Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
consorci
Economia
Associació d’empreses —que mantenen llur independència jurídica— per assolir un objectiu econòmic.
Es diferencia del trust en aquesta independència El consorci és una forma freqüent de relligament comercial
subocupació
Economia
Situació creada en un sistema productiu en no assolir la plena ocupació de recursos disponibles.
És tractada usualment com a conseqüència d’un procés de reconversió productiva o d’un estadi de crisi econòmica generalitzada a les àrees industrialitzades, com històricament es produí en les economies nord-americana i europea dels anys trenta, i reproduïda, amb diferents característiques i intensitat, en el moment actual a partir de l’anomenada crisi del petroli del 1973 Hi ha també una subocupació crònica a les zones menys desenvolupades del món, a causa del nivell baix de productivitat i de les activitats agrícoles, que mantenen una subocupació encoberta Hom pot distingir tres classes de…
formació de capital
Economia
Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital.
Aquest concepte és utilitzat en comptabilitat nacional per a recollir la materialització efectiva del procés d'acumulació La seva magnitud depèn de la distribució social de la renda, de les propensions d’estalvi i consum, etc, de cada país, i dóna la mesura del ritme de creixement que pot assolir
política econòmica
Economia
Acció pública exercida sobre l’economia per, servint-se de determinats mitjans, assolir uns objectius que poden ésser de molt diversa mena; l’agent o subjecte actiu són ens públics per més que darrerament hom insisteix en la importància, per a la política econòmica, de les decisions preses per grans unitats i holdings privats.
D’altra banda, hom entén pels mateixos mots —política econòmica— la branca de la ciència econòmica que s’adreça a racionalitzar, amb l’estudi i l’anàlisi, aquella acció real dels poders públics sobre l’evolució i la realitat econòmiques Hom pot, fer una tipologia i classificació suficient del contingut i orientació de les diverses polítiques econòmiques possibles En un primer terme, hom pot trobar les filosofies o ideologies econòmiques com a condicionants de l’acció des d’aquest punt de vista hom parlarà de liberalisme, keynesianisme, intervencionisme, socialisme, etc Un altre criteri per a…
acord
Economia
Dret mercantil
Pacte establert entre dues empreses o organitzacions, per tal d’obtenir avantatges mutus, en la utilització conjunta de recursos, normalment complementaris, per desenvolupar nous productes, en l’establiment de corrents de flux de tecnologia, de recursos humans, tècnics, etc. i, en general, per a realitzar una actuació conjunta.
Els acords poden ser explícits o implícits i, en alguns casos acord collusori, poden ser perseguits per l’Administració com a actuacions no autoritzades Els acords són més o menys fàcils d’assolir segons el grau de concentració del sector, tot i que també hi influeixen altres circumstàncies, com l’estructura semblant de les empreses, l’homogeneïtat dels productes que fabriquen, i la dinàmica del sector
sistema de Planejament i Programació del Pressupost
Economia
Sistema per a la presa de decisions sobre el millor ús dels recursos econòmics en una organització, amb relació a uns objectius, quan manca l’experiència sobre el mercat o el benefici.
Aplicat principalment al sector públic per a superar-ne les deficiències en la tècnica pressupostària, té en compte els objectius a assolir, les activitats alternatives que hi porten, el progrés més econòmic, els resultats obtinguts i el control de gestió Supera semblantment les possibles arbitrarietats i és una justificació racional i pública de les tries pressupostàries Fou implantat de primer als Estat Units principis dels seixanta i, després, a diversos estats
Manel del Amo Mañé
Futbol
Economia
Empresari i directiu de futbol.
Formà part de la junta directiva del Club Gimnàstic de Tarragona entre el 1951 i el 1953 i entre el 1960 i el 1964 Posteriorment, dirigí el club 1964-66 quan l’equip militava en la tercera divisió, i, malgrat que disputà la promoció d’ascens dues vegades en aquell període, no aconseguí l’objectiu d’assolir la segona divisió Rebé la medalla d’argent de la Federació Catalana de Futbol el 1966
Vilfredo Pareto
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg italià.
Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i independents La…
convertibilitat
Economia
Qualitat d’una moneda de poder-se canviar en or o en qualsevol altra moneda i de no poder ésser controlada o pertorbada en el seu ús per les autoritats del país la moneda del qual ha estat així convertida.
Aquest règim d’absoluta convertibilitat pressuposa un sistema de patró monetari internacional, sia el patró or gold standard o el patró canvis-or gold exchange standard En aquest darrer cas, una moneda està fermament vinculada a la d’un altre país, la qual és plenament convertible en or Hom pot parlar també de convertibilitat limitada , quan és restringida en relació amb les operacions implicades, els estats amb els quals són efectuades i les persones que hi intervenen La més utilitzada és la convertibilitat limitada a no residents , que assegura una completa convertibilitat a la moneda…
pobresa
Economia
Situació relativa de determinades zones o països, respecte a d’altres de considerats com a rics, que incideix fonamentalment en un repartiment desigual de la renda.
Per a alguns autors aquestes zones o països es troben en la impossibilitat d’assolir un creixement autosostingut a causa de llurs relacions econòmiques internes, que impedeixen l’arrencada de llur producció i de la renda total a repartir Aquesta situació, anomenada cercle viciós de la pobresa , es materialitza en l’existència d’un baix nivell de demanda, un mercat migrat i una escassa possibilitat d’estalviar La insuficient disponibilitat de capital obliga a treballar amb productivitats molt baixes, que alhora donaran lloc a una migrada producció i a una renda que obligarà a…