Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
Banc d’Europa
Economia
Entitat bancària domiciliada a Barcelona i constituïda el 1973.
La seva activitat es localitza bàsicament a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià Disposa, entre d’altres, d’importants participacions en societats de lísing, serveis financers i gestores de fons d’inversió El 1997 els recursos propis eren de 8 600 milions de pessetes i l’actiu, de 20 000 milions
Comissió Econòmica per a Europa
Economia
Suborganització econòmica continental del Consell Econòmic i Social de l’ONU creada el 1947.
Té seu a Ginebra i és formada per quaranta estats Els seus objectius són l’enfortiment de les relacions econòmiques, l’estudi dels problemes econòmics i tecnològics d’Europa, i l’elaboració d’estadístiques tecnològiques i econòmiques Entre els seus resultats es pot citar la normalització TIR trànsit fronterer de camions Des de 1990 assumeix, com a tasca primordial, la promoció de la transició i integració dels estats excomunistes d’Europa a l’economia europea i mundial
Països de l’Europa Central i Oriental
Economia
Nom amb el qual diversos organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial o la Unió Europea anomenen un conjunt de països del centre i l’est d’Europa (Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia i Romania).
Es troben en un procés de transició des d’una economia planificada a un sistema de mercat i aspiren a formar part de les organitzacions econòmiques i polítiques europees El potencial econòmic d’aquests països és important tenen més de 100 milions d’habitants, un fort creixement del PIB i unes importacions que superen els 60000 milions de dòlars anuals
revolució de preus
Economia
Procés inflacionari que es desenvolupà a Europa, i principalment a la península Ibèrica, durant el segle XVI.
Les causes d’aquesta alça, que arribà a quadriplicar els preus, cal cercar-les en l’arribada d’or de les Índies, en el gran augment del deute públic principalment al regnat de Carles I i en el gran increment de la demanda degut al mercat americà i a l’increment de la població Ja al s XVI el teòleg navarrès Azpilcueta i el francès Jean Bodin formularen la teoria que l’alça de preus era deguda a l’arribada de metall americà Earl Hamilton estudià també 1929 l’estreta correlació entre l’arribada de l’or indià i la inflació castellana i afirmà que l’extensió del procés inflacionari arreu d’…
Pla Marshall
Economia
Nom amb què és conegut l’European Recovery Program (ERP), programa nord-americà d’ajuda econòmica a Europa, aprovat el 2 d’abril de 1948, segons una idea de George Marshall.
Fonamentat en la temença de solucions polítiques oposades als principis democràtics liberals, la seva finalitat era de finançar la reconstrucció de les economies dels estats de l’Europa occidental mitjançant préstecs i cessions per valor de 12 000 milions de dòlars en un terme de quatre anys Durant aquest període, el PNB dels seus principals beneficiaris —la Gran Bretanya, la RF d’Alemanya, Itàlia i França— experimentà un creixement d’un 15 a un 20% L’Estat espanyol en restà exclòs
Philips
Economia
Grup electrònic holandès, un dels més importants d’Europa.
Fou creat a partir de la fàbrica de bombetes Gerard Philips, construïda a Eindhoven el 1891 Estengué el seu camp d’acció al terreny electrònic, i de les bombetes passà a la producció d’aparells de ràdio, televisió, vídeos, aparells de telecomunicacions, discs, electrodomèstics i equips informàtics És el primer primer fabricant mundial de televisors i el principal d’electrodomèstics a Occident El 1990 patí una forta crisi i realitzà una important reducció de la plantilla i una reestructuració de l’empresa, que centrà els seus esforços en el desenvolupament de la tecnologia digital en àudio i…
euromercat
Economia
Mercat financer, global i no regulat, de diner i de capitals, de les divises que són fora de llurs estats.
No és limitat a Europa, sinó que hi intervenen els principals bancs a les places financeres més importants Àsia, Europa, EUA L’euromercat del diner és a curt termini, amb dipòsits que van d’un dia a vuit mesos, i l’euromercat de capitals on s’emeten euroemprèstits o eurobons és a mitjà i a llarg termini, a partir de divuit mesos L’euromercat del crèdit comprèn uns terminis que van de cinc anys a un màxim de deu L’euromercat nasqué els anys cinquanta a Europa i conegué un ràpid desenvolupament per a reciclar els petrodòlars anys setanta
Carlo Cattaneo
Economia
Historiografia
Política
Polític, historiador i economista italià.
Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione…
Fira Mostrari Internacional de València
Economia
Fira de mostres creada a València el 1917 per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d’Europa (després de Leipzig, Utrecht i Lió).
Celebrà 19 certàmens, fins el 1936 el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura El 1969 inaugurà un modern palau de fires 200 000 m 2
recursos forestals
Economia
Productes que hom extreu del bosc per a llur industrialització i comercialització.
El més important dels recursos forestals és la fusta, amb els seus derivats i productes manufacturats La multiplicació de les aplicacions de la fusta fa que la demanda creixi arreu del món, i d’aquí ve la necessitat que el bosc sigui conservat i protegit Ja al segle XVIII hom intentà, a Alemanya, de controlar l’explotació del bosc per a la producció de fusta Al començament del segle XIX foren calculades als EUA les reserves de fusta, bé que hom no començà a aplicar les tècniques racionals d’explotació d’acord amb criteris econòmics fins a la fi del segle El bosc forneix, a més de la fusta,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina