Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
il·lusió monetària
Economia
Reconeixement subjectiu de l’estabilitat del valor del diner sense tenir en compte les variacions del seu poder adquisitiu.
Hom considera que una unitat monetària, en mantenir un preu fix, conserva també el valor al llarg del temps, però aquesta aparença amaga els efectes de les variacions dels preus dels altres béns Així, un augment de la renda nacional d’un país no comporta necessàriament un increment de riquesa, la qual depèn també de la capacitat adquisitiva de la moneda La pèrdua de la illusió monetària provoca una preferència generalitzada per l’acceptació d’altres actius diferents del diner
sobirania del consumidor
Economia
Situació dominant que, en una economia de mercat, correspon al consumidor, perquè és ell el qui decideix què, a qui, quan i on comprar.
L’augment sostingut de la capacitat adquisitiva dels consumidors per a obtenir una gran quantitat de productes, amb una gran competència entre els oferents, fa que les empreses orientin llur activitat a conèixer els desigs i les necessitats dels consumidors sobirans El client és el punt de partida i l’objectiu final de tota l’activitat empresarial Això no obstant, aquesta sobirania és com més va més teòrica i, si més no, molt mediatitzada, perquè la publicitat i els hàbits de consum creats fan que el consumidor es cregui obligat a comprar allò que li ofereixen
inflació
Economia
Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis, que implica, per tant, una reducció del poder adquisitiu del diner.
L’existència de la inflació i la reducció de la capacitat adquisitiva de la moneda són mesurats mitjançant els índexs de preus sobretot l’índex de preus a l’engròs i l’índex del cost de la vida Des d’un punt de vista econòmic, la determinació de la taxa d’increment dels preus a partir de la qual hom pot parlar d’inflació era bastant fàcil abans de la Segona Guerra Mundial la inflació era llavors un fenomen intermitent i agut, però el creixement de les economies occidentals des dels anys cinquanta ha suposat un increment de preus gairebé constant, bé que moderat la major part del…
blocatge
Economia
Acció de l’estat per a limitar el creixement d’una o de diverses variables econòmiques mitjançant la congelació o la limitació de llurs augments.
És utilitzat en situacions greus i sol formar part de plans d’estabilització d’un major abast Dins els països d’economia de mercat l’aplicació del blocatge implica un fort grau d’intervenció estatal, per la qual cosa hom sol fixar els terminis de la seva vigència Les variables blocades poden ésser limitades o poden abraçar una àmplia gamma les més usuals són els preus, els salaris, les rendes per capital, les importacions, etc El fet de dur a terme el blocatge obliga a la instauració de controls burocràtics per al compliment de les ordres El blocatge de preus , que pot ésser general o limitat…
impost
Economia
Dret fiscal
Tribut exigit, sense contraprestació específica, sobre negocis, actes o fets de naturalesa econòmica o jurídica que manifesten una capacitat econòmica del subjecte fiscal.
Hom distingeix entre imposts directes , que graven la renda i el patrimoni, i els imposts indirectes , que graven la circulació, el tràfic o el consum de béns i serveis Els principals imposts directes a l’Estat espanyol són l' impost sobre la renda de les persones físiques IRPF, aplicat a la renda obtinguda a títol personal pel contribuent, tipificada en la unitat familiar, i amb caràcter progressiu l' impost sobre societats , que grava la renda de les empreses i societats amb personalitat jurídica als quals hom no aplica l’IRPF l' impost sobre el patrimoni , aplicat sobre els béns que…
proteccionisme
proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834)
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys…