Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
terme
Economia
Període de temps establert per a l’estudi del comportament dinàmic de determinades magnituds econòmiques.
Hom distingeix el curt terme, el mitjà i el llarg, no diferenciats d’una manera absoluta, sinó amb relació al comportament de les variables suposant que l’estructura productiva no es modifiqui, o bé s’hagi d’adaptar a certs canvis no fonamentals o s’hi introdueixin canvis substancials
Alberto Ullastres Calvo
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Ministre de comerç 1957-65, presidí el període anomenat d’estabilització econòmica, iniciat amb el Pla d’Estabilització del 1959, i els intents d’adaptar l’economia de l’Espanya de Franco a les exigències de la CEE, davant la qual fou ambaixador 1965-76 Fou membre de l’Opus Dei
postfordisme
Economia
Sociologia
Sistema d’organització social del treball que introdueix criteris de flexibilització tècnica i social i institucionalitza la desregulació legal de l’ús de la força de treball.
Davant la incapacitat del fordisme per adaptar-se a la crisi econòmica dels anys setanta, el postfordisme respon a l’emergència d’uns mercats cada vegada més fragmentats, personalitzats i canviants Ha afavorit la creació d’un nou sistema que combina l’ús de noves tecnologies productives robotització, informatització i proposa estratègies d’organització més flexibles
Eugen von Schmalenbach
Economia
Economista alemany, especialitzat en l’estudi de les qüestions financeres de l’empresa.
Formulà l’anomenat efecte Schmalenbach, segons el qual a mesura que augmenta la proporció dels costs fixos, les empreses perden capacitat per a adaptar-se a les variacions del mercat, i enuncià una teoria del benefici i del balanç, en la seva consideració dinàmica i financera, redactant el primer pla comptable Publicà Grundlagen dynamischer Bilanzlehre ‘Fonaments d’una teoria dinàmica del balanç’, 1919, Die Finanzierung der Betriebe ‘El finançament de les empreses’, 1934, etc
organització comuna de mercat
Economia
Cadascuna de les organitzacions creades dins la Unió Europea per a l’articulació de la política agrària comuna.
Cada organització afecta un producte o família de productes i són les encarregades de les operacions de regulació del mercat, d’aplicar les normes de producció i comercialització i de millorar les condicions de comercialització tenen una forta influència a l’hora de fixar els preus agraris La primera OCM que es creà fou la dels cereals, els derivats dels cereals i el vi el 1962, i posteriorment les dels productes lactis, la carn de boví i l’arròs La reforma de la PAC i els acords del GATT fan que les organitzacions comunes de mercat hagin d’adaptar-se per fer front a aquestes…
Pla de Desenvolupament Rural
Economia
Programa europeu de suport a l’agricultura i la indústria agroalimentària a Catalunya.
El pla s’emmarca dins de l’Agenda 2000 i és un dels pilars de la política agrària comuna La conselleria d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya en fixà les prioritats, que, després de negociacions amb la Comissió Europea, es reflectiren en un programa de suport per al període 2000-06 que va des de la millora de l’estructura econòmica de les explotacions agràries fins al suport de les mesures de manteniment i millora del medi ambient La dotació del pla durant tot el període és de 934 milions d’euros La majoria de mesures estan dirigides a adaptar el sector…
Terra
Economia
Filial de Telefónica especialitzada en serveis d’internet.
Nasqué el 1999 i en fou l’origen el cercador Olé, promogut per la Fundació Catalana per la Recerca Finalment, Josep Vallès, que l’adquirí, el vengué a Telefónica L’operador collocà la firma a la borsa al novembre del 1999 A l’octubre del 2000 comprà el cercador d’internet nord-americà Lycos, el tercer més gran després d’America On Line i Yahoo, i passà a anomenar-se Terra-Lycos, però el 2004 l’operació es desfeu, amb pèrdues El 2003 Telefónica comprà Terra i amplià el negoci a l’Amèrica Llatina També creà el primer portal de música de pagament Tanmateix, incapaç d’adaptar-se a…
Jaume Casademont i Perafita
© Família Casademont
Economia
Empresari i polític.
Llicenciat en Peritatge mercantil, l’any 1956, juntament amb la seva esposa, Teresa Ruhí, fundà un petit negoci de producció i venda d’embotits El 1967 l’expansió de l’empresa portà a la construcció d’una factoria a Constantins, origen d’Indústries Càrnies Casademont, posteriorment una de les empreses del sector més importants de Catalunya, exportadora a més de 40 països Fou també president dels empresaris càrnics de Girona i participà en la fundació del Banc de la Petita i la Mitjana Empresa 1978 En política fou un dels primers presidents intercomarcals de Convergència Democràtica de…
nova economia
Economia
Nom que es dóna al sistema econòmic nascut als Estats Units, on els avenços tecnològics i informàtics han augmentat la capacitat de creixement de l’economia sense els desequilibris tradicionals, com ara la inflació.
Coneguda també com a economia del coneixement o economia digital, és dominada per la informació, convertida en un dels béns més valuosos i preuats En aquest nou context, on destaca internet com a canal i eina de producció, les empreses són més valorades per les seves idees, informació o know-how que no pas pels seus actius materials D’una banda, es pot comerciar i vendre amb tot el món i, de l’altra, gràcies a la interactivitat que ofereix la xarxa, es poden adaptar els productes als gusts dels consumidors a grans velocitats L’economia basada en les noves tecnologies i la…
ajustament retardat de l’oferta
Economia
Desfasament temporal de la producció ocasionat per la impossibilitat tècnica d’adaptar-se automàticament a la nova situació que ha estat provocada per un augment o una disminució del preu.
Un bon exemple el constitueix la producció agrícola planejada en funció dels preus de mercat de la darrera collita, que posteriorment pot ésser lligada a les variacions del preu d’aquella