Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
carry trade
Economia
Pràctica especulativa consistent a endeutar-se en una divisa amb tipus d’interès molt baix per a comprar divises o actius amb el tipus d’interès molt més elevat, beneficiant-se així del diferencial.
El risc és major com més alt és el diferencial El carry trade és darrere de la fallida de l’estat d’Islàndia, on els bancs l’utilitzaven per a adquirir bons del país S'acostuma a practicar amb monedes d’economies emergents, que es veuen forçades a establir elevats tipus d’interès per a atreure capitals
World Trade Center
© Xevi Varela
Economia
Complex urbanístic de Nova York destinat a centre comercial, de negocis i d’esbarjo, construït entre el 1966 i el 1973.
Gestionat per l’Autoritat Portuària de Nova York, que n'era també la propietària majoritària, era al Lower Manhattan, centrat per una plaça de 735 m 2 envoltada de diversos edificis de grans dimensions, entre els quals destacaven els gratacels anomenats Twin Towers ‘Torres Bessones’, de 412 metres d’alçada i 110 pisos, projectats per l’arquitecte MYamasaki i acabats el 1972 i el 1973 respectivament El 26 de febrer de 1993 una de les torres fou objecte d’un atemptat amb bomba que provocà sis morts L' 11 de setembre de 2001 tingué lloc un segon atemptat, dut a terme amb dos avions, els quals,…
General Agreement on Tariffs and Trade
Economia
Tractat multilateral de comerç signat el 1947 a Ginebra per 23 estats i vigent fins el 1994.
De caràcter inicialment provisional, fou adoptat arran de les divergències en l’aplicació de la Carta de l’Havana 1948 per a la creació de l’Organització Internacional de Comerç Pretenia l’eliminació gradual dels aranzels entre els estats membres mitjançant diverses disposicions, entre les quals la clàusula de ‘nació més afavorida’, que comprometia els estats membres a dispensar-se mútuament un tracte no discriminatori, la limitació dels aranzels als estrictament duaners, i la negociació de les tarifes Al llarg de la seva existència, mantingué negociacions periòdiques ‘rondes’ entre els…
tràfic
Economia
Comerç, activitat desplegada en l’intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o individus.
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…
lliurecanvisme
Economia
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió…
Associació Europea de Lliure Comerç
Economia
Associació europea de lliure comerç creada a Estocolm pel novembre del 1959, amb la participació inicial de la Gran Bretanya, Àustria, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Noruega i Portugal.
Entrà en vigor el 1960, i posteriorment hi entraren Finlàndia 1961, Islàndia 1970 i Liechtenstein 1991 Fou creada per establir una zona industrial de lliure comerç, a través d’una reducció gradual dels aranzels, objectiu que s’assolí el 1966 Els països membres conservaren, però, llur independència en el comerç amb tercers La seva gestió fou confiada a un consell de ministres L’ingrés de part dels seus membres a la Comunitat Econòmica Europea, des del 1993 Unió Europea el 1972, la Gran Bretanya i Dinamarca el 1985, Portugal, i el 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia, en determinà la sortida de…
Tractat Continental Africà de Lliure Comerç
Economia
Tractat de lliure comerç subscrit per estats de tot el continent africà.
Té oficialment el punt d’arrencada en la cimera de la Unió Africana del juny del 2015, en la qual els caps d’estat i de govern dels estats membres acordaren la creació d’una zona de lliure comerç de béns i serveis panafricana Hi participaren també la UNCTAD i organitzacions supraestatals africanes Fou signat el 21 de març de 2018 a Kigali Ruanda per 44 estats dels 55 de tot el continent, i en el moment de l’entrada en vigor 30 de maig de 2019 l’havien ratificat 23 estats Nigèria, primera economia africana, no s’hi incorporà fins el 7 de juliol de 2019 En restaren fora Eritrea, a causa del…
Acord Centreeuropeu de Lliure Comerç
Economia
Organització creada el 21 de desembre de 1992, a Cracòvia, integrada per Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Eslovènia, Romania i Bulgària.
Té per objectiu la progressiva reducció dels aranzels, que facilitin el desenvolupament comercial i econòmic dels països memebres, així com la consecució de la compatibilitat amb les regulacions de la Unió Europea, amb la idea de facilitar un futur ingrés d’aquests països en la UE Els Països Bàltics, Croàcia i Ucraïna són candidats a incorporar-se a aquesta organització
Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord
Economia
Acord signat el 1992 entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic pel qual hom creava en el territori dels tres estats una zona de lliure comerç.
Precedit de l’Acord de Lliure Comerç Canadà-Estats Units d'Amèrica del 1988, entrà en vigor l’1 de gener de 1994 i preveia l’eliminació de totes les taxes sobre la circulació de béns en un període comprès entre deu i quinze anys Prohibí també l'establiment d'aranzels a les administracions locals dels estats federats Mèxic i EUA i de les províncies canadenques Altres clàusules afectaven la lliure circulació de capitals, les inversions bancàries, la protecció al medi natural i la resolució de litigis S’unificaren també criteris sobre drets de la propietat intellectual i sobre espionatge…