Resultats de la cerca

A l’Estat espanyol s’establí l’any 1963 i per regla general s’ha apujat anualment d’acord amb l’augment del cost de la vida De manera excepcional fou congelat els tres anys següents del seu establiment i entre els anys 1976 i 1979 s’apujà dues vegades més per tal d’anivellar-lo amb la forta tendència inflacionista El 2000, any d’entrada en vigor de l’ euro , l'SMI era de 433,5 euros, i el 2011 arribà als 641,4 euros A causa de la greu situació econòmica, el govern espanyol congelà per primer cop en 45 anys l'SMI el 2012 i el 2014 El 2016 se situava en 655,20 €

Els membres adscrits a un sistema monetari accepten la moneda patró i les regles de joc establertes El sistema és tant més apte com més flexibilitat tingui la moneda base per a adaptar-se a les necessitats derivades del volum dels intercanvis dels preus i de la velocitat de circulació del diner El diner que ha fet de base ha estat d’or, d’argent o de tots dos metalls alhora monometallisme o bimetallisme El patró or perdurà des de la primera meitat del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial Representava llibertat de compra i venda d’or i una equivalència de cada…

Hom esmenta els diferencials d’una taxa de canvi, d’una taxa d’interès entre dos mercats, d’unes rendes, de la inflació La taxa d’interès diferencial és el marge que hi ha entre les operacions actives o passives El diferencial en un mercat financer és l’existent entre oferta i demanda, cotitzades simultàniament en un mercat secundari el que hi ha entre compra i venda o entre màxim i mínim i el diferencial en obligacions o en crèdits amb taxa variable és el marge que cal afegir a la taxa d’interès de referència

Aquest compromís de pagament ha d’ésser reflectit en un efecte comercial o financer, que és el document descomptat, i la quantitat avançada és sempre inferior al valor nominal del deute Com a conseqüència de l’operació, el dret de cobrament resta transferit a la persona física o jurídica que ha efectuat el descompte La diferència o rebaixa, que és la remuneració del qui bestreu els diners, depèn del tipus d’interès —que en aquest cas és conegut amb el nom de tipus de descompte — que hom apliqui a l’operació, del valor nominal del deute i del temps que manqui per al…

Quan l’àmbit a què és aplicat aquest concepte és el sistema en conjunt, hom parla d' equilibri general , i d' equilibri parcial quan hom es refereix a l’equilibri del mercat d’un bé específic En ambdós casos, la seva significació serà distinta a curt i a llarg termini Si hom considera l’existència de variables-flux i de variables-estoc, l’equilibri general a llarg termini correspon a una situació en què els increments de les variables-flux es compensen exactament amb les disminucions de les variables-estoc el flux de béns de capital és igual a la depreciació de l’equip productiu existent…

El cicle comprèn normalment quatre etapes l' expansió o prosperitat, la crisi o recessió, la contracció i la recuperació Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre Els estudis sobre els cicles o les fluctuacions econòmiques han forçat a recollir i depurar nombroses sèries de dades estadístiques sobre preus, desocupació, producció, importacions, vendes de determinades mercaderies, cotitzacions de títols a borsa, xifres de compensacions bancàries, etc En estudiar cadascuna d’aquestes sèries, hom ha…

Per tant, se situa en l’ordre econòmic però quant a la invenció, se situa en l’ordre tècnic La innovació de disseny, de producte, d’envàs o del conjunt de l’empresa és un canvi organitzat per a maximitzar els resultats de l’activitat econòmica, i ha de formar part de les activitats i de l’esperit de l’organització Les innovacions poden ésser majors o radicals innovació radical , o menors o incrementals innovació incremental És evident la importància de les primeres, però no ho és menys el flux d’acumulació de les segones

Quan hom fa referència a un determinat percentatge o proporció entre diverses magnituds o variables econòmiques, utilitza preferentment el terme “taxa”, en aquells casos en què és fàcilment identificable i relativament estable en el temps Així, hom parla de taxa de canvi, taxa de mortalitat, taxa de natalitat, mentre que en altres casos més diversificats o modificables és utilitzat el terme “tipus” Aquest és el cas de tipus d'interès, tipus de descompte, etc