Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
fusions i adquisicions
Economia
Expressió donada a l’activitat d’assessorament i d’execució d’operacions de fusió o d’absorció d’empreses, que és realitzada per societats de professionals (merchant banks) i per entitats financeres, que aleshores en faciliten el finançament.
El procés exigeix una informació i avaluació empresarial completes, preses de contactes en el mercat, negociacions i implementació L’estratègia i la tàctica adoptades són decisives La ràpida evolució i la transformació de l’economia han creat un mercat important per a aquesta activitat
balanç social
Economia
Report sobre les prestacions i càrregues socials d’una empresa, tant directes com indirectes.
L’àmbit social considerat és el de tota la gent que té a veure amb l’empresa assalariats, accionistes, clients, subministradors i públic en general El report comprèn l’enunciat de la política social de l’empresa, els objectius previstos i les mesures adoptades, i s’hi utilitzen tècniques similars a la de l’anàlisi costos-beneficis i una mena de compte de resultats Normalment, apareix en forma d’annex als comptes anuals Començà a fer-se als EUA, a la dècada dels seixanta
corralito
Economia
Designació informal de la pràctica governamental consistent en la restricció temporal de la retirada d’efectiu dels dipòsits en entitats bancàries per part dels titulars.
És anomenat també bloqueig de comptes , i inclou altres mesures excepcionals de congelació de capitals, com ara les transferències internacionals El nom corralito té l’origen en l’aplicació d’aquestes mesures a l’Argentina, dissenyades pel ministre d’Economia Domingo Cavallo del govern de Fernando de la Rúa, entre el desembre del 2001 i el desembre del 2002, amb l’objectiu d’evitar el collapse del sistema bancari a conseqüència de la crisi econòmica provocada pel gran endeutament dels anys anteriors El nom també ha estat aplicat posteriorment a mesures similars d’urgència adoptades…
Daniel Kahneman
Economia
Economista nord-americà d’origen israelià.
Estudià psicologia i matemàtiques a la Universitat Hebraica de Jerusalem i l’any 1961 es doctorà en psicologia a la Universitat de Berkeley Docent a les universitats de Berkeley, Cambridge, Harvard i Princeton, on fou professor de psicologia des del 1993, rebé el premi Nobel d’economia l’any 2002 per l’aplicació dels mètodes de la psicologia a la ciència econòmica Demostrà que, en situacions d’inseguretat, les decisions adoptades se separen sistemàticament de les que prediu la teoria econòmica clàssica Juntament amb Amos Tversky 1937-1996, fou el creador de l’anomenada teoria de la…
Pla d’estabilització
Economia
Nom que rep el conjunt de mesures adoptades per l’Estat espanyol de liberalització i d’internacionalització de l’economia espanyola.
Representà la fi del règim d’autarquia i intervencionisme del primer franquisme Alhora, contribuí decisivament a superar una crisi resultat de l’estancament del creixement, i a frenar uns elevats nivells d’inflació, de dèficit i de deute públic Dissenyat per l’economista Joan Sardà , entrà en vigor el juliol del 1959 i rebé el suport d’institucions financeres internacionals de l’aleshores món capitalista, especialment del Fons Monetari Internacional i l’OCDE Entre les mesures aplicades s’incloïen un sostre de despesa pública, la reducció del dèficit públic, la fonamentació del valor de la…
política antimonopolista
Economia
Conjunt de disposicions adoptades pels governs per a evitar les situacions que atempten contra el mecanisme del mercat i el lliure joc de l’oferta i la demanda.
És coneguda també com a política antitrust o contra les pràctiques restrictives de la competència Aquesta política és un fet corrent a la majoria de països capitalistes, i s’ocupa, no pas exclusivament del monopoli, sinó també de l’entesa entre empreses, el càrtel , el trust, el tracte discriminat i l’abús de posició dominant, sempre que aquestes situacions es produeixin al país i no a l’estranger Els motius d’aquesta actuació són de dues menes polítics, per tal d’evitar que els consumidors pateixin el poder exercit pels oferents, així com la concòrdia entre el poder econòmic i el polític, i…
inflació
Economia
Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis, que implica, per tant, una reducció del poder adquisitiu del diner.
L’existència de la inflació i la reducció de la capacitat adquisitiva de la moneda són mesurats mitjançant els índexs de preus sobretot l’índex de preus a l’engròs i l’índex del cost de la vida Des d’un punt de vista econòmic, la determinació de la taxa d’increment dels preus a partir de la qual hom pot parlar d’inflació era bastant fàcil abans de la Segona Guerra Mundial la inflació era llavors un fenomen intermitent i agut, però el creixement de les economies occidentals des dels anys cinquanta ha suposat un increment de preus gairebé constant, bé que moderat la major part del període,…
bimetal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el lliure encunyament de l’or i l’argent, en l’existència d’una relació legal fixada entre els valors de l’or i de l’argent (paritat bimetàl·lica) i en el poder il·limitat liberatori (per a pagar qualsevol tipus de deute) de l’or i de l’argent.
Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de l' aureus a 1/50 de…
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…