Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
arrendament financer
Economia
Dret mercantil
Contracte mitjançant el qual un intermedari financer adquireix un bé d’equip, capital productiu, vehicles o immobles, i en cedeix l’ús a una empresa que el lloga mentre dura el contracte.
Els béns objectes de lísing haurien de ser per ús industrial, quedant exclosa la utilització particular d’aquesta operació financera A la finalització del contracte es pot adquirir el bé per un valor residual prefixat, renovar el contracte o tornar el bé a la societat arrendadora
monopoli senyorial
Economia
Història
Monopoli que tenia el senyor feudal en la creació d’establiments i en l’explotació de serveis d’interès comú (molí, forn, forja).
L’explotació directa d’aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli Ja des de la segona meitat del s XI els diversos pobles i viles senyorials intentaren que aquests monopolis fossin abolits i reclamaren la possibilitat d’utilitzar lliurement altres establiments o de construir-los
Josep Safont i Lluch
Economia
Comerciant i banquer.
Fou associat de jove als negocis del seu pare Josep Safont i Casarramona , de qui heretà tots els béns el 1841 Anà a Madrid el 1830 Un dels seus negocis més importants fou l’arrendament a l’estat del paper segellat entre el 1841 i el 1846 per això feu gran amistat amb J de Salamanca, amb qui collaborà en la construcció del ferrocarril d’Aranjuez El 1844 comprà l’antic palau de Monteleón i hi installà una de les millors foneries metallúrgiques del seu temps, on treballaven 95 obrers fixes i molts d’eventuals Explotà una mina de ferro a la província de Toledo Pel mateix temps creà…
dret del treball
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes jurídiques que regulen el treball com a fet social.
Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l’excepció de les fonts d’origen professional, com és ara els convenis collectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l’elaboració dels primers, els òrgans de l’estat hi tenen un paper extremament important La natura d’aquest dret és qüestió molt discutida, car hi ha autors que argumenten doctrines privatistes pel fet del parallelisme entre el contracte de treball i la figura civil de l’arrendament de serveis, i uns altres afirmen la vinculació del dret del treball amb el…
empresa familiar agrària
Economia
Dret català
Empresa que forma una unitat orgànica d’explotació agrícola, i té prou recursos per a satisfer les necessitats i absorbir el treball d’una família camperola.
El títol mitjançant el qual s’atribueix el gaudiment de l’empresa pot ésser de domini, d’arrendament o pot ésser un contracte de parceria La titularitat de l’empresa ha de recaure sobre una única persona física, un matrimoni o un conjunt de persones, les quals han d’ésser parents fins al tercer grau o successors mortis causa d’un mateix causant Un altre dels requisits necessaris per a considerar una empresa com a familiar agrària és que el titular o titulars siguin professionals de l’agricultura i que portin la gestió de l’empresa de forma personal i directa, amb prou capacitat professional…
Tabacalera
Economia
Empresa de l’Estat espanyol creada l’any 1945 per a la gestió del monopoli estatal de tabacs i serveis annexos.
Els seus orígens es remunten al 1887, amb la creació d’una companyia arrendatària del monopoli de tabac, fins que diverses renovacions del contracte d’arrendament portaren a una situació en què l’estat era soci majoritari L’empresa tenia a cura seva la comercialització de tot el tabac que es venia a l’Estat espanyol i de recaptar l’impost, que cobria quasi el 10% del pressupost estatal Tabacalera comprava tota la producció peninsular de tabac i l’elaborava a les seves factories El bienni 1980-81 participà en la reorganització de la indústria tabaquera de les illes Canàries, amb la creació de…
Jacques Coeur
Economia
Història
Mercader francès.
Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a…
oví | ovina

Ramat d’ovelles
© C.I.C. - Moià
Ramaderia
Economia
Relatiu o pertanyent als ovins, especialment a les ovelles.
La ramaderia ovina experimenta actualment un nou impuls, perquè en moltes regions el bestiar oví constitueix una necessitat agronòmica, car, posat que manqués, es produiria un trencament de l’equilibri agrosilvopastoral, la qual cosa perjudicaria el poblament humà A més, si, d'una banda, els ovins presenten una bona adaptació a regions seques i càlides, on les escasses disponibilitats de farratge limiten la cria dels bovins, suposen també de l’altra una especulació futura a regions riques, on una cria intensiva permet de produir per hectàrea un tonatge elevat de carn de qualitat i d’obtenir,…
traspàs
Economia
Dret mercantil
Venda d’un local de negoci, sense existències, feta per l’arrendatari a una tercera persona, la qual se subroga en els drets i les obligacions nascuts de l’arrendament
.
Cal que l’arrendatari hagi explotat el local almenys durant el darrer any i que l’adquirent contregui l’obligació de continuar en el negoci almenys un any Cal notificar-lo al propietari i fer-ne escriptura pública
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…