Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
escola clàssica
Economia
Grup d’autors que formen l’eix del pensament clàssic en economia, des de la publicació, el 1776, de l’obra d’Adam Smith La riquesa de les nacions.
Amb Adam Smith són autors principals d’aquesta escola Thomas Robert Malthus i David Ricardo També cal considerar clàssic Karl Marx, car ell mateix s’anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics i aquest ordre serà el sistema clàssic veuen la necessitat d’un principi unificador dels fenòmens econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen empren el mètode deductiu i arriben a graus d’abstracció considerables,…
Josep Antoni de Cabanyes i Ballester
Economia
Literatura catalana
Comerciant i escriptor.
Germà de Manuel de Cabanyes Viatjant per Europa 1816-24, conegué el liberalisme i el romanticisme europeus Colleccionà llibres en la llengua original corresponent i llegí autors anglesos i alemanys, que influïren indirectament el contingut liberal d’alguns poemes del seu germà Manuel A conseqüència de la guerra visqué a Mallorca 1837-39, on escriví Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca 1970 La resta de la seva obra la componen Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú , l’…
,
crematística
Economia
Terme aristotèlic per a designar l’activitat comercial, tot diferenciant-la de l’economia domèstica, de base preferentment agrícola.
Al s XIX, alguns autors l’aplicaren en el sentit de ciència de la riquesa, i darrerament ha esta emprat com a sinònim d’economia política
raresa
Economia
Insuficiència de la quantitat existent d’un bé amb relació a la quantitat demanada; escassetat.
Els autors marginalistes l’han considerat com un dels determinants del valor dels béns, mentre que per als economistes marxistes la raresa porta a un superbenefici dels detentors
aritmètica política
Economia
Denominació del corrent del pensament econòmic, que pot ésser considerat precursor de la moderna estadística, iniciat a Anglaterra per William Petty, autor de l’obra Political Arithmetic
(1860).
En la seva obra, Petty, partidari decidit del mètode empíric, es pronunciava per la necessitat de tenir dades quantificables que expliquessin científicament els resultats estadístics D’altres autors han seguit la mateixa tendència, entre ells, Charles d’Avenant i Arthur Young
tria pública
Economia
Teoria econòmica que, a través de l’anàlisi dels conceptes de racionalitat i coherència que haurien d’informar les decisions públiques, sosté que no és vàlid el supòsit que aquestes obeeixen a l’interès general.
Argumenta que hi predominen l’egoisme, el clientelisme i altres criteris antieconòmics La teoria revisa tots els àmbits polítics i administratius vot, partits, burocràcia, justícia, etc i formula propostes normatives Sorgida als Estats Units, a la darreria dels cinquanta, té per autors JM Buchanan, G Tullock, A Bernard i altres
escola de Viena
Economia
Nom donat al grup d’economistes marginalistes marginalisme) format al voltant de K.Meng.
Els seus primers deixebles foren Böhm-Bawerk i Wieser, considerats cofundadors per la qualitat de llurs aportacions L’estructura bàsica de Menger fou completada i desenvolupada per aquests dos autors Seguiren altres generacions d’economistes de l’escola, com Sax, Zuckerkandl, Auspitz, Lieben, Mayer, Strigl, Lvon Mises i, en part, Schumpeter
grup primari
Economia
Conjunt d’activitats econòmiques relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, els boscs, la caça, la pesca i, d’acord amb alguns autors, també les activitats extractives (mineria).
escola psicològica
Economia
Nom donat a l’economia centrada en l’anàlisi de les relacions entre l’home i la riquesa.
El seu esperit general és la dedicació a l’estudi psicològic de l’home, que actua a l’esfera econòmica sota la influència de diferents mòbils, econòmics o d’una altra classe Aquest mètode ha estat utilitzat particularment en l’estudi del problema del valor teoria subjectiva i pot trobar-se en molts autors, àdhuc antics Però en un sentit estricte el nom d’escola psicològica escau a la dita escola de Viena
planejament estratègic empresarial
Economia
Sistema, a mitjà i a llarg terme (entre 3 i 10 anys), per a establir plans de desenvolupament i programes d’explotació per a la gestió òptima de l’empresa.
Anomenat també planemajent d’empresa, aquest sistema aplica els conceptes d’estratègia a l’empresa i, després de fer-ne una diagnosi visió i posicionament, planeja una estratègia general i li traça uns programes funcionals, amb unes accions específiques, uns recursos adients i uns estàndards de funcionament per al control de gestió Iniciat als Estats Units, als anys cinquanta, el sistema ha estat definit per diversos autors P Drucker, RL Ackoff, GA Steiner
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina