Resultats de la cerca

Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona El 1877 fundà la primera galeria d’art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d’acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial Sala Parés Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències Romanticisme, naturalisme, Modernisme, postimpressionisme, etc La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900 A…

Fou un dels impulsors i cofundadors de la Fundació Barcelona Comerç, una organització creada l’any 2000 amb la finalitat de defensar el comerç de proximitat davant la irrupció de les grans superfícies i dels centres comercials, i de la qual era president des de l’abril del 2009 Aquesta organització s’articulava a través dels anomenats eixos comercials , que agrupaven el petit comerç en diverses zones de la ciutat Mateu era també representant d’un d’aquests eixos, el de Sant Andreu, on havia regentat una botiga de regals Impulsà diverses iniciatives com ara Comerç al carrer, les…

A més de llet pasteuritzada, entre els seus productes hi havia llet condensada, greixos, nata, mantega, iogurts i batuts La seu social s’establí a Barcelona, i la primera fàbrica, al carrer de Pujades d’aquesta ciutat Començà la producció el 1927 i amb marques i productes com les llets Letona 1925 i La Gacela 1933, les llets condensades La Pubilla, La Puntaire i La Montserratina 1933 i La Sirena 1936 El 1931 esdevingué una empresa familiar quan un dels fundadors, Marc Viader i Bas, en fou nomenat gerent Des d’aquest mateix any, que coincidí amb el llançament del batut de cacau…

Va elaborar un pla urbanístic de Catalunya començant pel de Barcelona i afores, que restá formalitzat el 1934 en el pla Macià El 1933, el president Macià inaugurà un grup de cases pilot al carrer de Torras i Bages, i fou iniciada la construcció de la Casa Bloc Era integrat per una àmplia representació ciutadana

President de la Unió Esportiva Lleida 1951-54 Inicià el seu mandat amb l’equip recentment descendit a segona divisió i el seu objectiu fou mantenir la ca-tegoria Promocionà l’esport base creant l’Ilerdense, equip filial Aconseguí un pacte de collaboració amb el Real Madrid, que cedí algun jugador Defensà els ideals catalanistes com també la denominació catalana de l’estadi Camp d’Esports Té un carrer a Lleida amb el seu nom

Patrocinà la construcció del port de Tarragona 1802, en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis El 1822 fou alcalde primer de Tarragona Feu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la Casa Castellarnau , decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969 Era pare de  Josep Antoni de Castellarnau i de Camps

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a “La Publicitat”, “La Ciutat”, “L’Opinió” i “L’Esport Català” El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà, no sense polèmiques, els cicles de teatre llatí Estrenà, alhora, diverses comèdies, de les quals no sempre és fàcil saber quines són originals El marit que ve de visita 1952, Camarada Cupido 1956, El capità Mascarella 1957 Escriví també en castellà El elefante blanco 1966

Començà com a dibuixant a Avinyó el 1919 A Canes, el 1926, en contacte amb Picabia, Van Dongen, Cocteau, Picasso, Miró, Max Ernst i, sobretot, Bonnard i Matisse, entrà al món dels marxants El 1945 inaugurà galeria a París, i el 1947 ja féu una gran exposició, dedicada al surrealisme Creador de la Fondation Maeght, l’establí a Sant Pau de Vença el 1964, en un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert Representà artistes com Chagall, Calder, Bazaine, Chillida i, entre els catalans, Miró, Llorens i Artigas, Tàpies i Gardy Artigas El 1974 inaugurà galeria a l’antic palau dels Cervelló del carrer de…

Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el palau…

Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques edificà una fàbrica al carrer de Montcada i l’anomenà veedor de les fàbriques d’indianes El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la…