Resultats de la cerca

El 1958 foren aprovats els estatuts actuals Consta de 40 acadèmics numeraris, 7 supernumeraris, 1 d’honor i 44 corresponents És dividida en quatre seccions A més d’altres publicacions, edita els Anales , que recullen les aportacions acadèmiques en cada curs

Graduat en matemàtiques per la Universitat de Yale 1960 i doctorat en econòmiques pel Massachusetts Institute of Technology MIT, fou professor assistent i professor assistent associat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1963-65 L’any següent passà al MIT, on ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica com a professor associat 1966-70, i professor des del 1970, i cap del departament de ciències econòmiques 1985-86 La seva recerca s’ha centrat en els camps de les finances públiques, l’optimització de recursos, la distribució del risc, la taxació i la seguretat social, sobre els quals…

Graduat per la Universitat de l'Estat de Utah en matemàtiques i ciència política 1974 i doctorat en economia per la Universitat de Minnesota 1978, des del 1981 és professor a la Universitat de Chicago La seva aportació més destacada és la tècnica economètrica del mètode de generalització de moments generalized method of moments , GMM, per a l’estimació de paràmetres en els contextos en què el mètode estadístic de la màxima versemblança és d’aplicació problemàtica Ha estudiat també les relacions entre l’economia real i els mercats financers Membre de l’Econometric Society 1985, l’…

L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale 1990-99 i Princeton des del 1999 Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb Thomas John…

S'inicià com a comerciant i residí alguns anys a Andalusia Es llicencià en dret, a Barcelona, el 1860 Liberal-conservador, entre el 1860 i el 1876 defensà el proteccionisme als debats de l’Ateneu Català, després Barcelonès Professà economia política i dret mercantil en diverses entitats catalanes, entre les quals l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, que presidí Polemitzà amb Moret contra el lliurecanvisme a l’ajuntament d’Alacant Considerat un dels pocs oradors nats catalans, participà en congressos, protagonitzà mítings…

Conseller i directiu de la Societat Productora de Forces Motrius 1917-39, fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona 1923 i a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, posteriorment, de la Generalitat, i presidí la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona 1927 Puig i Cadafalch li encarregà 1922 un estudi sobre la contribució de Catalunya a l’Estat espanyol Milità en Acció Catalana, fou acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1936 i soci fundador del Centre Excursionista de Catalunya També estigué vinculat al departament de…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

Llicenciat en dret 1957 i doctor en econòmiques per la Universitat de Madrid, amplià estudis a la London School of Economics Fou catedràtic de teoria econòmica de la Universidad Complutense de Madrid 1966-84, i el 1971 s’incorporà al Banco de España , del qual fou director d’estudis 1971-88, sotsgovernador 1988-92 i governador 1992-2000, el darrer abans de la incorporació de l’Estat espanyol a la Unió Econòmica i Monetària Durant els anys en què ocupà aquest càrrec impulsà quatre devaluacions de la pesseta, i participà en l’expropiació de Rumasa , i en la intervenció de Banesto i Banca…

Membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1939, fou autor de nombrosos treballs sobre l’economia política en els sistemes capitalista i socialista Participà en l’elaboració del programa d’ensenyament de l’economia política a l’URSS Fonaments d’economia política marxista , 1965

Després de la caiguda de Bela Kun 1919, anà a la Unió Soviètica Fou director de l’Institut de Ciències Polítiques i Econòmiques de l’Acadèmia de Ciències Autor d’estudis sobre el capitalisme contemporani, polemitzà i fou molt criticat, sobretot, per la seva obra Transformacions de l’economia capitalista després de la Segona Guerra Mundial 1946