Resultats de la cerca

Balañà començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e chiacchiere ,…

Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…

La concessió fou cedida a l’ajuntament de Barcelona 1871 i es constituí l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat El 1881 feu la captació d’aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles 1882 Feu fallida el 1883, però fou rehabilitada 1896 Actualment és la Corporació Financera Agbar, filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona

Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un…

Considerada com la fira més antiga de la península Ibèrica, data de la primera meitat del segle XI Conegué molts alts i baixos al llarg de la història i canvis de data per la Mare de Déu d’Agost, per Sant Miquel, al setembre, i, a partir del segle XIV, per Tots Sants d’aleshores ençà prengué el nom actual, nom que ha perviscut malgrat que a partir del 1993 s’acordà traslladar-la a l’octubre Se celebra cada tercer cap de setmana d’octubre i du el nom del patró de la ciutat Actualment inclou la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, l’Auto Fira, el Boulevard del Comerç, la Fira d’…

Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat, l’any 1891, on formà part de la colònia Güell

Ocupà la posició d’interior dret Es formà al club de la ciutat a Tortosa, i als divuit anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual jugà algun amistós, però fou cedit al seu filial, l’Espanya Industrial 1954-55 Després signà amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual debutà la temporada 1958-59 i que el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-61, que jugava a segona divisió Convertit en un dels millors jugadors de l’equip vallesà ‒la temporada 1959-60 rebé el premi al millor jugador de segona divisió‒, tornà a l’Espanyol També jugà en altres clubs històrics del futbol català…

Als quinze anys començà a treballar a la fàbrica de filats i teixits propietat de la família El 1849 anà a Cuba on, gràcies a l’herència del seu pare, que havia mort poc després de la seva partida, installà a Matanzas la societat comercial Gumá Hermanos, amb la qual acumulà una considerable fortuna El 1871 retornà a Vilanova i la Geltrú, on esdevingué un dels prohoms locals i contribuí amb nombroses obres a la transformació de la ciutat Participà en la Societat Tramvia de Barcelona a Sants, entre altres negocis del naixent sector del ferrocarril, i en la vida política membre de…

Dedicat al negoci familiar de venda de fruita al mercat del Ninot de Barcelona, aviat destacà pel tarannà dialogant i negociador, que el portà a ocupar càrrecs institucionals i en entitats professionals, tant durant el franquisme com en la democràcia El 1964 fou nomenat president del Gremi de Fruites i Verdures i fou també regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel districte de Sants-Montjuïc 1973-79 Presidí la Comissió de Mutualitat d’Autònoms de Consum, fou vicepresident de la Junta Rectora Nacional 1962-77, president fundador del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de…

Amb Can Batlló, a l’Eixample actualment Escola Industrial i Can Batlló, al barri de la Bordeta Sants, és un dels tres grans conjunts històrics fabrils de Barcelona Els Ricart, una de les famílies d’industrials del tèxtil més prominents des de mitjan segle XIX fins al principi del segle XX, hi bastiren una gran fàbrica d’estampació una de les primeres per procediment mecànic a Catalunya, que, amb les de filatura al Raval de Barcelona i de tissatge a Manresa, conformaven l’empresa El projecte anà a càrrec de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet , que el presentà el 1853, i la construcció es…