Resultats de la cerca

L’any 1980 tenia 1 165 sucursals a Bèlgica i filials a diferents països, així com oficines de representació L’any 1985 adoptà el nom de Générale de Banque És el primer banc comercial belga, amb uns dipòsits, l’any 1986, equivalents a 30 276 milions de dòlars Té uns actius de 51 872 milions i una plantilla de 15 625 persones L’any 1988 acordà la seva fusió progressiva amb l’Amrobank dels Països Baixos, procés que convertirà l’entitat resultant en el quart banc europeu pel volum de dipòsits

És el segon banc del país El 1986 disposava d’uns actius de 85 395 milions de dòlars, uns dipòsits de 72 127 milions, 230 oficines a Suïssa i 15 775 empleats La seu social és a Basilea

Té com a objectiu principal el control de la inflació i, per consegüent, el manteniment del poder adquisitiu de l’ euro Estableix, a més, les grans línies de la política monetària i autoritza els bancs centrals dels estats membres que han adoptat l’euro a emetre moneda, dirigeix les operacions de canvi de la zona euro i supervisa les reserves dels estats membres i el seu estat financer D’altra banda, el BCE pot adquirir deute dels estats membres amb la finalitat d’impulsar-ne l’economia La creació del BCE culminà el procés de la Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea iniciat el 1990…

La seu és a París Privatitzat el 1988, el 1996 absorbí la Banque Indosuez procedent de la fusió de la Banque de l’Indochine i de la Banque de Suez i passà a anomenar-se Crédit Agricole Indosuez Amb unes 8 000 agències a tot França, el 1999 tenia uns fons propis de 258 000 milions d’euros Té una important presència internacional

Graduada el 1971 per l’Institut d’Études Politiques de Paris, l’any 1974 s'incorporà al banc central de França Banque de France Fou representant a Nova York d'aquesta entitat, i el 1990 fou nomenada directora del departament de supervisió financera En 1996-98  representà França en el Comitè de Basilea per a la Supervisió Bancària, del qual ocupà la secretaria general 1998-2003 Posteriorment retornà a la Banque de France com a cap de l’organisme de supervisió Presidenta 2003-13 del Comitè Europeu de Supervisors Bancaris, el 16 de desembre de 2013 fou designada…

En una primera època dirigí els seus recursos a obres d’infraestructura, i posteriorment s’especialitzà com a banc de dipòsits El 1920 creà la Société Générale de Banque per gestionar els negocis a l’estranger i a les colònies El 1946 fou nacionalitzat i des d’aleshores ha exercit un paper important en la realització de les mesures monetàries empreses pel govern francès, especialment el pla antiinflacionista iniciat el 1973 Juntament amb els principals bancs europeus constituí el 1971 el consorci bancari European Banks International Company El 1972 cedí les oficines de Nova York…

La seva política d’absorcions l’ha convertida en la primera institució bancària suïssa El 1997 es fusionà amb la Swiss Bank Corporation en la Banque Unie de Suisse, que esdevingué la segona entitat bancària del món amb uns actius d’uns 1 161 700 milions de dòlars

Superintendent de finances a França, hi introduí el paper moneda i fundà la Banque Générale 1716 i la Compagnie d’Occident 1717, més tard Compagnie des Indes, anomenada la Mississippi , que féu fallida el 1720 i l’arruïnà Tal com ho exposà a Money and Trade 1705, creia que el creixement econòmic depenia de la circulació de moneda, dirigida per l’estat

Des del 1945 ocupà càrrecs a la Banque de France, de la qual fou membre del Consell General en 1973-79 Consultor 1969 del primer ministre Jacques Chaban-Delmas, el 1974 ingressà al Parti Socialiste Français, i entre 1981-84 fou ministre d’Economia i Finances Diputat al Parlament Europeu 1979-84, president del Comitè Econòmic i monetari de les Comunitats Europees 1979-81 Entre 1984-94 fou president de la Comissió Europea, càrrec des del qual donà un impuls decisiu a la integració europea mitjançant l’aprovació de l’Acta Única Europea 1986, el Tractat de Maastricht 1992 i l’…

L’any 1803 fou fixada una doble relació d’equivalència per a l’or i l’argent, fins a l’abandó definitiu del bimetallisme l’any 1877, que hom lligà el franc exclusivament a l’or En el decurs del s XIX el sistema monetari francès fou adoptat per la majoria d’estats europeus, i el franc fou emprat com a mitjà de pagament dels intercanvis exteriors dels membres de la Unió Monetària Llatina 1865 La Primera Guerra Mundial suposà la pèrdua del predomini del franc a Europa, i l’abandó del patró or el situà en un període de fortes fluctuacions Des del 1928, any…