Resultats de la cerca

Fluctua inversament a les variacions que experimenten els preus del béns Especialment a partir de la Segona Guerra Mundial s’ha deteriorat el poder adquisitiu de les monedes, a causa de la taxa de creixement d’inflació

En el seu origen es troba una disminució de la quantitat de diner o de la renda monetària, que ocasiona l’existència d’un excés d’oferta de béns i serveis en l’economia La deflació pot portar directament a la depressió i a la desocupació en massa, en reduir-se la producció i la despesa L’adopció de polítiques deflacionistes per a restablir el valor del diner en diferents moments de la història, aporta nombrosos exemples en aquest sentit, i pel que fa a l’Estat espanyol, el més recent correspon al període 1932-35 Hom també aplica, però, el qualificatiu de deflacionista a la política que es…

Les desviacions del nivell de preus amb relació a la base, en un mercat i un període determinats, és la inversa de les modificacions del poder adquisitiu del diner, per al mateix període preu

Generalment és derivada d’un augment del poder adquisitiu de la moneda, reflectit en la disminució de preus de mercat, d’una disminució o canvi d’orientació de la demanda o d’un gran increment de l’oferta És també motivada pel progrés tecnològic, que obliga constantment a substituir l’antic equip per un altre de més perfeccionat

Teòricament coexistien el peso ore , fora de circulació i reservat per a les transaccions internacionals, amb una definició d’1,6129 grams d’or fi, i el peso moneda nacional , moneda de paper establerta el 1897, per a les transaccions interiors L’any 1934 fou inclòs en el bloc de la lliura esterlina amb una equivalència de 15 pesos per lliura La inflació constant que ha sofert des del 1955, que l’any 1976 arribà al 600%, motivà el deteriorament constant del seu tipus de canvi i, el 1985, la substitució per l’austral El 1992, hom introduí de nou el peso en paritat amb el dòlar EUA amb l’…

Hom considera que una unitat monetària, en mantenir un preu fix, conserva també el valor al llarg del temps, però aquesta aparença amaga els efectes de les variacions dels preus dels altres béns Així, un augment de la renda nacional d’un país no comporta necessàriament un increment de riquesa, la qual depèn també de la capacitat adquisitiva de la moneda La pèrdua de la illusió monetària provoca una preferència generalitzada per l’acceptació d’altres actius diferents del diner

L’existència de la inflació i la reducció de la capacitat adquisitiva de la moneda són mesurats mitjançant els índexs de preus sobretot l’índex de preus a l’engròs i l’índex del cost de la vida Des d’un punt de vista econòmic, la determinació de la taxa d’increment dels preus a partir de la qual hom pot parlar d’inflació era bastant fàcil abans de la Segona Guerra Mundial la inflació era llavors un fenomen intermitent i agut, però el creixement de les economies occidentals des dels anys cinquanta ha suposat un increment de preus gairebé constant, bé que moderat la major part del període,…

Les causes d’aquesta alça, que arribà a quadriplicar els preus, cal cercar-les en l’arribada d’or de les Índies, en el gran augment del deute públic principalment al regnat de Carles I i en el gran increment de la demanda degut al mercat americà i a l’increment de la població Ja al s XVI el teòleg navarrès Azpilcueta i el francès Jean Bodin formularen la teoria que l’alça de preus era deguda a l’arribada de metall americà Earl Hamilton estudià també 1929 l’estreta correlació entre l’arribada de l’or indià i la inflació castellana i afirmà que l’extensió del procés inflacionari arreu d’Europa…