiques Com a economista, des de la Liga Vizcaína, de la qual fou president, defensà la necessitat del proteccionisme per a la indústria basca, i esdevingué el portaveu dels diferents corrents proteccionistes Entre les seves obres cal esmentar Las obras públicas en España 1896 i Nuestra reforma arancelaria 1905

Inicialment de caràcter industrial clar —Altos Hornos de Vizcaya, Iberduero, etc—, posteriorment obrí sucursals per tot Espanya i es convertí en un banc mixt A Catalunya entrà el 1920 per absorció dels negocis del London Country Westminster and Parr’s Foreign Bank a Barcelona L’any 1968 absorbí la Banca Vilella, de Reus El 1984 comprà les accions de Banca Catalana , en mans del consorci bancari del qual formava part, que se les havia adjudicades procedents del Fons de Garantia de Dipòsits Amb Banca Catalana adquirí el control del Banc Industrial de Catalunya , Banc Industrial del Mediterrani…

Catedràtic de la facultat de dret de Madrid, treballà també al servei d’estudis del Banco Central Fou oficial de l’exèrcit republicà i hagué d’exiliar-se fins el 1954 Durant aquest període treballà com a economista al CEPAL De les seves obres cal destacar Inflación y desarrollo económico 1957, El sistema bancario español 1958, El plan de desarrollo de España 1964-67 1965 El 1971 es publicaren un gran nombre d’estudis seus amb el títol general de Tratado de economía política El 1981 ingressà a l’Academia Española

Un dels defensors més conseqüents de la necessitat d’industrialitzar les terres hispàniques, per a la qual cosa propugnava una política de “pa barat”, mitjançant importacions de cereals, i, alhora, afavoria el comerç i la indústria, mitjançant una protecció adequada enfront dels productes estrangers Traduí l’obra de Charles d’Avenant i rebaté els principis fisiocràtics del marquès de Mirabeau continguts en L’ami des hommes , en la seva obra Recreación política Reflexiones sobre el amigo de los hombres en su tratado de población, considerado con respecto a nuestros intereses 1779

Té l’origen en la compra pel març del 1959 de la Banca Dorca d’Olot per un grup no bancari d’homes de sectors econòmics diversos L’any 1961 traslladà a Barcelona la central i canvià el nom Els anys seixanta i setanta realitzà una forta expansió a l’empara de la nova llei d’Ordenació bancària, i obrí oficines a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, així com en algunes grans ciutats espanyoles —Madrid, Saragossa, Bilbao, Sant Sebastià— Absorbí el Banc d’Expansió Comercial Capellades el 1971 i, el 1980, el Banc Mercantil de Manresa i el Banc de Barcelona Aquest mateix any…

El seu objectiu social fou l’explotació de les fàbriques de ferro i acer de Barakaldo, Sestao, Echévarri i Sagunt L’any 1940 absorbí la Companyia Siderúrgica del Mediterrani Sagunt i el 1971 la societat anònima Basconia El 1971 creà Alts Forns del Mediterrani com a empresa independent i propietària dels Alts Forns de Sagunt, la qual fou venuda a l’INI el 1978 A causa de les fortes pèrdues que la societat arrossegava des del final del decenni 1970-80, el 1991 passà, conjuntament amb l’Empresa Nacional Siderúrgica ENSIDESA, a ser controlada i gestionada per la Corporació de la Siderúrgia…

Fou creada el 1952 a partir de l’autorització que l’oficina de canvi de moneda Comptoir Andorran de Change, fundada el 1938 per Bonaventura Mora, obtingué per a realitzar tota mena d’operacions bancàries El 1956 adoptà el nom de Banca Mora Amplià el seu volum el 1962 amb l’adquisició de Banca Coma i novament el 1970, arran de la seva associació al Banc de Bilbao actualment BancoBilbaoVizcayaArgentaria , que adquirí la majoria de les participacions de Banca Mora, i creà el grup Banc…