Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests…

Comte de Lauderdale Membre del parlament 1780-89 i fundador de la Societat d’Amics del País 1792, publicà An Inquire into the Nature and Origin of Public Wealth 1804, rèplica a l’ortodòxia clàssica, la qual defensà, però, en matèria de política econòmica Es pronuncià per una teoria del valor basada en la utilitat i tractà el problema de l’excés d’oferta de béns

Força influent en la vida intellectual i política anglesa a través del periodisme i, sobretot, de la History of British India 1817, dura crítica de l’acció britànica en aquella colònia, dels Elements of Political Economy 1821, basats en la concepció econòmica de D Ricardo, i de l’ Analysis of the Phenomena of the Human Mind 1829, intent, inspirat en Bentham, d’explicació exclusivament associacionista del psiquisme i de la vida moral Pare del gran filòsof positivista John Stuart Mill

En la seva obra Essays relating to Agriculture and Rural Affairs 1775 definí la teoria de la renda diferencial de la terra, ampliada posteriorment per David Ricardo Publicà nombrosos estudis de fets econòmics preferentment agrícoles utilitzats pels economistes britànics fins al final del s XIX Edità “The Bee” Edimburg, 1790-94 i “Recreations in Agriculture, Natural History” Edimburg, 1799-1802

Graduat en economia per la Universitat de Harvard 1947, fou professor a la Universitat de Yale des del 1955 Fou un dels autors que contribuïren, en la línia de Paul Samuelson , a la síntesi entre l’ economia keynesiana i l’ anàlisi neoclàssica La seva aportació fonamental es produí en el camp de l’anàlisi de la inversió financera Fou membre del consell assessor del president John Kennedy 1961-62 i, més tard, de la Reserva Federal i la Fundació Ford L’any 1971 fou elegit president de l’ American Economic Association , i un any després suggerí l’impost a les transaccions financeres…

Graduat a la Universitat de Michigan 1967, es doctorà el 1972 al  Massachusetts Institute of Technology Des del 1982 ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Yale És membre del National Bureau of Economic Research 1980, organització privada d’economistes de gran influència als Estats Units Ha centrat les seves recerques en la volatilitat dels mercats i la gestió del risc, i ha qüestionat la hipòtesi d’eficiència dels mercats financers postulada per Eugene F Fama subratllant-ne els elements d’irracionalitat És autor d’alguns llibres de gran difusió sobre les crisis…

Graduat 1939 i doctorat 1948 per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se 1989 Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston 1969-74 i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional 1981 Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer 1949, l' efecte demostració Unes altres…

Baró de Passfield Membre de la Fabian Society 1854, propugnà la realització progressiva d’una societat socialista, que havia de produir-se a través d’un desenvolupament de les activitats de l’estat en el camp de l’activitat econòmica Com a membre del consell executiu del Labour Party 1915-25, contribuí a la reorganització del partit després de la Primera Guerra Mundial i redactà el programa del partit del 1918, en el qual expressà la seva concepció evolutiva i gradual de la construcció del socialisme Fou catedràtic d’economia a Londres 1895, diputat 1922 i ministre de comerç 1924 i de…

Professor a la London School of Economics 1947-57 i a la Universitat de Cambridge 1957-69, collaborà en institucions econòmiques governamentals Afecte a la teoria neoclàssica, s’especialitzà en comerç internacional i en política econòmica Obres principals Economy Analysis and Policy 1936, The Theory of International Economic Policy 1951, 1955, The Growing Economy 1968, The Theory of Indicative Planning 1970, The Controlled Economy The Theory of Economic Externa Pities 1973 i The Just Economy 1976 El 1977 compartí el premi Nobel d’economia amb Bertil Ohlin

Membre d’una família de magistrats, tingué una formació jurídica Per la seva collaboració amb els Stuard, visqué a l’exili 1745-63, fet que condicionà la divulgació de la seva obra Intentà la sistematització de l’economia formulant el que ell anomenà una “ciència regular” Predecessor d’Adam Smith, el superà en originalitat en nombrosos plantejaments, encara que no ho féu en contingut Publicà An Inquiry Into the Principles of Political Economy 1767